Mor Alexander Grothendiek, el geni matemàtic que es va convertir en ermità

BarcelonaAlexander Grothendiek, un dels matemàtics més importants del segle XX, va morir als 86 anys aquest dijous a Ariège, França. El geni passarà a la història per haver impulsat i unificat la geometria algebraica, l'aritmètica i la topologia, entre d'altres. Grothendiek, tan brillant com heterodox, va néixer a Berlín el 28 de març de 1928. La seva vida no va ser fàcil: fill d'una família apàtrida, la barbàrie nazi li va prendre el seu pare, Shapiro Tanaroff, que va morir a Auschwitz al 1942. El pare era un jueu anarquista rus, i dins la seva llarga trajectòria de lluita contra el feixisme, hi forma part la col·laboració amb els anarquistes espanyols per lluitar contra el franquisme. La mare -Hanka Grothendieck- una periodista anaraquista, també va lluitar fins al final contra el feixisme que envaïa Europa. Al 1940, la mare i el fill Grothendieck van ser enviats al camp de Rieucros (França).

Anys després, el jove apàtrida va poder estudiar matemàtiques a la Universitat de Montpeller. Posteriorment es va traslladar a París. A la flamant capital francesa va participar en un seminari del reconegut matemàtic Henri Cartan i va conèixer els millors científics de l'època. A París també va conèixer el seu director de tesi, Laurent Schwartz, que va quedar meravellat amb la intel·ligència de Grothendiek. La fama i el reconeixement mundial li van arribar pocs anys després al seminari Bourbaki . Posteriorment va ser nomenat professor del reconegut Institut des Hautes Études Scientifiques (IHES). Allà va desenvolupar una gran part de les seves grans obres. Però Grothendiek, de grans conviccions pacifistes i ecologistes, temps després va presentar la seva dimissió a l'IHES, en descobrir que estava finançat pel ministeri de Defensa.

A l'any 1966 va guanyar la medalla Fields, la màxima distinció que pot rebre un matemàtic. No obstant, per raons polítiques es va negar a recollir el premi a Moscou. Volia denunciar la persecució que patien molts dissidents comunistes. Al 1988 va prendre una decisió que li va comportar una allau de crítiques: es va aïllar a un poble recòndit dels Pirineus. Convertint-se en un ermità, el cèlebre matemàtic va renunciar al contacte amb el món acadèmic. Al 2010 encara va anar més enllà i va demanar explícitament per carta que no es difonguessin ni es publiquessin els seus escrits. Els seus companys de professió no van entendre els motius de la seva decisió. Tant, que a dia d'avui, els segueixen difonent.