El petit dels Freixeneda s'ha fet gran: 100 anys de bombolles
Els veïns de Sant Quintí de Mediona, a l'Alt Penedès, expliquen que al poble sempre hi ha hagut molts habitants que superaven els cent anys
Sant Sadurní d'AnoiaEls veïns de Sant Quintí de Mediona, a l'Alt Penedès, expliquen que al poble sempre hi ha hagut molts habitants que superaven els cent anys. La gent de la comarca ho atribuïa a l'aigua i gairebé s'ha convertit en tradició anar a omplir garrafes a la font, esperant haver trobat el secret de la longevitat. Qui està a punt de superar els cent anys, però, és la primera ampolla que Freixenet va comercialitzar, que va sortir de les finques de la Casa Sala d'aquest poble. És possible, doncs, que el secret no fos l'aigua, sinó el raïm.
Francesc Sala va adquirir les finques l'any 1890 i va fer construir el celler per estalviar-se el transport del raïm fins a Sant Sadurní. Produïa vi i l'exportava a les colònies espanyoles de l'altra banda de l'Atlàntic. La seva única filla, Dolors Sala, es va casar amb el fill d'una altra família de viticultors, Pere Ferrer, de la masia Freixeneda. Ferrer va convèncer el senyor Sala d'abandonar el vi i emular l'elaboració dels xampanyers francesos. Van adquiriruna premsa francesa i el 1914 van vendre la primera ampolla. Ferrer, que era el fill petit de la Freixeneda, va posar el seu sobrenom a la nova marca, Freixenet.
El matrimoni Ferrer Sala (02) va posar els fonaments de la gran multinacional vinícola. Ferrer va viatjar a Alemanya i va importar la idea d'un cartell publicitari. La senyora Sala va vetar la primera idea, un cartell modernista amb una dona seductora enfilada sobre una ampolla. Però va donar el vistiplau a la segona opció: el noi amb gorra vermella que porta una ampolla sota el braç. Eren els anys 20 i es consolidava ja un dels puntals de l'empresa, la publicitat. Quan Ferrer va morir durant la Guerra Civil, la senyora Sala, amb l'ajuda de les filles, va tirar endavant el negoci fins que l'hereu va estar en condicions d'agafar-ne les regnes. " Josep Ferrer Sala (03) és el gran protagonista de la història de Freixenet", afirma l'actual president de l'empresa, Josep Maria Bonet. L'any 1974 marca un punt d'inflexió per al futur del celler. Ferrer impulsa un pla de renovació que inclou innovacions tecnològiques, projecció internacional i la contractació d'una peça clau, Josep Buján, l'enòleg de la família fins avui.
Quan la primera ampolla de Freixenet va sortir de la masia Sala de Sant Quintí, la família ja tenia en marxa el trasllat a una nova ubicació a Sant Sadurní. Un magatzem a tocar de l'estació de tren que s'utilitzava per enviar ampolles a Barcelona i que es va convertir en el conegut celler Freixenet, que presideix la comarca. Després de successives reformes, el celler té avui 180.000 metres quadrats: vuit pisos sota terra amb capacitat per a 120 milions d'ampolles. Una ciutat subterrània que ha substituït els processos manuals d'aquells primers anys per una tecnologia punta que, segons l'enòleg, no resta originalitat i naturalitat al producte, sinó al contrari: "És encara més artesà, perquè la precisió és màxima".
Aquella primera ampolla de l'any 1914 ha evolucionat fins als 200 milions anuals que Freixenet ven actualment en 140 països. Aquella idea que el petit de la Freixeneda va desenvolupar juntament amb la seva dona ha adquirit dimensions globals: "El nen s'ha fet molt gran", afirma el nét de Josep Ferrer.
"Aquest cava és la joguina del senyor Ferrer i l'enòleg"
A les vinyes del Penedès encara sobreviuen els tons ocres, però no per gaires dies. Les últimes fulles cauran i els ceps quedaran nus durant mesos, fins que al març la saba es torni a escalfar i els torni a tenyir de verd. És l'època més trista per al paisatge. Però no és gens trista per als cellers: arriba Nadal. Els magatzems s'estan buidant i a les portes del celler els tràilers fan cua per omplir-se de caixes i portar-les arreu del món. Freixenet factura uns 500 milions d'euros cada any i el 40 per cent del negoci es fa durant les festes.
Josep Ferrer ha convertit la idea del seu pare de fer un vi espumós imitant els productors francesos en l'empresa líder del sector, dins i fora de l'Estat. Avui està jubilat, "tot i que encara mana", segons el president, Josep Maria Bonet, i es dedica a reformar les masies dels seus pares i a elaborar vi i cava gairebé per diversió, amb la complicitat de l'enòleg Josep Buján.
Junts han impulsat un nou cava al celler de la Casa Sala (04) que pretén ser un homenatge a aquella primera ampolla que es va produir a la masia. El raïm es tracta a la premsa de fusta original (01) que la família va adquirir a un xampanyer francès. Tot el procés és manual. La tecnologia només intervé per mantenir la temperatura durant la fermentació. Un pas "imprescindible per conservar les aromes", assegura l'enòleg. Les ampolles reposen durant set anys. Només s'utilitzen dues varietats, xarel·lo i parellada: la primera dóna cos i la segona respecta l'essència de la zona alta del Penedès. Però Ferrer i Buján van decidir canviar els percentatges segons la verema. El primer any, predomini del parellada. I l'any següent, a l'inrevés. El resultat és un cava molt incert d'un any a l'altre. "Ha estat divertit, el repte era que fos diferent", afirma l'enòleg. I Pere Bonet, nebot de Ferrer, afegeix: "Aquest cava és la joguina del senyor Ferrer i l'enòleg".
