Un cop acaba la primera fase de la Lliga de Campions i a les portes de Nadal, és un bon moment per començar a treure algunes conclusions. I el que sembla clar és que l'equip que s'ha mostrat més regular ha estat l'Atlètic, gràcies a un Simeone que ha aconseguit convèncer els seus que amb esforç tot és possible.
Aquesta bona feina tindrà el seu punt clau el 12 de gener, quan rebin al Calderón el Barça. Serà una bona pedra de toc per saber si la seva lluita per la Lliga va de debò. I a la vegada també veurem el veritable conjunt culer. Fins ara hem vist la cara i la creu de l'equip de Martino i no sabem amb quina es quedaran. Una mica semblant al que li passa al Madrid. De fet, la característica idèntica que comparteixen culers i madridistes és la irregularitat. Partits excel·lents amb altres de desastrosos. Demostracions d'un futbol perfecte amb desídia i manca d'actitud. El Barça ve d'una segona part fluixa a San Mamés amb una exhibició al Camp Nou contra el Celtic. El Madrid, igual. Avui tindrem una altra mostra més de cap on van els dos grans equips de la Lliga. El Madrid visita un camp on el Barça no va ser capaç de guanyar, mentre que els blaugranes reben un dels pocs equips que han esgarrapat punts a l'Atlètic. I dilluns sabrem amb qui s'han de trobar a vuitens de final de la Champions, amb un bombo amb trampa: combinant equips assequibles amb d'altres com el City. Però esclar, d'aquí que juguin, segurament ja sabrem cap on ha evolucionat aquesta irregularitat.
