Ara Premium 11/03/2015

El Japó reobrirà centrals contra l’opinió pública

Les tasques de refrigeració a la central de Fukushima continuen i encara hi ha vora 120.000 desplaçats

Sònia Sánchez
3 min
Fukushima: el debat nuclear segueix obert 4 anys després

Barcelona“L’era de l’ús pacífic de l’energia nuclear a Alemanya s’està acabant. Un dels motius és que l’accident [de Fukushima] es va produir en un país com el Japó, que té un alt nivell tecnològic. Fins i tot en una nació com aquesta hi ha risc d’accidents”. Així explicava Angela Merkel la seva decisió de deixar d’utilitzar energia nuclear, en un missatge emès just abans d’iniciar la seva visita oficial al Japó, que va cloure ahir. Però després de dos dies de converses, Merkel no ha aconseguit que el primer ministre nipó, Shinzo Abe, es faci enrere de la seva decisió de retornar a les nuclears.

Un any després de Fukushima, el Japó va consumar l’apagada atòmica aturant l’activitat de les seves 18 centrals nuclears. Però abans que s’acabi el 2015 almenys dues tornaran a funcionar, la de Takahama i la de Sendai (a l’oest i al sud del país), després d’haver-se adaptat als nous requeriments de seguretat imposats per l’Autoritat Reguladora Nuclear. Això, malgrat l’oposició majoritària de l’opinió pública japonesa.

Preguntat per un periodista alemany en la roda de premsa conjunta amb Merkel a Tòquio, Abe va insistir: “El Japó depèn de les centrals nuclears per a un terç de la seva electricitat i suspendre’n l’ús ens ha forçat a dependre més del petroli” importat del Pròxim Orient.

Una dependència que “afebleix l’economia i, per tant, perjudica la seva política, l’Abenomics, basada en el creixement”, explica l’analista de la Casa Àsia Guillermo Martínez. També ha afectat molt les empreses energètiques que monopolitzen el mercat japonès, molt poc liberalitzat. Unes companyies molt pròximes al partit d’Abe i que han fet lobi contra les renovables, que havien rebut una forta empenta amb l’apagada atòmica, sobretot l’energia solar.

Les elèctriques formen part del que s’anomena el “triangle de ferro”, que reparteix el poder al Japó entre “la classe política, la burocràtica (alts càrrecs ministerials que no són escollits a les urnes) i les grans empreses”, segons el professor de la UOC d’estudis de l’Àsia Oriental Lluc López. I per això s’han acabat imposant.

Tot i així, Abe és conscient de l’oposició a les nuclears de l’opinió pública: “Ho havia anunciat, però ha esperat fins ara a posar-ho sobre la taula, després d’aconseguir majoria absoluta en les eleccions anticipades del desembre”, subratlla López.

Encara hi ha risc a Fukushima

En compensació, Abe va aprofitar el quart aniversari de la tragèdia de Fukushima per anunciar un nou pla de reconstrucció de la zona. Encara avui, cada dia s’aboquen 800 tones d’aigua sobre els reactors nuclears de Fukushima per refrigerar-los. Com a conseqüència d’aquest procés, a la central hi ha 320.000 tones d’aigua radioactiva emmagatzemada en tancs, on l’empresa propietària, Tepco, la sotmet a tractaments químics descontaminants. El risc de filtració al subsòl és alt, però a més Tepco “aboca aigua contaminada pels edificis del voltant, que va pel clavegueram cap a l’oceà”, explica des de Bèlgica el responsable de protecció de les radiacions a Greenpeace, Jan Vande Putte, que ha visitat la zona diverses vegades.

Però l’última polèmica sobre Fukushima ve pels plans del govern nipó de construir-hi un magatzem per als 28 milions de deixalles radioactives generades en la descontaminació de la zona. El govern també ha autoritzat el retorn a algunes de les localitats ubicades a 20 quilòmetres de la central, on es va fixar el radi d’evacuació.

Encara hi ha 120.000 persones fora de casa. Moltes “fa quatre anys que viuen en condicions miserables en una mena de contenidors” construïts com a refugi temporal, explica Vande. Segons els mesuraments que Greenpeace ha fet a la zona, “els nivells de contaminació són alts però no tant per prohibir el retorn. Però el que no es pot fer és forçar ningú a tornar, diu Vande, i explica que “les compensacions del govern a aquestes famílies s’aturen quan s’aixeca la restricció, i això en molts casos vol dir forçar-les a tornar, ja que es queden sense recursos”. L’expert en radioactivitat assenyala també que encara és massa d’hora per veure efectes de la radiació en la salut: “En el cas de Txernòbil, l’augment dels casos de càncer va començar cinc anys després de l’accident i als experts ja els va semblar molt ràpid”.

stats