FUTBOL
Efímers 02/12/2014

El Frente Atlético, un grup amb un llarg historial de problemes

Els radicals de l'Atlètic de Madrid es van organitzar el 1982

Carles Viñas
3 min

BarcelonaAquest grup radical d’aficionats de l’Atlètic de Madrid es va gestar el 1982. El seus primers membres procedien de la Peña Rubén Cano, fundada la temporada 1977/78 i hereva de la penya Fondo Sur. La voluntat d’imitar l’animació dels 'supporters' anglesos i les coreografies dels ultres italians van dur aquests adolescents a organitzar-se al voltant d’una pancarta. Inicialment, van adoptar el nom d’Ultras Sur fins que es van adonar que els radicals madridistes també s’anomenaven així. Va ser llavors, durant la temporada 1982/83, quan van prendre el nom definitiu de Frente Atlético (FA). En aquells anys el grup va comptar amb el suport de la directiva del club, que veia amb bons ulls l’ambient que generaven al gol sud de l’estadi Vicente Calderón. De fet, el mateix president matalasser va ser qui va suggerir que el nom del grup fos en castellà, descartant així la proposta de Brigata Rossibianca. A més, es va triar aquest nom perquè els integrants més destacats del grup havien estat militants del Frente de la Juventud, un partit escindit de les joventuts de Fuerza Nueva.

Ben aviat, el FA es va significar per l’estètica paramilitar del seus membres i l’exhibició de simbologia ultradretana. Les camises blaves, les boines vermelles, les caçadores de cuir i la roba militar van caracteritzar la seva imatge. Des d’aleshores el grup radical va avidenciar els seus vincles amb formacions d’extrema dreta. Aquesta associació es va enfortir a finals de la dècada dels vuitanta coincidint amb la irrupció dels primers caps rapats neonazis a la capital de l’Estat. A partir de llavors els emblemes neonazis, com la calavera de les SS o la creu cèltica, van esdevenir habituals en el material del grup. El FA també va destacar per ser pioner en la utilització dels pots de fum als estadis i a fer la primera marxa sense escorta policial a l’Estat.

La temporada 1984/85, membres del FA van atacar els Ultra Boys, el grup radical sportinguista. Aquell mateix any es van barallar amb aficionats del grup Las Banderas de l’Hèrcules d’Alacant i, fins i tot, van agredir els futbolistes Santillana i San José del Reial Madrid. L’any següent els radicals blanc-i-vermells van provocar aldarulls a l’estadi Nuevo Zorrilla de Valladolid que van acabar amb una intervenció policial. L’arribada a la presidència del club de Jesús Gil el 1987 va suposar un seguit d’avantatges per al FA: entrades econòmiques, facilitats per dur a terme coreografies... Aquell mateix any els seus integrants van participar a les manifestacions estudiantils contra l’augment de taxes proposada pel ministre socialista José M. Maravall. En aquella ocasió van protagonitzar actes vandàlics en companyia dels Ultras Sur, els seus homòlegs madridistes. Tot i això, amb els radicals blancs han mantingut una gran bel·ligerància durant les darreres dècades, com els greus enfrontaments que es van produir durant el derbi de la capital aquell any, incloent-hi l’apedregament del bus del Reial Madrid. Uns aldarulls que es van repetir la temporada següent. El 1989 protagonitzen avalots també a Múrcia. L’espiral de violència, però, lluny de minvar augmenta de la mà dels caps rapats neonazis que es van integrar al FA a finals de la dècada. Van crear la secció TNT, embrió del grup Bastión, els membres del qual van assassinar el seguidor donostiarra Aitor Zabaleta el desembre del 1998 a les portes de l’estadi Vicente Calderón. Lluny de decréixer per la pressió policial, les agressions van prosseguir, com la que va rebre un seguidor del Celta de 17 anys el 2010, que va acabar amb 100 punts de sutura al cap. El darrer episodi d’aquest llarg historial de violència va ser l’assassinat del seguidor del Dépor aquest passat cap de setmana.

stats