La ràbia periquita pot amb un Granada pla

Cornellà de LlobregatUna empenta discreta i insuficient, i una altra d'immensa i balsàmica. D'una banda, la que va fer pensar a l'àrbitre que Víctor Álvarez mereixia la vermella directa al minut 29 per haver fet caure El-Arabi i, de l'altra, la que va permetre a l'Espanyol sumar un triomf vital per la mínima contra el Granada després de més d'una hora de jugar amb un futbolista menys. L'estratègia i la potència aèria d'Héctor Moreno van desencallar el matx a deu minuts per al final per regalar un cap de setmana tranquil als periquitos.

Poc futbol

Abans de l'expulsió -i després, de fet- el partit va ser ensopit, espès. Ni l'Espanyol ni el Granada van ser capaços d'engrescar l'afició, gelada i desesperada a cada errada del seu equip. Els blanc-i-blaus van tenir problemes en la circulació de la pilota i van atacar desordenadament, gairebé sense voler. Stuani, el més actiu per la dreta, va intentar despertar el seu equip amb centrades perilloses a l'àrea. El Granada, però, tampoc transmetia seguretat i no sempre refusava amb contundència, tot i acumular alguna arribada aïllada que espantava els locals i els feia trontollar.

Després d'un quart d'hora d'indecisió i apatia, l'Espanyol va trobar en les primeres decisions d'Iglesias Villanueva l'encenedor. El públic va entrar en el partit, va començar a viure'l, a sentir-lo. Les errades, com el mà a mà fallat per Jhon Córdoba, es lamentaven. Les ocasions de gol, com un xut sec de Stuani que va aturar Roberto i dos remats de cap d'Héctor Moreno en córners, s'aplaudien. Les faltes en contra, sobretot en pilotes dividides, es protestaven. Els ensurts del rival, encara que fossin amb xuts des de lluny, se sospiraven.

L'acció determinant va arribar al minut 29 amb la injusta expulsió de Víctor Álvarez. El lateral de l'Espanyol va badar en una sortida de pilota i va regalar la pilota a El-Arabi, que va iniciar una carrera cap a la porteria de Kiko Casilla que pintava el 0-1. El defensa, histèric, va intentar rectificar i va donar una innocent i tímida empenta per darrere al davanter abans que controlés la pilota, que queia morta des de l'aire. El-Arabi va allargar la cursa per intentar trepitjar l'àrea i, uns metres després, va caure. Tot sol. Però amb el defensa enganxat a la seva esquena. L'àrbitre va interpretar que una acció va provocar l'altra i va treure vermella directa al jove del filial. I va canviar el partit.

Des d'aquell moment, l'Espanyol va jugar desesperat, enfadat, com si s'enfrontés a alguna cosa més que al Granada. La indignació davant un arbitratge que sentien que els perjudicava va anar creixent exponencialment a cada acció, com també augmentaven les revolucions d'uns jugadors que intentaven cobrir com podien l'absència del seu company.

Crispat, l'Espanyol va creuar els dits a l'espera d'alguna acció de màgia de Sergio García. Va comprar un 0-0 que el Granada només va amenaçar de trencar amb un travesser d'El-Arabi després d'un refús involuntari de Víctor Sánchez. El partit semblava que moria de passivitat, d'excés de cautela, amb un Granada pla i inofensiu tot i la superioritat, i un Espanyol fos amb deu, gairebé heroic, fins que el cap d'Héctor Moreno va donar tres punts d'or.