PROCÉS SOBIRANISTA EL DEBAT DE LA CANDIDATURA
Ara Premium 10/07/2015

Els 10 interrogants sobre la llista civil

Els experts discrepen sobre si l’Estat pot impugnar la fórmula per convertir el 27-S en un plebiscit

Núria Orriols
6 min
ACORD DEL 14-G Partits i entitats ja van reunir-se després del 9-N per acordar 
 Una estratègia.

BarcelonaEn les pròximes hores hi ha prevista una cimera, convocada pel president de la Generalitat, Artur Mas, per acordar una llista unitària del sobiranisme per al 27-S. Hi seran CDC, ERC, la CUP, MES, l’ANC, Òmnium i l’Associació de Municipis per la Independència. Sobre la taula hi haurà diverses propostes, però una reuneix l’aval de la majoria dels actors: una llista civil sense cap polític en actiu.

1. És possible fer-la?

S’hauria de constituir com a coalició o agrupació d’electors

D’acord amb la llei electoral, només es poden presentar a les eleccions els partits, les coalicions i les agrupacions d’electors. En aquest últim cas, cal recollir un 1% d’avals del total del cens electoral, recorda Mercè Barceló, professora de dret constitucional. Si es planteja la llista civil com una nova figura jurídica, s’hauria de constituir com una agrupació. Si no, els partits que hi donin suport -CDC, ERC i la CUP- haurien de formalitzar una coalició, tot i que no seria necessari fer aparèixer les sigles a la papereta. El polítòleg Josep M. Reniu apunta que l’última forma seria l’òptima -encara que després no hi hagués polítics-, ja que no caldria recollir firmes i només s’hauria de comunicar el pacte a la Junta Electoral.

2. Qui es presentarà?

El punt de fricció és si hi ha d’haver polítics en actiu

Un dels debats més aferrissats a l’ANC va ser la presència de polítics a la llista. Dimarts a la matinada, però, van alinear-se amb Òmnium, ERC i la CUP i ara defensen que no n’hi hagi, mentre que CDC es resisteix a tirar la tovallola i vol que Mas hi sigui. Els experts qüestionen que es pugui marcar una distinció “clara” entre polítics i societat civil. El professor de dret constitucional de la UAM, Antonio Arroyo, apunta que la “figura de polític no existeix com a professió” i que ho és “qui acaba sent escollit com a càrrec públic”.

3. Com es triaran els noms?

Partits i entitats han de pactar un sistema per escollir-los

Hi ha diversos mecanismes: que siguin les entitats; que sigui el sobiranisme civil d’acord amb els partits i quotes ideològiques, o primàries nacionals obertes, tal com volia un sector de l’ANC que no va trobar suports.

4. Com es fa la campanya?

La fórmula jurídica de la llista definirà l’espai en els blocs

Si s’escull constituir una agrupació d’electors, la llista civil tindria una presència testimonial als mitjans públics -els blocs electorals es reparteixen en funció de la representació parlamentària-. En canvi, si es tria fer una coalició de partits -CDC, ERC i la CUP- la nova figura tindria un “espai mediàtic molt important”, assegura Reniu. La mateixa tesi abona Ferran Requejo, professor de ciències polítiques a la UPF, que recorda el cas de Barcelona en Comú, en què es va forjar una coalició de diverses formacions, entre les quals ICV. Gràcies a la presència dels ecosocialistes, que eren el quart grup al consistori amb 5 regidors, la plataforma de l’actual alcaldessa, Ada Colau, va poder participar en els debats electorals de la televisió pública, tenir espais de propaganda electoral o tenir més temps en els blocs dels mitjans de comunicació -fixats per la Loreg-. Si per al 27-S s’optés per la coalició, encara que la llista fos exclusivament civil, la candidatura del sí es beneficiaria dels drets que per representació haurien tingut CDC, ERC i la CUP. Caldria veure quina fracció del temps adjudicat a CiU es queda Unió.

5. És impugnable el 27-S?

Els experts no es posen d’acord sobre la viabilitat d’una prohibició

La constitucionalista Mercè Barceló considera que, agafant-se a la jurisprudència del Tribunal Constitucional, l’Estat podria impugnar el decret de convocatòria. Tot i que compleixi els “requisits formals”, diu que l’última sentència del TC sobre el procés participatiu del 9-N avalaria la impugnació. “Es volen utilitzar les eleccions per fer el referèndum que no s’ha permès”, cosa que l’Estat “pot portar als tribunals” com un intent de tornar a fer un “referèndum encobert”. “Diran que es fa servir un mecanisme legal per fer una cosa no prevista”, afegeix. No pensa igual el professor de dret constitucional Antonio Arroyo. Esgrimeix que “políticament es dirà el que es vulgui” però “les eleccions serveixen per escollir un nou Parlament que ha d’escollir un nou govern”. “Si el decret de convocatòria compleix els requisits formals i la llei electoral, no es pot impugnar”, afirma el professor madrileny.

6. El debat d’investidura

El Parlament té fins a dos mesos per escollir un nou president

En el debat d’investidura el candidat a president és investit si reuneix la majoria absoluta dels vots. Si no és possible, dos dies després es procedeix a una altra votació, on només es requereix la majoria simple dels vots. El pla que ha proposat la CUP passa per fer del 27-S exclusivament un plebiscit i renunciar -un cop constituïda la cambra- a escollir president. És a dir, la llista del sí, si treu majoria absoluta, no donaria suport a cap candidat a la presidència, de manera que bloquejaria l’elecció d’un nou govern i es tornarien a fer eleccions. Una situació similar als comicis de la Comunitat de Madrid el 2003, el Tamayazo : dos diputats trànsfugues socialistes van impedir que s’investís Rafael Simancas (PSOE) i es van repetir eleccions cinc mesos després. En el cas català, l’Estatut marca que si cap candidat reunís prou suport, al cap de dos mesos, es dissoldria el Parlament, i el president en funcions -Artur Mas- hauria de convocar eleccions de “manera immediata”, que es farien com a màxim 60 dies després. Aquest mecanisme legal permetria fer les eleccions plebiscitàries al setembre i les constituents al febrer -si s’escollís nou govern caldria esperar un any per tornar a convocar eleccions-. Bona part dels experts consultats assenyalen que aquest mecanisme jurídicament és “inapel·lable”. “No es produiria cap buit de poder”, perquè el govern actuaria en funcions.

7. Es pot tombar la llista?

No es poden prohibir els partits

pel fi ideològic que persegueixen

Héctor López Bofill, professor de dret constitucional de la UPF, considera que no es pot tombar la llista perquè defensi la independència o no vulgui governar si guanya. Assegura que els partits poden buscar objectius contraris al sistema institucional vigent sempre que ho facin per la via democràtica. És a dir, ERC o la CUP, que porten la independència al seu programa, no poden ser prohibits perquè tenen un fi contrari a la legalitat espanyola. Tampoc poden impugnar la llista, diu, per no voler investir president i manifestar que no donaran la confiança a un nou executiu. Hi ha precedents com el d’Herri Batasuna -que no prenia possessió dels escons al Congrés- o les candidatures d’Escons en Blanc, que es presenten amb voluntat de deixar buit el seu escó.

8. I si punxa la llista del sí?

Només un pacte antinatura permetria investir un nou president

L’escenari més probable seria la repetició de les eleccions perquè no hi hauria una majoria parlamentària alternativa operativa. S’hauria de produir un pacte estrambòtic entre el PSC, el PP, C’s, Podem i ICV-EUiA.

9. Què fa el Parlament?

No hi ha res que legalment impedeixi dur a terme el pla

Si se seguís la via de la CUP i no es proposés cap candidat a la presidència, no està escrit enlloc que el Parlament no pugui tenir activitat legislativa. Les fonts jurídiques consultades apunten que després de la constitució del Parlament els diputats prendrien possessió, s’escolliria la mesa, i el president o presidenta començaria una ronda de contactes per trobar el candidat a la presidència de la Generalitat amb més suport. Res impedeix, però, que es constitueixin els grups parlamentaris, es reuneixi la junta de portaveus o els grups polítics presentin proposicions de llei i es debatin. Tampoc que es facin declaracions polítiques, com podria ser una d’independència. “No ha passat mai però l’activitat parlamentària no ha d’estar necessàriament aturada”, apunta Reniu. Sí que tindria limitades les accions, per llei, el govern en funcions -encara el de Mas-, que no podria aprovar pressupostos ni decrets legislatius.

10. Un president honorífic?

Mas, sempre aforat, seria una mena de primer ministre sense ser diputat

La via Òmnium difereix de la proposta de la CUP en el post 27-S. Envia la societat civil al Parlament i reserva el govern de “concentració” als partits. Hi hauria un president “honorífic” -és l’únic que ha de ser diputat- i els consellers serien polítics, entre els quals un conseller en cap o vicepresident amb poders executius -un lloc que es reserva a Mas-. El politòleg Ferran Requejo diu que la fórmula “remouria molt” el sistema institucional i el resultat seria “incert”. El president té funcions assignades que s’haurien de delegar a cop de decret. En tot cas, no perdria l’aforament. Arran del 9-N la Fiscalia va interposar una querella contra Artur Mas, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i l’exvicepresidenta Joana Ortega. Mas continuaria sent aforat -i per tant hauria de ser investigat pel TSJC- si és president en funcions i també si és membre del govern de “concentració”. Només perdria la condició si no fos diputat, ni conseller i tampoc president. Llavors el cas l’instruiria un jutge ordinari i no el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

stats