“Diuen que és democràcia, però no”
Arantxa Martino
37 anys, nascuda a Madrid. Va venir a Catalunya el 1999 i viu a la Garriga. Treballa en un grup rellotger
L’Arantxa Martino m’obre rient la porta de casa -“ Siempre me meto en líos ”- i em presenta la seva filla Júlia (13); el David (44), la seva parella, català, i la seva mare, que cada estiu ve de Madrid i s’instal·la unes setmanes amb ells. La Júlia s’emporta l’àvia a passejar per la Garriga. Li volen estalviar una conversa incòmoda.
La política és tema tabú entre l’Arantxa i la seva família, catòlica i de dretes. La mare ja havia decidit tornar a Madrid el 10 de setembre. Era la manera de no viure la Diada i evitar tensions familiars. L’Arantxa és la petita de cinc germans. L’ovella negra. La que es va deixar seduir per la revolució cubana, la que sempre votava IU. La que amb 22 anys va venir a l’Ametlla del Vallès perquè havia conegut un català, amb qui va tenir un fill sense casar-se.
A Catalunya sempre ha sigut votant d’ICV, menys en les eleccions del 2004, quan va fer confiança a ZP per la seva promesa de treure les tropes de l’Iraq. De l’Estatut del 2006 l’incomodava la paraula nació referida a Catalunya. “Com et pots imaginar, jo no he sigut independentista sempre. Me’n vaig començar a fer precisament quan el TC va retallar l’Estatut que havien votat els catalans. Fan servir el Constitucional per al que els interessa. Diuen que és una democràcia, però no ho és”.
L’Arantxa entén el català i parla habitualment castellà. És de Madrid i del Madrid. I era molt de Mourinho, que és “superb, com els madrilenys”. No li agrada la humilitat de Guardiola i, en canvi, és fan de Joan Laporta, fins al punt que un dels seus gats es diu Jan. Es troba molt a gust a Catalunya, però ella se sent madrilenya i espanyola. A les últimes eleccions va votar ERC. Li agrada Junqueras, el troba un paio serè i didàctic. Ara ja no veu cap altra sortida que la independència. “Independència o doblegar-nos”, repeteix durant dues hores de conversa.
La seva mare ja ha tornat del passeig amb la néta. Toca anar acabant la conversa. Mentre ens aixequem, el David em recorda el dia que va veure com al comandament a distància de la tele de casa la sogra, l’1 l’ocupava Intereconomía; el 2, Telemadrid, i el 3, 13TV. “Arantxa: ¿que tu visquis a Catalunya i no hagis tingut cap problema per parlar castellà ni per trobar feina no els fa canviar la manera que veuen les coses?” “No”, diu l’Arantxa, i deixa anar un somriure d’ovella negra.
