THE NEW YORK TIMES / NEW YORKPortava un maletí negre a la classe d'anglès -que es va treure amb matrícula d'honor- i seia a prop de la porta per entrar i sortir ràpidament. El recorden intel·ligent, però nerviós i inquiet. Parlava de manera entrebancada, com si li costés haver-ho de fer.
Pàl·lid, alt i esprimatxat, Adam Lanza caminava pels passadissos de l'institut de Newtown, a Connecticut, amb les mans enganxades al cos i els bolígrafs a la butxaca de la camisa de màniga curta, tal com el recorden alguns dels seus companys de classe. Sempre semblava que fes tot el possible per no cridar l'atenció. Fins divendres.
Les autoritats nord-americanes diuen que Lanza, de 20 anys, equipat com si anés a un combat, va cometre la matança més mortífera que hi ha hagut mai en una escola en tota la història dels Estats Units. Va matar vint nens i sis adults al centre de primària on treballava la seva mare. Després es va suïcidar.
Sense vida social
Adam Lanza va deixar poques petjades electròniques en la seva vida. No tenia pàgina al Facebook. No apareixia ni tan sols a l'anuari de graduació del curs del 2010. A l'espai que hi havia per a la seva fotografia només hi deia "tímid davant la càmera". Fins i tot alguns companys de curs diuen que potser no es va arribar a graduar.
Matt Baier, ara estudiant a la Universitat de Connecticut, i altres alumnes d'aquell any el recorden com algú que se sentia terriblement incòmode en les reunions socials. Fins i tot en algunes entrevistes per separat més d'un va admetre que havia arribat a pensar que devia tenir algun desordre emocional o neurològic. "Però no és que la gent es fiqués amb ell -especifica Baier-. El deixaven estar". D'altres, en canvi, sí que admeten que hi havia burles pel seu comportament.
Lanza va tenir una adolescència turbulenta. El 2006 el seu germà gran es va graduar i va marxar a estudiar a la Universitat de Quinnipiac, a Connecticut, i el va deixar sol amb els seus pares, que passaven una dura crisi matrimonial. El 2008 es van divorciar, després de disset anys junts. El seu pare, Peter Lanza, executiu de la General Electric, va marxar a viure a Stamford, i el 2011 es va tornar a casar. La seva mare, la Nancy, es va quedar la casa de Newtown, en un barri pròsper i espaiós a vuit quilòmetres de l'escola on treballava. Els seus amics diuen que era una mare molt implicada en la vida dels seus fills. "Era un mare molt protectora", explica Gina McDade, mare d'un amic d'escola del Ryan, el germà. En canvi, Beth Israel, que vivia al mateix carrer, reconeix que l'Adam "era un noi estrany". I afegeix: "Sempre tenia problemes. Era un solitari. No li conec cap amic".
Bonnie Fredericks, propietària de la perruqueria Sandy Hooks, explicava ahir que molts dels nens del poble s'havien reunit davant del seu local per veure com s'encenien els llums de l'arbre de Nadal. Ara en falten vint. "Els coneixíem tots", diu amb tristesa. La licoreria veïna ha penjat un senzill rètol a la porta, al costat d'un anunci de cervesa: "Digueu una pregària".
