8-M
Ara Premium 08/03/2019

Manifestacions massives a Madrid, València, Palma, Sevilla i Bilbao

Centenars de milers de dones surten al carrer en una jornada reivindicativa que repeteix l’èxit de 2018

Daniel Martín
4 min
(1) Imatge de la manifestació feminista de València al seu pas pel carrer Colom.  (2) Vista general de la marxa pels drets de les dones a Madrid.

ValènciaGrups d’adolescents comprant-se cintes liles minuts abans que s’iniciï la manifestació, centenars de joves amb el símbol del mirall de Venus dibuixat a la galta i milers de dones amb mocadors al cap reproduint la icònica imatge del cartell creat l’any 1943 per J. Howard Miller per a l’empresa Westinghouse Electric amb el lema “We can do it” (Nosaltres podem). Aquestes van ser algunes de les imatges més repetides ahir a tot l’Estat en les multitudinàries mobilitzacions que, a l'igual que el 2018, van omplir els carrers de València, Palma, Madrid, Sevilla o Bilbao amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona i que van reunir centenar de milers de persones per exigir la fi de la violència masclista i de les discriminacions en els àmbits laboral, social o familiar.

Una de les primeres a començar va ser la de València, que va iniciar el seu recorregut a les sis de la tarda sota el lema “Enfront de la barbàrie, lluita feminista”. Desenes de milers de persones van omplir els carrers del centre de la ciutat, on es van cantar consignes com “El futur serà sempre nostre” i “Tranquil·la germana, aquesta és la teua manada”. La marxa, que no va perdre en cap moment el seu to reivindicatiu, va reunir tant adolescents com persones grans. Es constatava, un cop més, que el moviment feminista ha esdevingut un dels més transversals de les últimes dècades, i que és capaç d’unir àvies i netes en una mateixa lluita. Així ho va subratllar l’Esther, una veïna de València de 63 anys, que va explicar que es manifestava perquè les dones més joves “no hagen de patir les limitacions que hem arrossegat tota la vida les dones de la meua generació”.

A la manifestació de València hi van acudir, a més de l’alcalde de la ciutat, Joan Ribó, el president de la Generalitat, Ximo Puig, i la vicepresidenta del govern valencià, Mónica Oltra. La dirigent de Compromís va aprofitar les seves declaracions als mitjans de comunicació per criticar la decisió del líder del PP, Pablo Casado, de no participar en la manifestació tot i ser a la ciutat. “Casado hauria d’estar ací hui”, va reclamar Oltra, que va defensar que “hi ha molts dies per visitar l’Exposició del Ninot”, en referència a la presència del polític conservador en una mostra de ninots fallers.

Una de les imatges més destacades a la ciutat de València va ser un gegant amb la figura de l’exministra de Cultura Carme Alborch, que va morir a l’octubre, i que en l’última de les seves aparicions públiques, i amb motiu de la recepció de l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana, va reclamar la declaració del moviment feminista com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Igual de reivindicativa va ser la marxa de Palma, on 15.000 persones -segons la Policia Nacional- van recórrer els carrers de la ciutat sota el lema “Som la meitat. Sense les dones es para el món”. La manifestació va comptar amb la presència de la presidenta del govern, Francina Armengol, i de líders d’altres partits. A la marxa de Palma van ser molts destacats alguns cartells que afirmaven “No som histèriques, som històriques” o reclamaven la fi de la violència masclista amb la consigna “Ni una +, ni una -”.

Marxa rècord a Madrid

Com era previsible, la manifestació més nombrosa va tenir lloc a Madrid, en la qual -segons la Delegació del Govern- van participar 350.000 ciutadans, que també van cridar proclames com “Som imparables" o "Fora els rosaris dels nostres ovaris”. Si a València es va criticar l’absència de Pablo Casado, a Madrid els que van ser increpats van ser els líders de Ciutadans Inés Arrimadas i Begoña Villacís, que van escoltar crits de “Fora, fora”. Davant aquestes acusacions la cap de Cs a Catalunya va criticar els partits que “es creuen que aquesta lluita és seva” i el “feminisme caduc que només busca canviar paraules”. “Nosaltres -va dir Arrimadas- defensem un feminisme per canviar les coses. Un feminisme liberal, més inclusiu, que no vol criminalitzar la meitat dels ciutadans”.

Millor acollida van rebre els membres del govern de Pedro Sánchez, encapçalats per la vicepresidenta de l’executiu socialista, Carmen Calvo, que al·ludint al PP va criticar aquells partits que “creuen que el feminisme és cosa de quatre radicals”. “Ara estan descol·locats. No són aquí i no els esperem”, va concloure.

En la mateixa línia, la portaveu al Congrés de Podem, Irene Montero, va afirmar: “Avui som milions de dones demostrant que als que volen tornar al passat, el trio de Colón, se’ls frenarà blindant drets. Les dones que surten avui als carrers ompliran les urnes el 28 d’abril de moviment feminista”.

Dues ciutats més que van aconseguir una gran mobilització van ser Sevilla i Bilbao, amb 50.000 assistents cadascuna. A la capital andalusa, una de les imatges més cridaneres va ser la protagonitzada per un grup del petit municipi del Saucejo que hi van acudir amb làpides de totes les dones assassinades des de l’últim 8 de març del 2018. En el cas de la ciutat biscaïna milers de persones de totes les edats van col·lapsar els carrers del centre històric amb crits de “Gora borroka feminista” (Endavant la lluita feminista). Una consigna que -en català, castellà, gallec o èuscar- ahir es va repetir a tot l’Estat, des de les grans ciutats fins als pobles més petits.

stats