LA PÀGINA BORDA
Esports 25/02/2014

Maulets a la junta directiva

i
Jordi Borda
2 min

Ara per ara els partidaris del #SíSí a la junta directiva del Barça cabrien en una habitació d’aquells hotels japonesos unipersonals. No és cap secret. Bona part del consell directiu blaugrana se senten incòmodes amb el procés sobiranista i viuen en zones residencials on l’estelada al balcó representen l’excentricitat del veí raret. El que passa és que mentre avança el procés Neymar a l’Audiència Nacional se senten atacats per l’aparell de l’Estat. En públic només treuen la poteta (“Ens sorprèn la rapidesa amb què va tot”, que va dir ahir Bartomeu), però en privat atribueixen el fangar per on caminen al context polític en què vivim. “Si el Barça és més que un club, desestabilitzar el Barça ha d’afectar el procés per pebrots”, xiuxiuegen en trobades furtives. I si la cosa manté la direcció que han pres els esdeveniments, amb l’Audiència Nacional i l’altaveu mediàtic que l’acompanya, els Faus, Freixa, Pont i companyia acabaran abraçant la causa de l’estelada amb la força dels conversos.

Sense descartar que aquesta possibilitat tingui algun fonament, el Barça té un problema gros als jutjats. La prova és que el 2014 ha començat amb la ràtio més alta per dia de reunions de l’equip Bartomeu. Deuen estar farts de veure’s diumenge i dilluns a la tarda. El cas és que la pax de Bartomeu i els efectes balsàmics del nou tarannà presidencial conciliador han tardat el que els ha semblat al jutge Ruz i al fiscal de l’Audiència Nacional. Al nou president se li ha acabat el període de gràcia que s’ha guanyat amb el somriure i la nova manera d’actuar. Ahir tocava fermesa i el club va tenir alguna fuga a l’hora de condensar aquest missatge. Potser massa gent per transmetre’l. Atacar el soci que ha impulsat la querella és legítim però té poc recorregut més enllà d’intimidar possibles emuladors. I una patata calenta que tenen sobre la taula consisteix a evitar l’emprenyada en potència de l’expresident Rosell en veure’s, de facto, amb el passiu i la responsabilitat de tot allò mal fet fins al moment abans de la nova era de llum i color que s’inicia.

Internament saben que alguna cosa han fet malament però també tenen la sensació que hi ha una mà negra que mou els fils. El que dèiem: atents als esdeveniments, perquè si tot segueix així no descartem veure mutacions polítiques curioses. Si Baltasar Garzón va fabricar un munt d’independentistes l’any 92, el jutge Ruz pot convertir il·lustres defensors de l’ statu quo espanyol en maulets d’última generació. Al temps.

stats