Ni Guardiola ni Messi
El Manchester United, sense Alex Ferguson, ha caigut en una depressió. Des d'Old Trafford han de mirar el líder de la Premier amb binocles i, per a més inri, ja han estat eliminats de la FA Cup, una competició que a Anglaterra fa més il·lusió que aquí. El nou entrenador, David Moyes, ja ha perdut més partits a casa en una temporada que Sir Ferguson en una dècada. I els aficionats, al mes de gener, no veuen millores per enlloc i pensen que encara pot anar pitjor. Als Lakers se'ls ha lesionat la gran estrella, Kobe Bryant, i han començat a encadenar tantes derrotes seguides que els vells cronistes de la NBA han de tirar d'hemeroteca per recordar una ratxa tan nefasta a Los Angeles. Ferguson i Kobe, cadascun al seu nivell i segons la seva responsabilitat, eren el far, el criteri i la mesura justa dels seus equips.
El Barça, un club esportiu de nivell mundial com poden ser els Lakers o el United, ha sabut sobreviure molt millor a dues transicions que s'intuïen -i es profetitzaven- com dues grans desgràcies d'una magnitud similar al que viuen a Manchester o Los Angeles. La marxa de Pep Guardiola (el millor entrenador que hem tingut mai) i la baixa de Leo Messi (potser el millor futbolista de la història), figures comparables a Ferguson i Bryant, s'han sabut temperar d'una manera exemplar. La maduresa de club i la vàlua dels seus professionals han permès sobreviure a dos tràngols que ens podien ensorrar durant un lustre. El Barça ha après a conviure, a la força, sense els millors, sense els líders i sense els referents. Guardiola se'n va anar i Messi ha desaparegut per lesió. I som vius, som líders i som, pràcticament, allà mateix.
Tito Vilanova primer i Tata Martino després han sabut donar continuïtat al llegat de Guardiola, encara que la pesada àncora de la nostàlgia ens faci pensar que mai més tornarà a ser el mateix. D'altra banda, Pedro, Alexis, Cesc i Iniesta han fet un pas endavant en l'absència obligada de Messi. Durant la seva lesió, el Barça ha acumulat uns resultats que ningú no pot assegurar que amb Messi haurien estat millors. L'equip ha fet un pas endavant quan, antigament, una lesió així era una excusa -de club, de vestidor i d'entorn- per llençar un campionat. Abans dos mesos sense Maradona -ja fos per hepatitis o per la destral del Goikoetxea- i l'equip s'enfonsava irremissiblement. I l'afició també.
Ara torna Messi. Avui a la Copa i dissabte a la Lliga. Esperem que els companys que l'han estat esperant no es confiïn ara que amb pilotes a Messi n'hi haurà prou per mantenir l'aspiració de repetir Copa, Lliga i Champions.
