La independència de Catalunya és una mala idea

Més enllà de l'impressionant cadena humana, l'impressionant nombre de catalans que estan a favor de la independència (el 52%, segons les enquestes) i més enllà de totes les raons que pugui tenir Catalunya per queixar-se del centralisme de Madrid (que és un fet), la independència d'aquesta regió és una mala notícia per a Portugal i per a tot Europa.

No val la pena invocar raons històriques, molt en voga als segles XIX i XX, perquè les raons històriques, en general, amaguen raons històriques anteriors a aquestes. Per exemple, el Regne d'Aragó, que va incloure Catalunya, era transfronterer i tenia parts que avui són franceses –Narbona, Carcassona i fins i tot Tolosa, per exemple–. La croada contra els albigesos (o càtars) va acabar amb el gran regne aragonès i va limitar-lo a la frontera dels Pirineus.

Les raons històriques s'invoquen, normalment, com a causa, però no passen dels arguments. La veritable raó de la popularitat de la independència a Catalunya, em sembla, infeliçment, que és aquesta: és una de les zones més riques d'Espanya que no vol solidaritzar-se amb les que tenen més carències. [...]

A Txecoslovàquia, la separació de la República Txeca d'Eslovàquia també va transmetre la idea que els més rics (els txecs) deixaven enrere els més pobres (els eslovacs). A Eslovènia el cas no va divergir gaire quan es va independitzar de Sèrbia.

I podríem seguir amb Escòcia i Flandes, i així consagrar la descomposició d'una Europa que havia de ser solidària, però on pocs han vetllat per la seva idea original.

És per això que per a Portugal i Europa la independència de Catalunya és una mala idea. És per això que no entenc gaire l'eufòria amb què molts portuguesos reben la notícia de la Via Catalana. ¿Potser és perquè pensen que debilita Madrid? Però la veritat és que ens debilita a nosaltres i a tot Europa, en un moment en què només l'enfortiment del continent i la solidaritat dels més rics amb els més pobres és una esperança per a la crisi que vivim.