La Gran Guerra i la història del segle XX
Ara fa cent anys tota la premsa mundial portava la mateixa notícia en portada: un jove nacionalista serbi anomenat Gavrilo Princip havia assassinat a Sarajevo l’hereu de l’Imperi Austrohongarès, Francesc Ferran, i la seva esposa, Sofia. En aquell moment, ningú podia pensar que s’era a les portes d’un conflicte bèl·lic que s’allargaria durant quatre interminables anys, que involucraria les principals potències del planeta i que inauguraria un nou tipus de guerra especialment destructiva i inhumana. Al contrari, els primers soldats que van desfilar cap al front ho van fer entre grans escenes d’eufòria i alegria, amb els cors inflats d’un idealisme patriòtic que aviat es convertiria en horror i desesperació a les trinxeres i entre els filferros dels camps de batalla. Tampoc se sabia que aquella guerra redibuixaria els mapes de tot el planeta amb el naixement de desenes de països nous i la desintegració de tres imperis (l’Austrohongarès, l’Alemany i l’Otomà) o donaria l’impuls definitiu a l’emancipació de la dona i a un canvi generalitzat de costums.
Els historiadors coincideixen que aquell 28 de juny del 1914 es va acabar una època i en va començar una altra. Es va acabar una era marcada per la innocència i el romanticisme, i en va començar una altra que coneixem com la història del segle XX. Cent anys després les conseqüències d’aquella conflagració mundial i del Tractat de Versalles que hi va posar fi encara són visibles en moltes parts del món (la guerra fratricida a l’Iraq, la lluita dels kurds, el tabú del genocidi armeni a Turquia, la tensió entre Rússia i Ucraïna). Seria un error, doncs, convertir l’aniversari en una simple commemoració històrica que no aprofundeixi en l’herència d’aquell conflicte i en les seves lliçons.
La combinació de mal govern (civil i militar) i l’aplicació de les noves tecnologies a la indústria de la guerra (aviació, carros de combat, armes químiques, etc.) va condemnar una generació de joves europeus (van morir 20 milions de persones entre soldats i civils). Però el pitjor és que es van posar les bases per a una nova guerra encara més terrible, la Segona, liderada per la bogeria d’un excaporal de l’exèrcit austríac.
