L’opció de l’acolliment familiar es consolida a Catalunya

BARCELONAA Catalunya hi ha infants que per diferents motius no poden viure amb les seves famílies. En aquests casos, la Generalitat se’n fa càrrec de manera temporal o a més llarg termini. Una de les mesures que es pot adoptar per protegir-los és que aquests infants convisquin amb una família d’acollida. És el que es coneix com acolliment familiar, un gest solidari de compromís social que contribueix a pal·liar el patiment i la vulnerabilitat dels infants durant el temps en què la seva família intenta refer-se per tornar-se’n a fer càrrec. De la mateixa manera, és una de les vies més bones per garantir que els menors creixin en el millor entorn possible mentre la seva família no se’n pot ocupar. L’acolliment familiar no és un pas previ a l’adopció, sinó que la seva meta és que l’infant pugui tornar amb la família d’origen.

Des del 2004 fins al 2015, el nombre d’infants que han sigut acollits a Catalunya gairebé s’ha doblat, passant de 538 a 1.024. Les famílies acollidores han passat de 363 a 628.

Els deures de la família acollidora són estimar, educar i donar seguretat a un infant que ho necessita. És a dir, exercir les mateixes funcions que la família d’origen no pot dur a terme. Ara bé, les famílies d’acollida han de tenir clar que, tot i fer-se responsables de l’infant temporalment, el lligam del menor amb la família d’origen no té per què trencar-se.

Els infants que necessiten ser acollits es troben en situació de desemparament, ja que la seva família ha viscut situacions difícils que han provocat la separació del nucli familiar. Les circumstàncies personals dels infants poden ser variables, en el sentit que poden ser des de nadons fins a adolescents, poden procedir de diferents cultures, poden tenir germans o ser fills únics o poden presentar necessitats educatives especials.

Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció

En l’àmbit dels acolliments familiars, l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA) és l’organisme competent a Catalunya. Es va crear l’any 1997 i la seva funció principal és potenciar una política global d’adopcions i acolliments dels menors en una família aliena, així com agilitzar els processos de valoració de la idoneïtat de les persones o famílies que volen acollir. L’ICAA també és responsable de tramitar les adopcions nacionals i internacionals. Les persones interessades a obtenir més informació poden trucar al número de telèfon 93 483 10 00.

L’ICAA organitza sessions informatives per a totes les famílies que estan interessades a oferir-se com a acollidores. En aquestes sessions s’exposen els diferents programes d’acolliment familiar, el perfil d’infants susceptibles de ser acollits, així com el procés que segueixen tots els oferiments per ser família acollidora.

Perfil de les persones acollidores

Les persones que vulguin acollir un infant o adolescent han d’estar en ple exercici dels seus drets civils, ser majors de 25 anys i tenir-ne com a mínim 14 més que la persona acollida. Només s’admet l’acolliment per a més d’una persona en el cas dels cònjuges o parelles que convisquin de manera estable. Si és així, n’hi ha prou amb què un dels membres de la parella ja hagi complert 25 anys.

D’altra banda, les persones sol·licitants d’acolliment familiar han de tenir una situació afectiva equilibrada, disposar de temps per tenir cura del menor, tenir una actitud educativa flexible i un entorn familiar socialitzador per a l’infant acollit. A més, han d’estar disposades a treballar conjuntament amb els professionals tècnics que assessoren el procés d’acolliment. Evidentment, perquè aquest procés es dugui a terme satisfactòriament, tots els integrants de la família, inclosos els fills, han d’estar-hi d’acord.

Un cop les persones han presentat la seva sol·licitud per acollir un infant, han de passar per un procés de valoració. Aquest inclou dues entrevistes personals i una entrevista al domicili del sol·licitant. A més, les persones que vulguin convertir-se en famílies d’acollida també han d’assistir a formacions específiques. Aquest estudi i valoració donarà lloc a un informe psicosocial referent a la unitat familiar, que inclou també una aproximació a les característiques de l’infant o els infants susceptibles de ser acollits per cada família i el tipus d’acolliment més idoni.

Més enllà d’aquest procés, la valoració d’idoneïtat també té en compte aspectes com l’absència de malalties que impossibilitin l’atenció al menor, l’estabilitat emocional, la disponibilitat de temps per fer-se càrrec de l’infant, la realitat econòmica que viu la persona sol·licitant, el fet de tenir un habitatge en condicions o una motivació adequada per fer el procés d’acolliment.

ASSOCIACIONS DE FAMÍLIES ACOLLIDORES

AFABAR

Associació de Famílies Acollidores de Barcelona

AFATAR

Associació de Famílies Acollidores de Tarragona i Terres de l’Ebre

AFAG

Associació de Famílies Acollidores de Girona

AFATP

Associació de Famílies Acollidores de les Terres de Ponent

PREGUNTES I DUBTES

Com acaba un acolliment familiar?

Les famílies d’acollida han de tenir clar que arribarà un dia en què l’infant es reintegrarà al seu nucli familiar d’origen. L’acolliment pot acabar per diverses causes. Per exemple, quan l’administració creu que la família d’origen de l’infant està preparada per fer-se’n càrrec, o quan l’infant arriba a la majoria d’edat. També pot succeir que una situació provoqui la interrupció sobtada de l’acolliment.

¿L’acolliment pot arribar a ser una adopció?

L’acolliment és una ajuda temporal que no es planteja com a pas previ a una adopció. Són dos processos diferents i així s’ha de plantejar a la família sol·licitant.

¿És compatible un acolliment amb el procés d’espera d’una adopció?

No. L’adopció i l’acolliment són dos processos diferents i la família ha de tenir clar quin projecte de família vol tirar endavant.

TIPUS D’ACOLLIMENT I DURADA

1. Acolliment d’urgència i diagnòstic

Permet que l’infant visqui amb una família mentre les autoritats competents estudien les circumstàncies que han causat la separació de la família d’origen. Aquest tipus d’acolliment va adreçat a infants de fins a 6 anys, com a màxim. La durada de l’estudi determinarà l’etapa d’acolliment.

2. Acolliment de curta durada

L’infant és acollit per una família amb la finalitat que pugui retornar al seu entorn familiar abans de dos anys.

3. Acolliment de llarga durada

És un tipus d’acolliment que per norma general dura més de dos anys. En aquest cas, l’infant és acollit per una família mentre el seu entorn familiar d’origen supera els problemes que poden requerir un temps més llarg de recuperació.

4. Acolliment de caps de setmana i vacances

Adreçat a infants més grans de 9 anys. En aquest cas els beneficiaris viuen en centres residencials i necessiten gaudir d’un ambient familiar, la qual cosa es du a terme a través de la convivència amb la família acollidora durant els caps de setmana i les vacances escolars. No hi ha un límit preestablert per aquest tipus d’acolliment, ja que ve determinat pel temps que es consideri beneficiós per a cada infant.

5. Acolliment en unitats convivencials d’acció educativa

Adreçat a infants i adolescents tutelats que tenen necessitats educatives especials, malalties cròniques o trastorns de conducta. També és per a grups de germans que requereixen atenció especialitzada. El requisit per esdevenir família d’acollida en aquest cas és que almenys un dels membres del nucli familiar tingui una titulació específica, així com formació i experiència per atendre les necessitats especials que requereix el menor.

6. Acolliment permanent

Es produeix quan es preveu que el desemparament de l’infant serà definitiu i no es considera més favorable per a l’interès de l’infant o l’adolescent l’aplicació de l’acolliment preadoptiu, o bé quan aquest no sigui possible.