Quan costa més robar el respecte que assumir-lo

BarcelonaLes alineacions deien molt més que qualsevol sensació prèvia al partit. No era cert que el City se sentís prou poderós per tutejar-se amb el Barça i Pellegrini va optar per la versió més de contracop, sense Nasri i amb Kolarov mirant d’imitar per l’esquerra el rol de Navas per la dreta. Els citizens van començar passius, a remolc d’un Barça que va acceptar el pla d’atac i va fer-se amo de la possessió, aprofitant la convivència de Cesc i Iniesta al mig del camp amb Xavi i Busquets. El primer quart d’hora va donar un 27%-73% de possessió significatiu. Com si Europa no recordés l’agònica i dèbil fase final de Champions del Barça de l’any passat.

Protegir-se amb pilota

El Barça, però, sí que la tenia apresa. Després d’un primer temps de cuidar la possessió només des de la protecció i la prudència, va reclamar-se més profunditat en la represa per no caure en la trampa de tocar-la i no xutar. Perquè, a més, el City començava a notar la por blaugrana i amenaçava de posar-la a prova amb més valentia. No va acabar de donar temps a valorar si les consignes del descans havien sorgit efecte quan Messi, en una ruptura invisible de les seves -apareixent del no res-, va provocar l’expulsió de Demichelis i el penal que va trencar el partit.

El canvi de Kolarov activa Alves

El City va perdre tota opció de dominar territorialment el Barça i va veure diluïdes les seves principals peces d’atac en un futbol més rabiós que organitzat. La llibertat de Silva entre línies va deixar de tenir recompensa perquè el canari no va poder rebre amb tanta comoditat als costats de Busquets com ho havia fet fins llavors. La pressió del Barça, que havia deixat molts forats perillosos per dins al primer temps per l’aposta de fer anar els interiors a la sortida dels centrals, va equilibrar-se per la reorganització obligada que va haver d’assumir Pellegrini. L’entrada de Lescott i Nasri per Kolarov i Navas va activar Alves per la banda dreta i, amb ell, també Messi, alliberat de Demichelis i amb més marge per trobar espais.

El lateral va poder agafar la banda amb més autoritat que al primer temps, quan va acumular més errades que bones decisions. Un parell de parets, amb Alexis primer i després amb Neymar, el van deixar sol a l’àrea. En va fallar una. Va ficar l’altra. I el Barça va respirar. Com si, en el fons, fos el City qui més clar tenia des del sorteig qui era el favorit. L’equip a respectar.