Golf públic al poble més ric de Catalunya

Entrant a Matadepera per la carretera de Sabadell, a pocs metres del centre de la vila i de la casa on va passar temporades el dramaturg i poeta Àngel Guimerà, un cartell destaca entre tots els altres. “Camp de Golf Municipal”, s’hi pot llegir sota l’escut del consistori. El cartell marca el límit d’una extensió de 10 hectàrees que paguen entre tots els habitants del poble. És l’únic camp de golf públic de Catalunya, i el seu manteniment ha costat gairebé 300 euros per família durant l’últim mandat, en una població de 8.800 habitants i amb la renda per càpita més alta del Principat, segons les dades oficials.

Fa quatre anys que el camp és públic. Va ser una de les primeres decisions que va prendre el govern municipal de CiU, encapçalat per Mireia Solsona, quan va revalidar el càrrec per majoria absoluta el 2011. No ho va fer per gust, segons diu. Va ser la reacció a la fallida de l’empresa que gestionava el camp, amb una concessió municipal des de feia 17 anys. “Al principi CiU es va comprometre que si el camp seguia sent deficitari se’n canviaria l’ús”, explica el regidor i cap de llista d’ERC al municipi, Santi Pavon. Quatre anys i 820.000 euros de pèrdues públiques després, el discurs del govern municipal no preveu ara tancar el camp. “Evidentment, si haguéssim de construir un camp de golf no ho faríem, però com que ja està fet, hem de fer el que sigui possible perquè funcioni”, argumenta l’alcaldessa, d’Unió.

Una de les traves en el camí cap a la rendibilitat del camp és la seva configuració. Es tracta d’un camp de nou forats, on no es pot fer un recorregut de competició complet. A més, a pocs quilòmetres, hi ha altres camps que sí que són complets. Per això, el camp municipal té poc més d’una vuitantena de socis, un escàs 1% de la població. Però l’alcaldessa no considera que això sigui un motiu suficient per canviar-ne l’ús: “A la llar d’infants només hi ha 74 inscrits”.

L’oposició d’esquerres planteja la necessitat de fer una consulta per decidir quin ha de ser el futur de l’equipament. El PP, que és el segon grup del consistori, no ha volgut fer enrenou amb el tema: es va abstenir al ple en què es va decidir rescatar amb diners públics la instal·lació, i no en fa bandera durant la campanya. Pavon considera que s’hi podria fer un parc públic. Però hi ha hagut altres propostes provinents d’altres sectors de l’oposició. “Els de la CUP són els que deien que volien fer una zona de barbacoes i també es va parlar de posar-hi un càmping”, explica Solsona. L’alcaldessa considera que aquestes opcions “no són viables” perquè la instal·lació és molt a prop del centre, en un poble que s’enorgulleix de la tranquil·litat que s’hi respira. Mentrestant, el consistori ha buscat usos per al camp, i alguns escolars hi han fet pràctiques.

Obres pendents

Però cada any que passa el camp de golf costa a l’Ajuntament entre 100.000 i 150.000 euros, sense comptar els treballs de condicionament que hi fa la brigada municipal. Mentrestant, queden per fer al poble infraestructures importants, com el teatre municipal o el camp d’hoquei, un esport amb molts més practicants i història al poble. Però l’alcaldessa, que presumeix d’haver reduït el deute municipal en un 44%, defensa que és normal que alguns serveis públics no siguin rendibles. “Les piscines municipals tampoc ho són”, conclou.