Els comiats de Valdés i Puyol

No entenc la polèmica sobre el comiat de Valdés. En pocs dies, Puyol i Valdés s’han acomiadat de maneres diferents. Totes dues vàlides. Puyol ho ha fet abraçat pel barcelonisme, pels companys, en un acte públic. L’altre s’ha acomiadat en la intimitat al vestidor i després ha emès una carta. Els comiats no són agradables, ni fàcils. Tots hem acomiadat companys de feina, amics i familiars. Cadascú paeix la situació d’una manera diferent. Moltes persones no volen comiats. I marxen en silenci. De fet, recordem més les vivències que no pas el comiat. El comiat pot ser públic o privat. Amb vídeos o sense. Però el que ha fet grans Puyol i Valdés és el que han fet sobre el camp abans. I el que farà gran el barcelonisme no serà la manera d’acomiadar els jugadors en un acte formal. Serà la manera de recordar els noms. No oblidem que Ramallets, per exemple, no té ni bust, ni estàtua, ni espai memorial.