Obama festeja el vot llatí per ser reelegit president
Els 50,5 milions de llatins que hi ha als Estats Units comptaran molt a l'hora de decidir si Obama repeteix a la Casa Blanca. L'actual president ha mogut fitxa per garantir-se el seu suport a les urnes.
WASHINGTONJoves indocumentats van formar aquesta setmana llargues cues davant les oficines d'immigració de diverses ciutats dels Estats Units per inscriure's a un procés que els protegirà d'una possible deportació i els permetrà treballar al país legalment durant dos anys.
Aquest programa migratori temporal s'ha iniciat dos mesos després que el president Barack Obama firmés una ordre executiva per aturar la deportació de joves immigrants sense papers que van arribar al país quan eren menors de 16 anys. En ple any electoral, la iniciativa, que podria afectar prop d'1,7 milions de persones -la majoria, llatines-, ha estat molt criticada per republicans i organitzacions conservadores perquè la consideren oportunista.
Obama necessita generar un altre cop entusiasme entre els votants llatins si vol aconseguir el mateix suport que va rebre el 2008 i assegurar així la seva reelecció. De moment, segons diferents sondejos, Obama obté gairebé un 70% dels suport d'aquest electorat i un avantatge important en cinc estats claus.
"Estic emocionat. Aquesta és l'oportunitat de la meva vida, ja que ara tinc un futur", explicava Marlon Morraz, un jove sense papers de Nicaragua, a l'agència Reuters dimecres passat. Morraz va arribar amb els seus pares fa vuit anys quan en tenia només 11 i des de llavors ha viscut al marge de la legalitat.
"Aquesta mesura és una molt bona notícia. Permetrà a molta gent sortir de l'ombra", assegura Prerna Lal, fundadora de la web sobre immigració DreamActivist.org. Segons Lal, els joves sense papers podran ara demanar carnets de conduir, viure sense por a una deportació i contribuir al país d'una manera oberta, com per exemple pagant taxes. Això sí, hauran de demostrar que tenen un títol escolar i que no tenen antecedents penals.
Prerna Lal, originària de Fiji, és una més dels anomenats dreamers (somiadors), una generació de joves que van arribar als Estats Units amb els seus pares sense tenir noció que ho feien de manera il·legal. "Crec que més gent sortirà a manifestar-se i pressionarà per l'aprovació del Dream Act ", diu esperançada. Aquest projecte de llei permetria legalitzar la situació d'aquests joves si obtenen un títol universitari o que volen servir a l'exèrcit.
Un revulsiu pels vots hispans
Lal també afirma que Barack Obama ha millorat el seu suport gràcies a aquesta decisió. "De moment tot eren fracassos en matèria d'immigració, no ha aconseguit impulsar una reforma migratòria al Congrés i ha augmentat les deportacions com mai cap altre president", argumenta. Precisament és aquest bagatge el que va provocar la reacció d'Obama i el seu equip de campanya. L'electorat llatí estava molt desencantat i el president, tot i que va nomenar la primera jutgessa llatina per al Tribunal Suprem, necessitava un revulsiu més contundent per aconseguir mobilitzar el seu vot.
Una enquesta de Latin Decisions del mes passat a Arizona, Colorado, Florida, Nevada i Virgínia -estats crucials en les pròximes eleccions presidencials- revela que un 49% dels votants llatins estan més entusiasmats amb Obama gràcies a la nova mesura. Un 39% va assegurar que no havia afectat el seu vot i un 14% es va mostrar en desacord amb el president.
L'electorat llatí, doncs, serà segurament la clau de la reelecció d'Obama. Durant els últims deu anys, la població hispana ha augmentat un 43% i ja són 55,5 milions de persones. Segons estimacions del Pew Hispanic Center, uns 21,7 milions d'hispans podran participar en els comicis d'aquest novembre, dos milions de persones més que el 2008. I segons un càlcul de l'Associació Nacional de Funcionaris Llatins Electes i Designats (Naleo), uns 12,2 milions podrien fer ús del dret a vot.
Els republicans ho tenen magre
L'aspirant republicà a la Casa Blanca, Mitt Romney, no ha aconseguit millorar el seu suport entre els llatins però compta amb l'ajuda del jove senador de Florida Marco Rubio per capgirar la situació. Romney necessita una victòria a Florida si vol tenir alguna oportunitat d'arrabassar la presidència a Obama. Els analistes consideren que ha de suavitzar les seves polítiques d'immigració, ja que durant les primàries es va mostrar en contra de qualsevol tipus de legalització. D'altra banda, l'elecció del congressista Paul Ryan com el seu company de tiquet tampoc l'ajuda entre aquest col·lectiu. Ryan és un dels conservadors que ha donat suport a un gran ventall de mesures antiimmigratòries.
Mitt Romney intentarà seduir el vot llatí amb noves polítiques que considera més eficients per fer créixer l'economia i continuarà responsabilitzant el govern de Barack Obama de l'elevat atur entre la comunitat llatina, que està en un 11%, gairebé dos punts per sobre de la mitjana nacional.
