Per què als homes els agrada tant disfressar-se de dones?

TorellóFa 28 anys que els homes de Torelló es disfressen de dones. I en fa quatre que les dones surten vestides d’homes. La guerra de sexes es va desfermar ahir divendres a la festa de les Senyoretes i els Homenots, quan es va fer una cercavila pels carrers de la població, una desfilada en una passarel·la muntada a la plaça Nova i un ball final també a la mateixa plaça.

Malgrat els anys que té la festa, els homes continuen recorrent als mateixos tòpics a l’hora de vestir-se de dones: roba interior extravagant i voluminosa posada per fora de la roba, perruques de cabells llargs, bosses que ni la moda vintage les realçaria, bijuteria enorme i brillant i maquillatge, sobretot llavis vermells ben lluents. Les dones també tenen una línia força fixa a l’hora de disfressar-se d’homes: recorren a la calça curta, mitjons fins al genoll i una pilota. Van de futbolistes majoritàriament. “Des que surten les dones també disfressades d’homes es diu que no és el mateix, la festa”, comenta el Xavier Fabré, tresorer de l’antiga junta organitzadora de la festa. Tot va començar d’una manera improvisada fa 28 anys, quan quatre joves van tenir la idea de sortir tots junts disfressats de dones. L’any següent van formar un grup més gran, i així cada any. Fins que en fa quatre, “amb la igualtat de sexes -diu Fabré- les dones també s’hi van apuntar”.

Treure la part femenina

Arnau Segura, el president de l’Associació Cultural Deixebles de Sant Feliu, l’organitzadora de la festa, afegeix que hi ha molta varietat de disfresses tant per una banda com per l’altra. “És cert que hi ha grups de dones futbolistes, perquè és una disfressa fàcil”. I el mateix per als homes. Ara bé, “sempre hi ha disfresses molt elaborades, com la dels homes que es disfressen de bombolles de Freixenet”.

Al Carnaval, en general, independentment d’on se celebri, una opció molt majoritària és la de l’home disfressat de dona. “Són ells els que ho necessiten, perquè volen transgredir, perquè volen exterioritzar al màxim el que senten”, explica a l’ARA la psicòloga Ares Anfruns. Històricament, els homes han estat educats amb moltes normes pel que fa a la masculinitat, i amb la repressió dels sentiments i les emocions, per això volen anar de dones, per deixar-se endur. En canvi, “les dones no senten aquesta necessitat, i a més han aconseguit un rol clar en la societat, on tenen veu, per tant no han de fer d’homes ni per Carnaval”, continua la psicòloga.

Per la seva banda, la psicòloga Maribel Martínez remarca el context en què es fa, que és el del Carnaval, que implica transgressió, capgirar el ritme quotidià. “L’home vol trencar amb la seva identitat per buscar la part femenina que tots els homes tenen; igual que també totes les dones en tenen una de masculina”, sosté Maribel Martínez.

A aquestes alçades de la història, opina, “els homes i les dones ja no estan diferenciats per educacions ràncies, que feien que ells fossin els durs i elles les sensibles”. Ja no és així, “i uns i altres estan més a prop que mai, i per això opten per disfressar-s’hi, però jo veig que es fa de manera positiva”. També es pot pensar que l’home vol ridiculitzar la dona i per això exagera amb la roba, amb la bijuteria, amb la perruqueria o amb el calçat. “Mentre ridiculitzen també s’estan rient d’ells mateixos, perquè és una gimnàstica mental”, diu també Cristina Ramírez, professora de psicologia de la Universitat de Barcelona.

Un joc per a adults

Segons Ramírez, el joc és la resposta a la pregunta de per què als homes els agrada tant disfressar-se de dones sempre que en tenen ocasió. “Els adults juguen poc, i una manera és posar-se roba de dona i investigar com és sentir-se dona i, de passada, investiguen sobre ells mateixos”. És a dir, per un dia els homes es donen l’oportunitat de sentir-se dona.

Encara hi hauria una altra interpretació, que és que per transgredir les normes a l’hora de la disbauxa que marca el Carnaval, és més fàcil fer-ho amb una altra identitat que amb la d’un mateix. “Si sóc un altre, una dona, que ningú no em reconeixerà perquè estic molt diferent, podré deixar-me anar més”, indica la professora de la UB.

I, anecdòticament, potser encara n’hi ha una altra, d’interpretació, que els psicòlegs remarquen com a patologia amagada: mostrar per un dia la part reprimida d’alguns homes que volen ser dones.

D’altra banda, i com a curiositat, altres disfresses que també seran tendència aquest Carnaval són les de sí-sí, en referència a les respostes del referèndum. La imaginació ha fet disfresses en forma de cartes amb les dues paraules escrites o parelles amb poca roba que desfilen per les rues dient “sí, sí”.

Seduint amb un altre jo

Tot són hipòtesis que expliquen per què els homes es disfressen de dones, perquè a la pràctica, quan la pregunta se’ls fa a ells directament, diuen: “Per passar-ho bé”. N’hi ha que expliquen que cada any ho fan, que no canvien mai d’idea. Ara, això sí, els donen forma diferent, com els homes que expliquen que han arribat a disfressar-se de la seva mare, amb roba i complements seus. N’hi ha d’altres que la roba que fan servir l’han agafada de la família, de les seves germanes o de les seves parelles.

Altres històries molt típiques de Carnaval són les de les parelles que han volgut seduir-se anant disfressats d’un altre jo. Hi ha el cas d’una parella que es va desfer perquè un va intentar seduir l’altre, però donant per descomptat que el rebutjaria perquè no sabia que en realitat era la seva parella. Si no es dóna res per descomptat, i s’aparca la gelosia, la seducció amb disfressa per davant funcionava, i en el moment més àlgid, el seductor mostrava la identitat real i demostrava a l’altre que era la seva parella real i no una altra persona amb qui es pensava que ja havia flirtejat.

A Torelló, els veïns expliquen anècdotes d’aquesta mena, però també són llocs comuns a Vilanova i la Geltrú i a Sitges, poblacions també amb un Carnaval arrelat fa molt temps. “El misteri i la sorpresa són una font de seducció molt fonda”, indica la psicòloga Ares Anfruns. De fet, ella mateixa ho recomana per a una parella com un joc de seducció més.

¿Hi ha més naixements nou mesos després del Carnaval?

Segons les dades del 2012 de l’Institut d’Estadística de Catalunya, la resposta és que sí, perquè l’octubre va ser el mes que hi va haver més naixements a Barcelona, amb 1.323, i el novembre també va ser un dels mesos alts. A Sitges, el mes d’octubre també va veure més naixements (24), juntament amb el mes de juliol. A Torelló també (14) amb el mes de març. I a Tarragona també (131) amb el mes de gener. Són exemples de poblacions amb Carnaval arrelat, però els ginecòlegs no acaben de veure-hi relació... en l’actualitat. El ginecòleg Josep Maria Ibarz, del centre Conceptum de Reus, explica que antigament sí que es podia arribar a establir aquesta relació. “El meu pare i el meu avi eren ginecòlegs, i sempre ho havien parlat, perquè era un clàssic”. Però ara és difícil que hi hagi incidència, perquè es prenen més mesures anticonceptives i fins i tot perquè “hi ha un índex d’avortaments molt alt, perquè als hospitals públics per cada dos naixements hi ha una interrupció voluntària de l’embaràs”.