El centre de Kíev manté viu l’esperit de canvi a Ucraïna
Els activistes es multipliquen a la plaça Maidan i critiquen que el nou govern només vol acaparar poder
KíevEl primer va ser el Maidan dels proeuropeus. Va arrencar al novembre quan el govern ucraïnès va girar l’esquena a un acostament a la UE. Aleshores els manifestants reclamaven més democràcia i un estat de dret que no deixés espai a la corrupció.
El segon va ser el Maidan anti-Ianukóvitx. Va començar al desembre amb les càrregues policials contra els acampats a la plaça. El president i un sistema abocat a la riquesa personal del seu entorn es van convertir en l’objectiu.
El Maidan d’ara, el tercer, és el de la renovació del poder. Es va encendre el mateix dia que va caure Ianukóvitx i es va nomenar el nou govern. Diuen que no deixaran el campament fins a “la regeneració total de la classe dirigent”. Volen nous líders, noves cares. I transparència total en la gestió de govern.
“La meitat del govern prové de l’antic sistema. No voldran fer grans canvis. Seria com suïcidar-se”, explica Dmitri, un jove informàtic que fa de voluntari a l’Ajuntament de Kíev, encara ocupat. Es refereix sobretot al partit Pàtria, la formació de l’ex primera ministra Iúlia Timoixenko, que ha acaparat els principals càrrecs -president i primer ministre- al nou executiu.
La qüestió és que qui accepta un càrrec de seguida esdevé sospitós. Andrii Parubi va ser el comandant de les forces d’autodefensa de Maidan, militant del partit ultranacionalista Llibertat, respectat i reconegut durant la revolta. Ara és el responsable del Servei de Seguretat de l’Estat i per a alguns “un traïdor que va utilitzar Maidan per fer carrera”. Així de contundent es mostra la Valentina, una jove psicòloga que ocupa l’edifici del Conservatori.
El nombre d’edificis ocupats a Maidan i als carrers del voltant s’ha multiplicat. Ja no són només edificis públics, també hi ha negocis com ara botigues de roba i companyies de telefonia mòbil. Els ocupants formen part de grups de resistència que tracten de coordinar les seves accions, però que funcionen de manera independent. L’objectiu és sempre el mateix: canviar el sistema. Però afronten el repte amb mètodes molt dispars.
Pravi Sector (Sector Dret) ocupa dos edificis de l’avinguda Khreixatik. Uns homes amb uniforme obscur i armilla antibales impedeixen l’accés i diuen que no hi ha cap responsable que pugui parlar amb la premsa. Aquesta organització sorgida els primers dies de la revolta agrupa una miríada de grups d’extrema dreta i sempre ha estat en primera línia a l’hora de fer front a les forces antiavalots. Un jove que no ha entès la consigna de no parlar amb la premsa o que té ganes de destacar explica, apartat, que s’entrenen al bosc i que tenen armes de foc. L’objectiu no queda gaire clar: “Hem d’estar preparats per defensar Ucraïna de l’agressió russa. Però també en cas que la policia ens vulgui desallotjar”.
Retrets al govern per Crimea
Per Voldimir Parisuk, líder d’un moviment que porta el seu nom i ocupa l’edifici del Conservatori, una de les grans decepcions del nou govern ha estat la seva inacció a Crimea. “No han fet absolutament res, no han anat a mediar en el conflicte, a defensar els ucraïnesos que viuen allà”, sentencia. Considera que les noves autoritats han deixat de banda Maidan perquè ja no el necessiten ara que han arribat al govern. “Ja només pensen a repartir-se el poder”, conclou.
El grup conegut com a Automaidan es va fer famós pels seus escraches contra el govern de Ianukóvitx. Ara envia gent a Crimea per ajudar els soldats ucraïnesos que resisteixen. “Els portem queviures, equips d’energia… I també ajudem els observadors de l’OSCE, perquè puguin entrar a la península”, explica Ilia, que ahir dirigia les operacions des del centre cultural Casa Ucraïna, també ocupat.
