Bonaventura Bassegoda: “Les filles de Muñoz Ramonet saben que els quadres no són seus”

L’Ajuntament de Barcelona ha interposat una querella contra les filles de Muñoz Ramonet (1912-1991) per reclamar el conjunt d’obres artístiques que l’industrial barceloní va deixar en herència a la ciutat. La denúncia respon a la constatació de sostracció i falta d’entrega de 853 peces d’un total de 1.364. Com a especialista en història del col·leccionisme, Bassegoda analitza un conflicte pendent de resoldre.

Quin període abasta el llegat pictòric de Muñoz Ramonet a Barcelona?

És una col·lecció d’art antic, fonamentalment peces medievals, renaixentistes i barroques. També inclou un quadre de Goya i diverses obres de grans pintors del segle XIX com Fortuny i Eugenio Lucas.

Són obres de gran valor històric i artístic?

Sí, sobretot aquelles pintures que van pertànyer a un mecenes i col·leccionista català anomenat Ròmul Bosch i Catarineu. Problemes financers, i un seguit d’esdeveniments posteriors, van portar Muñoz a adquirir-les l’any 1950. Podríem dir, sense por a equivocar-nos, que Don Julio va aconseguir les obres més importants que posseïa gairebé per casualitat.

Insinua que no era un gran entès en art?

Comprava obres per aparentar. Va invertir una gran suma de diners en quadres poc rellevants de dos o tres artistes joves de l’època que avui en dia no són especialment valorats. Pel mateix preu podia haver invertit en altres pintors més destacats, i també joves, com per exemple Antoni Tàpies. Acostumava a fer un tipus d’adquisició absurda que un bon col·leccionista mai no faria.

¿S’ha pogut quantificar el valor econòmic de tota la col·lecció?

Sembla que la recopilació iniciada per Bosch i Catarineu conté peces molt valuoses, però per confirmar-ho necessitem comprovar que les obres que falten són originals i no falsificacions. De moment només disposem d’alguns inventaris i fitxes que ens han ajudat a identificar-les amb més o menys detall. Gràcies a tota aquesta informació, l’Ajuntament de Barcelona ha pogut presentar una querella força sòlida contra les filles de Muñoz per apropiació indeguda.

¿És cert que les obres que no s’han trobat són les més valuoses?

Sí, és així. Les filles de Muñoz van contractar una experta nord-americana anomenada Lori Gross perquè vingués a Barcelona i les ajudés a fer una tria de les obres més importants que s’havien d’emportar. Tot i que va fer una bona selecció, no va saber detectar l’estil d’un pintor tan característic com Antoni Viladomat.

¿Té alguna idea d’on poden ser ara els quadres que falten?

No, però les filles de Muñoz Ramonet saben que els quadres no són seus. Per tant, si són una mica sensates, els han d’haver guardat en algun lloc. Se les està acusant per la via penal, així que tard o d’hora es veuran obligades a tornar-los si no volen agreujar encara més la seva situació.¿

¿És possible que alguna d’aquestes obres s’hagi venut?

Hem rebut notícies poc fiables d’alguna possible venda, però no en tenim cap constància oficial. S’ha de tenir en compte que un moviment d’aquestes característiques arribaria a orelles dels experts. Són obres molt significatives i difícils de moure sense que ningú se n’assabenti.

¿Tenen informació detallada dels dos quadres de Goya i El Greco que han desaparegut?

Aquestes dues obres les tenim perfectament detallades i amb l’aportació d’una fotografia addicional. El quadre de Goya és de la Verge del Pilar. Té un format mitjà, és discret i pertany a la seva primera etapa artística. El quadre d’El Greco és una versió petita d’una Anunciació. És un original de bona època i més important que el del pintor aragonès.

Quin preu poden arribar a tenir totes dues obres?

Els historiadors no hem de fer valoracions econòmiques. Això ho han de fer els marxants. Nosaltres només valorem la seva importància artística i històrica.

¿Les filles de Muñoz Ramonet van canviar algun quadre original per alguna falsificació?

En el seu dia van descartar diverses pintures que no consideraven prou bones, però en cap cas van canviar quadres originals per còpies falses. Fent-ho ens haurien posat en alerta de la seva existència. Hem de tenir present que elles no sabien si existia algun tipus de documentació que ens pogués informar de la important col·lecció que tenia el seu pare.

¿Algú podria adquirir una col·lecció així avui en dia?

És difícil fer una recopilació tan important d’aquest gènere perquè ja no queden tantes peces per triar. L’etapa més bona del col·leccionisme ja forma part del passat.