La casa, a l'última moda: tornen els colors pastel i els mobles restaurats

BarcelonaIgual que els armaris, les cases es renoven de tant en tant. No hi ha tendències tan marcades ni canviants com les que imperen en la moda tèxtil, però els interiors dels habitatges també evolucionen amb el temps.

Glòria Jover, directora de l'estudi que porta el seu nom i que es dedica a analitzar la paleta cromàtica per assessorar grans empreses, indica que, pel que fa a decoració, últimament "el minimalisme descobreix l'or", ja que elements decoratius de línies pures combinen la brillantor del daurat amb tons metàl·lics o blancs porcellànics. Per tant, entren en joc dos antagònics: el depurat minimalisme amb l'ostentós daurat.

Empatx de tons pastel

Després de tenir una temporada molt Alícia al país de les meravelles, perquè han estat protagonistes en vaixelles i jocs de te, els tons pastel tornen ara amb una missió: fer-nos recordar la nostra infància. Gots translúcids i plats glacejats en tons pastel i aires tan retros que ja són post . "Són futurístics i moderns. Energètics", com la infantesa, diu Jover, ja que també hi ha verd llima en versió pastel aquesta temporada. Això, combinat amb elements decoratius d'aquests colors i teixits a mà, com poden ser un puf, un coixí o una manta per al sofà, crea una sensació absoluta de benestar, calma i recolliment, com quan érem a la falda de la mare. Dins el dormitori, els colors neutres i els empolvorats poden donar a l'estança un aire de luxe discret i la calidesa justa per poder descansar.

Per als que vulguin coloraines però creguin que els pastel són quecos o massa infantils, l'opció és apostar per colors neutres esquitxats amb petits detalls fluor, com per exemple uns coixins llisos en tela color cafè amb llet i els ribets en rosa fluorescent.

Interiors per ser vistos

El dissenyador d'interiors Emili Sánchez demana "no confondre disseny d'interiors amb decoració", i avisa que "les tendències, en el cas de l'interiorisme, poden convertir-se en un parany", perquè és un àmbit que no es mou al ritme frenètic a què ens té acostumats el disseny de moda. "Pel que fa a l'arquitectura d'interiors, no es tracta que jo digui que aquesta temporada es porta el taronja i a l'hivern el turquesa. Els ritmes del disseny d'interiors són uns altres i el color no es pot tractar d'una manera tan dinàmica i, m'atreviria a dir, frívola", explica Sánchez.

D'acord, un cop prometem tenir sempre en ment que el disseny d'interiors és la part pragmàtica de l'interiorisme i que la decoració sí que pot ser més canviant i de tendència, entrem en matèria: "A l'hora de redissenyar una llar cal tenir en compte molts components en qualsevol intervenció. Primer de tot hem d'estar atents a les necessitats del client, a les sensibilitats i expectatives creades per renovar i millorar la confortabilitat i la imatge del seu entorn". Per triar els colors, Sánchez es fixa prèviament i in situ en "la influència de la llum natural, l'artificial, el mobiliari, les textures dels murs, els paviments, els tèxtils...", uns recursos que si "es toquen bé" creen un resultat en conjunt "harmònic i equilibrat, garantia també d'una certa atemporalitat".

Atemporalitat i funcionalitat

Aquesta atemporalitat és especialment important en els temps que corren, quan qui pot permetre's el luxe de contractar un interiorista no vol haver-ho de tornar a fer al cap de pocs mesos perquè la casa ja sembla un museu. "La decoració entesa com a element ornamental i sovint d'aspecte clàssic (sanefes, capitells, motllures, papers pintats…) pot ser un recurs més a utilitzar opcionalment, però no sempre és el més adequat. Sobretot si es vol aconseguir un ambient contemporani i funcional que es mantingui vigent en el temps", explica Emili Sánchez.

El fet que tots els cuiners de prestigi contemporanis ensenyin com i on treballen i que fins i tot alguns tinguin als seus restaurants cuines obertes de cara al públic i amb colors atrevits fa que a les noves llars la cuina s'hagi "prestigiat moltíssim com a element formal i funcional: ha deixat de ser el racó amagat i residual del passat", diu Sánchez just abans de confessar que precisament "l'illa de treball o la taula de la cuina és el gran espai central de la llar". I també és el que més gaudeix redissenyant, per tot el ventall d'opcions que té.

Trencar amb Ikea

Potser perquè estem farts de veure a les cases que visitem un prestatge, una calaixera i una taula com les que tenim a casa nostra, i estem farts també de viure en un bucle d'asèpsia i fotocopisme propiciat pels preus baixos de grans cadenes, els mobles vintage restaurats estan en voga i són una gran solució per trencar l'homogeneïtzació a casa.

Els metalls mats i fins i tot rovellats, gens luxosos, estan molt de moda, com el coure, que malgrat la fredor del metall transmet escalfor i reconforta pel seu color intens, comenta Jover sobre els elements vintage . "Destil·len la nostàlgia dels objectes antics o envellits, autèntics, com els texans passats per la pedra. Crec que aquí sí que podem parlar d'una moda fugissera, encara que molts mobles vintage sempre seran clàssics del disseny", comenta Sánchez.

Però per evitar que el nostre menjador sembli un plató d'una pel·lícula d'època, la clau és limitar l'antigor a un moble o a alguns detalls. "El repte és viure i saber gaudir del present i de la nova estètica", remata el dissenyador d'interiors.