L’art de l’enquadernació artesanal resisteix el pas del temps

Durant molt de temps, adquirir un llibre costava nombroses hectàrees i cavalls, es tractava d’una peça molt valuosa perquè darrere hi havia un procés d’allò més laboriós. I és que, des de finals de l’antiguitat clàssica, amb l’aparició del còdex, fins a la segona meitat del segle XIX, quan va tenir lloc la revolució industrial, els llibres s’enquadernaven artesanalment. Es tractava d’una tasca manual molt costosa pel temps de dedicació que requeria i pels materials que s’utilitzaven.

“L’enquadernació industrial va permetre una difusió més gran dels llibres, ja que en va abaratir molt el procés, però també va fer que es perdés qualitat”, diu l’Àngels Arroyo, que es dedica professionalment a l’enquadernació artesanal, a Barcelona. “Per mi l’important sempre havia sigut només l’interior dels llibres, el contingut, fins que un dia, per casualitat, vaig veure una exposició d’enquadernació artesanal. Ja no he pogut tornar a veure els llibres de la mateixa manera”, afegeix l’Àngels, que als 35 anys va deixar tota una carrera dedicada a la medicina per endinsar-se de ple en l’enquadernació. Es va formar a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, que ara és l’Escola d’Art del Treball, i després va obrir el seu propi taller, al barri de Sant Antoni. “Quan em van dir que els estudis duraven quatre anys, vaig pensar: «Quatre anys per aprendre a enquadernar un llibre? Però què et deuen explicar?»”, fa Arroyo, i afegeix: “Ara, després de 7 anys d’estudis i 17 d’ofici, crec que encara em falta molt per aprendre”.

Actualment, igual que en tota la seva història, aquest tipus d’enquadernació segueix sent un procés molt onerós i elaborat, però també el resultat continua sent valuós. “Has d’impregnar-te del llibre, saber què vol transmetre exactament, pensar el disseny i després dur-lo a terme. També hi ha una part científica d’investigació de materials, depenent de quin material es vulgui utilitzar, sigui argila, ferro, pell...”, continua l’Àngels. “L’enquadernació necessita temps com qualsevol altre treball artesanal. Quan tens molta pressa i has d’acabar la feina, has de pensar que tens un any per fer-ho, perquè si vols córrer, segur que t’equivoques”.

Avui en dia, és una pràctica força desconeguda i hi ha poca gent que s’hi dediqui professionalment, però l’Àngels explica que a Barcelona hi ha hagut molta tradició de relligar artesanalment. “Hi ha hagut molts enquadernadors de referència, com Emili Brugalla, Manuel Bueno i Ramón Gómez. Ara els estudis que jo vaig cursar ja no existeixen, i només es pot fer un cicle formatiu que dura dos anys a l’Escola Llotja. Hi ha molt més moviment en altres llocs, com a França i al Canadà”.

La professió de l’enquadernació artesanal té actualment dos grans vessants: un que consisteix a restaurar un llibre antic o relligar-ne un d’actual amb l’objectiu de preservar-lo, i un altre que busca anar més enllà d’una simple coberta que protegeix el contingut i vol aconseguir que l’enquadernació faci el llibre original i especial. “Si només es vol una protecció del contingut és més econòmic i ràpid fer-ho industrialment. La gent que encara s’interessa per l’enquadernació artesanal sovint és perquè hi veu la potencialitat artística”, explica l’Àngels. “El procés artesanal -afegeix- permet sortir de la forma clàssica del llibre, et dóna molta més llibertat”.

Esculpir cobertes de llibres

Quan el relligat no només serveix per protegir el contingut d’un llibre sinó que, fent servir tot tipus de materials i de tècniques plàstiques, busca expressar el que hi ha a l’interior, rep el nom d’enquadernació artística. Molts dels encàrrecs que rep l’Àngels responen a aquestes característiques. “Normalment són edicions de pocs exemplars o peces úniques. Per exemple, clients que volen fer un regal i em demanen que enquaderni un llibre de manera original. Però la majoria de cops són encàrrecs d’artistes, que volen una coberta que tingui relació amb el contingut”, il·lustra l’Àngels. Durant els seus anys d’ofici ha treballat per a tot d’artistes coneguts com ara Josep Guinovart, Antoni Tàpies, Perejaume, Evru, Joan Fontcuberta, Frederic Amat i Joan Pere Viladecans. “Per fer aquest tipus d’enquadernació és molt important parlar amb la persona que em fa l’encàrrec perquè m’expliqui com vol la coberta i què espera exactament del llibre”, comenta l’enquadernadora.

Entre encàrrec i encàrrec, però, l’Àngels encara troba temps per realitzar els seus propis llibres, peces úniques que presenta a concursos i a exposicions, pels quals ja ha guanyat diversos premis. “En els concursos ens donen el mateix llibre a tots els participants, i cada un de nosaltres, segons el que ens inspiri el contingut, hem de fer alguna cosa a la portada. L’espai és limitat, és com pintar un quadre”, diu Arroyo, i afegeix: “Els que són per exposar són més aviat com una escultura”. Per acabar-ho d’entendre només cal fer un cop d’ull a la seva pàgina web, www.angelsarroyo.es. Un dels llibres té forma de casa i a l’interior hi ha tot de prestatgeries, com si fossin els pisos d’una caseta de nines, i en una hi ha un llum petit que s’encén quan obres el llibre. L’Àngels explica que el va enviar al Canadà per a una exposició i li van retornar destrossat. “Com que hi havia cables i piles perquè s’encengués la llum, es pensaven que era una bomba”, comenta l’Àngels, i afegeix: “Darrere de cada un d’aquests llibres hi ha tota una història, és el que més m’agrada de l’enquadernació artística”.

Els llibres d’artista

El Joma, un dibuixant i artista plàstic de Barcelona, és un client habitual de l’Àngels des de fa 6 anys. “Tenia moltes fotografies i il·lustracions que havia fet per a un projecte i vaig pensar que seria interessant ajuntar tot el material en un llibre. Va ser quan vaig descobrir l’enquadernació artesanal”, explica. Des d’aquell moment, el Joma ha anat fent diversos encàrrecs a l’Àngels.

“A mi m’interessa trobar una forma especial per a cada llibre, fugir del format convencional. Un llibre que s’obri al revés, un altre que s’obri com un acordió, un de molt gran, un de molt petit, perquè són peces úniques, llibres d’artista per exposar, on tan important és l’interior com l’exterior. Aquesta llibertat només la tens amb l’enquadernació artesanal”, explica l’artista. Ell en fa l’interior, que normalment és una obra gràfica, i després porta el llibre a enquadernar. “Intento no dir-li gaire el que vull, a l’Àngels, perquè així ella té més llibertat per crear. Jo li explico la idea i li pregunto què faria ella. Hi ha moltes possibilitats a l’hora d’enquadernar que jo desconec”, assegura.

El Joma considera que per entendre tot aquest procés d’elaboració cal canviar el concepte que tenim del llibre i distingir de manera clara l’objecte del contingut. “El Quixot no és un llibre, és una novel·la, i aquesta novel·la pot ser llegida en une-book o fins i tot escoltada, però el més habitual és que estigui recollida dins d’un objecte que és un llibre. Aquest objecte, però, pot ser una peça única, on la part formal no es limiti a ser uns rectangles de paper cosits o enquadernats que permeten llegir la història, sinó que pot ser que aporti una recreació o una reinterpretació del mateix Quixot ”, conclou l’artista.

El valor de les petites imperfeccions i de les coses fetes a mà

A més de les seves creacions artístiques, el Joma té una petita editorial, Dits de Rosa, que va crear fa 5 anys i amb la qual publica els seus propis llibres. A més, se’ls enquaderna artesanalment amb una tècnica que li va ensenyar l’Àngels Arroyo. “Utilitzo l’enquadernació japonesa, una forma de cosit molt fàcil d’aprendre i que es pot fer amb relativa velocitat”, diu. “No faig més de 50 exemplars normalment, i em surt molt millor de preu que portar-ho a enquadernar, ja sigui artesanalment o industrialment”. A més, el Joma creu que les coses fetes artesanalment atrauen més a la gent. “Queden petites imperfeccions que mostren que està fet a mà i que no hi ha intervingut una màquina. S’han revaloritzat les coses fetes a mà, el tacte. Igual que jo, hi ha molts artistes o escriptors que comencen a fer servir aquesta tècnica. La idea ecològica hi és i, amb la crisi, es té més temps”. Aquest any el Joma presenta els seus treballs a la fira d’Arts Libris, fins al 27 d’abril a l’Arts Santa Mònica.