L’artteràpia: crear per tenir una vida més saludable

Sempre s’ha dit que l’art és una medicina i que va bé perquè els més tímids es deixin anar i perdin la vergonya i les manies. Però, en els últims anys, aquesta idea s’ha pres més seriosament i l’art ha passat a ser una tècnica de la psicoteràpia. Fins i tot s’ha creat una nova professió: l’artteràpia. “Es tracta d’una psicoteràpia mitjançant una eina d’expressió que, en comptes de la paraula, és l’art. Es coneix amb el nom d’artteràpia, però crec que seria més adequat dir-ne psicoteràpia per l’art ”, afirma Carles Ramos, fundador i director de l’escola Metàfora i del màster en artteràpia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Ell va ser l’impulsor de l’artteràpia a Espanya. “Vaig cursar belles arts a Barcelona i després vaig anar a estudiar a la Universitat de Londres, ja que aquí, fa 20 anys, l’artteràpia no existia”, explica Ramos, que va decidir que el seu projecte d’investigació universitari seria portar l’artteràpia a Espanya. “No només volia promoure uns estudis. També era necessari crear llocs de treball, impulsar un centre d’informació on la gent es pogués adreçar i fer una associació professional. Era un projecte complicat. Per fer-lo possible, el 1999 vam crear Metàfora, una entitat legal que ens va servir per poder-ho organitzar tot”, recorda l’artterapeuta.

Actualment, després de 15 anys, Metàfora és una de les escoles d’artteràpia de referència a Espanya. “La formació amb artteràpia que fem nosaltres és la mateixa que es desenvolupa a Anglaterra o als Estats Units -explica Ramos-. Són estudis de tres anys. El primer any el fem a Metàfora i els dos següents es fan a la UPF”. A Espanya, el grau d’artteràpia no existeix, sinó que es tracta d’un títol propi. De fet, aquesta especialitat només està reconeguda com a professió a Anglaterra, als Estats Units, a Holanda i a Israel. “A més de la part teòrica, durant el màster es fan dos anys de pràctiques. Creem un conveni amb diversos hospitals on es regula tot el que s’ha de fer. És molt important que l’estudiant treballi amb artteràpia i no amb una altra cosa. Per això hem d’explicar molt bé quines són les tasques d’aquesta figura, perquè no es tracta només d’aconseguir que la gent amb dificultat pinti”, assegura l’artterapeuta.

Una porta a l’interior

Segons Ramos, explicar en què consisteix l’artteràpia és molt complicat si no es viu. “Un nen que està en una situació difícil segurament no et podrà explicar amb paraules què li passa, perquè el seu llenguatge és diferent. Però sí que pot jugar, i aleshores t’està explicant què li passa i tu ho has d’entendre. Amb els adults és el mateix, tot i que del joc en diem art: fem poesia, una pel·lícula... -apunta l’artterapeuta-. És important tenir un coneixement previ de la persona amb qui estàs treballant. Pintar una ratlla té un significat diferent en funció de cadascú”.

L’artteràpia no només treballa amb la pintura, també ho fa amb totes les altres arts visuals. “Has de tenir coneixement dels diversos mitjans d’expressió artística. Una senyora de 85 anys amb Alzheimer segurament no podrà pintar. Potser has de provar amb la plastilina o el fang”, diu. A més de l’artteràpia, hi ha altres tipus de teràpies que també treballen amb les expressions artístiques: dansa moviment teràpia, musicoteràpia i dramateràpia.

Ramos considera que l’art té unes propietats que no tenen els altres tipus d’expressió o de comunicació. “Qualsevol acte artístic que té una intenció estètica et produeix una emoció, sigui la que sigui”, explica l’artterapeuta. D’aquesta manera “pots accedir al món intern de moltes persones”, diu. “Amb algú que pateix Alzheimer no es pot fer psicoteràpia, però nosaltres sí que el podem tractar, ja que treballem en el moment present”, explica Ramos, i conclou: “És cert que no podem curar l’Alzheimer, però podem aconseguir que aquests malalts no pateixin una depressió”.

En pocs anys l’artteràpia ha passat de ser una pràctica totalment desconeguda a Espanya a una professió de moda, en la qual confien cada vegada més persones. A Ramos li sembla extraordinària l’evolució que ha fet aquesta tècnica, però també hi veu algun problema. “Hi ha molt intrusisme professional. Moltes iniciatives porten el nom d’artteràpia, però en realitat no ho són. Aquest és un dels problemes més greus de la professió a Espanya perquè, com que no està regulada, qualsevol persona pot dir que en sap. I a qui fa mal és a l’usuari”, lamenta l’artterapeuta, que considera que un altre dels problemes és que hi ha molta gent que ensenya i poca que exerceix.

L’artteràpia com a prevenció

A la plaça Prim del Poblenou crida l’atenció un local que deixa entreveure un espai de fantasia, entre oníric i infantil, ple de colors i formes diferents. Hi ha parets cobertes de dibuixos i pintures, un arbre ben gran fet de diversos materials i una espècie de cabanya enmig d’un bosc encantat. Es tracta d’Ensoñarte, un local d’artteràpia que Marta Martínez va crear fa gairebé tres anys. “A primer cop d’ull pot semblar un espai només per a nens, perquè és a qui relacionem amb la fantasia. Però també s’adreça a joves i a adults”, diu Martínez. “La fantasia és un canal privilegiat per connectar amb el món emocional dels infants -defensa Martínez-, i també del nen que tots portem a dins”. Martínez creu que l’artteràpia és una eina útil no només com a tractament, sinó també com a prevenció. “Et pot ajudar a aprendre a gestionar les emocions, a conèixer el teu interior i a decidir el que és millor per a un mateix. També t’ensenya a ser autèntic, a viure lliure de creences i de patrons que et limiten”, diu l’artterapeuta, que, per això, considera molt important treballar amb nens i joves. “No només veig l’artteràpia com una eina terapèutica sinó també pedagògica i crec que hauria de formar part de l’educació. Precisament, el que fem a Ensoñarte està entremig de l’educació i la teràpia”, assenyala Martínez.

En aquest espai del Poblenou, Marta Martínez fa teràpies individuals i grupals. En totes dues, però, l’objectiu és el mateix: aconseguir que les persones aprenguin a viure tan bé com puguin en el seu entorn. “Es tracta de trobar les eines més adients per a cada persona, en funció del potencial individual i de la creativitat pròpia, per ensenyar-los a viure la vida com cadascú vol”, destaca Martínez, que defineix l’artteràpia com la pràctica per aconseguir “ser feliç de la manera que cadascú és feliç”. Per ella, aquesta tècnica és una psicoteràpia que utilitza els diferents llenguatges de l’art com a mitjans per arribar a un mateix. “L’art és un instrument molt potent per a la comunicació de l’inconscient, perquè no es manipula i no es controla com la paraula”, diu l’artterapeuta, que considera que un dels valors d’aquesta pràctica és que “fa visible el que és invisible, perquè et permet materialitzar el món interior de la persona, ja sigui a través de la pintura, l’escriptura o l’escultura”.

Descobrir i potenciar els talents personals des de ben petits

Un dels grups amb què treballa actualment Marta Martínez està format per noies de 17 a 21 anys. “Treballem l’afectivitat, les relacions personals i la sexualitat”, diu l’artterapeuta, que considera que l’adolescència és una edat clau en què s’estableix la manera de relacionar-se amb el món i es descobreix què t’agrada i què vols fer amb la teva vida. “Hi ha molts patrons que creen pressió i estrès ja des de ben petits i durant l’adolescència. Anem creixent i construint una vida, de vegades per inèrcia. Triem uns estudis, una feina, construïm relacions personals basades en models familiars i socials... i arriba un dia en què, potser, ens adonem que no som feliços”, explica Martínez. Ella es pregunta: “Si des de petits ens ajudessin a descobrir què ens fa sentir bé, com seria la nostra vida?” Per això, defensa: “L’art és una eina fantàstica per agafar consciència d’un mateix i potenciar el talent propi, ja que tots en tenim un”.