Filosofia de batalla (1909)

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsAixò ho dic com un gran elogi. El qualificatiu se sol prendre a mala part. Mes apar encara pitjor sol prendre’s habitualment allò altre de la “filosofia d’estar per casa”, que jo em complac en vindicar... i en aplicar-me, a mi mateix, en expressió equivalent a “metafísica usual”, a la disposició, vull dir, a considerar cada dia baix espècie d’eternitat les coses i episodis que el curs de la vida presenta. Com a filòsof d’estar per casa, doncs, no puc menys d’esguardar amb ulls germanívols la “filosofia de batalla”, la que modela lo especulatiu baix la pressió i el ritme de les grans accions col·lectives. La filosofia de batalla, a Catalunya, ha de ser, és, el lul·lisme -instrument magnífic de nacionalització i d’imperialització. [...] ¿Per què, al pensar-hi, he pensat alhora en un llibre de mossèn Salvador Bové, que tinc de fa estona, i que tracta del sistema científic lul·lià? Perquè aquest llibre -que no s’assembla gaire al “Leonardo” ni a “La Voce”- és no obstant, també, a la seva manera, una actitud, un abocament sobre la vida, un bracejament... Una obra de batalla. [...] ¿De quina manera serem fidels lul·lians nosaltres? No tant, potser, seguint la lletra de les doctrines lul·lianes, com seguint l’exemple de Ramon Llull. L’exemple de Llull ens mana viure amb l’interès ben despert per les universals qüestions contemporànies, i intervenir-hi. [...] És mossèn Bové qui diu: “Si el nostre Doctor i Mestre visqués avui, ell fóra el primer en estudiar les qüestions que estudia Wundt en son Laboratori!”. [...] Avui, l’Arcangèlic Doctor no ignoraria el Pragmatisme, trobant-hi una complicitat ideal preciosa, que son comentador no sembla sospitar. [...] Repetim, una vegada més, amb Wordsworth, que “imitar la Ilíada no és imitar a Homer”, i deduïm-ne que el nostre lul·lisme no ha de consistir tant en restaurar la lletra, sovint mesquina, de Ramon Llull, com son esperit-, cald i admirable de prematur humanisme. Però la millor empresa no ha de ser sempre l’empresa única. Llull és tan gran que pot donar feina a molts, sense que la tasca de l’un exclogui la de l’altre [...]