Josep Llimona

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...] La setmana passada acompanyàrem al cementiri vell el cos d’un d’aquests homes positius, el darrer que ha caigut d’una generació original, laboriosa, plena de fantasia, d’improvisació i d’ambició, i naturalment anàrquica perquè era profundament barcelonina. La generació d’aquells als quals atrapà la fi de segle en plena vigoria de joventut i varen ésser els destinats a donar cara i ulls i embelliment a la nostra terra en el moment difícil del 1900. [...] Josep Llimona deixa no sols en tots nosaltres, sinó en la vasta i heterogènia musculatura de la ciutat, la tebior del seu alè humaníssim, perquè ell, des de molt criatura, es lliurà en cos i ànima a definir dintre els mitjans del seu ofici d’escultor les dues coses que toquen més directament el cor i que instintivament provoquen una reacció simpàtica; aquestes dues coses són la força i la tendresa. Josep Llimona ha estat l’escultor de les consistències verges i de les musculatures tibants. De la responsable inflexió dels seus dits damunt l’argila dúctil han sortit aquests herois joveníssims, a peu i a cavall, sense altre bagatge que llur escomesa i llur alegria pectoral; una cara fresca i sense malícia, rentada pel vent, i la cabellera amb un punt de romanticisme i rebel·lia. [...] Josep Llimona en les seves escultures femenines posa sempre aquella malenconia de cabellera ondulant, aquell punt de llàgrima o de meditació que posaven els antics quan volien representar Psique sota la forma d’una xicota nua. [...] Josep Llimona ha estat el definidor més exacte de la part nova, tendra i sensible de la seva època. Entre tots els artistes de Catalunya, Josep Llimona ha estat el més ennoblidor; en totes les seves escultures, tant en els adolescents heroics, amb la musculatura lliure, [...] com en les noies fresques, i despullades, i tímides, con en les noies que es fonen sota les túniques ondulants, Josep Llimona ha volgut expressar i ha volgut dir alguna cosa, o ha volgut dir molt, del que ell sentia i del que ell veia en el nostre país. [...]