La passada en llarg, un tema aparentment menor que les últimes setmanes està ocupant hores i hores de converses en l'entorn del Barça. La passada en llarg s'ha convertit en un instrument de mesura per constatar si el nouvingut entrenador del Barça és o no és realment fidel a l'estil de joc marca de la casa, i en conseqüència en un motiu de discussions apassionades. Quantes vegades els jugadors de Martino desplacen la pilota en llarg? Quins futbolistes fan servir aquest recurs correctament i quins es passen de llarg (mai millor dit)? En quines situacions de partit la pilota recorre per l'aire trenta o quaranta metres? ¿S'han fet moltes passades en llarg sense justificació? ¿És massa sovint la primera opció? A Can Barça, la passada en llarg dóna per a un assaig de tres-centes pàgines.
Koeman feia passades en llarg. Márquez feia passades en llarg. Piqué ha fet sempre passades en llarg. De fet, el millor Barça de la història feia servir les passades en llarg. I tant que sí. La gran qüestió és saber quan aquesta acció és fruit d'una decisió intel·ligent generada pel plantejament del rival i quan és una acció motivada pel desig de l'entrenador de jugar d'aquesta manera per sistema. L'ús de la passada en llarg és una cosa, l'abús una altra de ben diferent. Quan el desplaçament de molts metres és massa habitual i a més no és precís el culer parla de pilotades i la pilotada és una de les transgressions més difícils de tolerar per als guardians de l'essència pura del joc del Barça. Contra el Rayo hi va haver un munt de passades en llarg de tota mena però les que potser van fer més mal van ser les que intentava una vegada i una altra Víctor Valdés. El porter buscava més enllà del mig del camp Neymar, Pedro o Messi i la majoria de duels els guanyava el rival per raons físiques òbvies. Una quantitat inusualment alta de desplaçaments en llarg combinada amb la pèrdua de la possessió de la pilota per primera vegada en cinc anys ha allargat encara més el debat sobre si Martino està o no està pervertint el joc del Barça. L'entrenador ha tornat a explicar que no. Ja no ve d'aquí. El Barça ha de millorar en molts aspectes del joc i ha de trobar l'equilibri entre l'aplicació del llibre d'estil innegociable que l'ha convertit en el que és i l'ús dels conceptes que ha introduït Martino del seu propi llibret d'instruccions (i que inclou la passada en llarg i la verticalitat com a opcions vàlides i habituals). Per aconseguir-ho es necessiten paciència, treball i calma. La feina la donem per descomptada (amb Martino es torna a pencar de valent), la calma la donen les victòries, i la paciència, una temporada més, ens l'haurem de pintar a l'oli.
