Le Pen i Wilders: quart intent

L'anunci d'una aliança ultradretana de cara a les eleccions europees del maig del 2014 feta per la dirigent del Front Nacional (FN) francès, Marine Le Pen, i el líder del Partit de la Llibertat (PVV) holandès, Geert Wilders, ha generat un gran rebombori mediàtic. Tenen com a fita dissoldre la Unió Europea (UE) i retornar la sobirania als estats. "Volem retornar al nostre poble la llibertat", va dir Le Pen, i Wilders va al·ludir a l'alliberament "del monstre de Brussel·les".

Després d'aquests comicis els dos polítics volen formar un grup a l'Europarlament amb altres forces afins, com el Partit de la Llibertat d'Àustria, la Lliga Nord italiana i Interès Flamenc. Per poder-lo formar calen 25 diputats procedents d'un mínim de sis estats i està en joc una suculenta subvenció anual de la institució i altres avantatges. Articular-lo sembla laboriós, ja que s'haurien desdit del projecte formacions euroescèptiques com Alternativa per Alemanya i el Partit per la Independència del Regne Unit, mentre que el Partit del Poble Danès es nega a sumar-s'hi per les "arrels antisemites" del FN. De fet, Wilders criticava obertament Le Pen el 2007, però ara s'hi ha unit en una cooperació que considera "històrica". És així?

Tres dissenys en trenta anys. En realitat, assistim al quart intent rellevant de formar un grup d'extrema dreta a Estrasburg. Ja davant les eleccions europees del 1979 el Moviment Social Italià (MSI) va impulsar l'anomenada Eurodreta, un intent fallit d'unir grups del sud d'Europa que preveia tenir socis a Espanya (Fuerza Nueva), França, Grècia i Portugal.

Però fins al 1984 l'extrema dreta no va aconseguir formar el seu primer grup a l'Eurocambra: el Grup Tècnic de Dretes Europees, més conegut com a Grup de Dretes Europees (GDE). El va liderar Jean-Marie Le Pen (pare de Marine), que als comicis europeus d'aquell any va fer el desembarcament estel·lar en la política francesa en aconseguir 10 escons. El flamant GDE va aplegar representants francesos, italians, grecs i de l'Ulster. Però els resultats de les eleccions europees del 1989 van alterar-ne la composició i el van dinamitar. I és que els nous eurodiputats dels Republicans alemanys van xocar amb els italians pel contenciós històric sobre el Tirol del Sud (per la presència de germanoparlants). La zona era un graner electoral de l'MSI, mentre que els Republicans hi donaven suport a dues formacions pangermàniques. En aquesta tessitura, Le Pen va triar els alemanys com a socis de grup (en detriment dels italians), però van patir una crisi interna que els va dividir i va acabar ensorrant el GDE.

Des d'aleshores van sorgir diferents dissenys d'aliances europees sense resultats tangibles, com el projecte Euronat de Le Pen. No obstant això, el 2007 es va articular novament un grup ultradretà a Estrasburg amb el nom d'Identitat, Tradició i Sobirania (ITS). El van constituir una vintena de parlamentaris perquè van ingressar aquell any a la cambra ultradretans búlgars i romanesos que es van unir -entre altres- a la italiana Alessandra Mussolini (néta del Duce). Però l'agrupació va tenir vida efímera (va durar del gener al novembre) i va acabar com el rosari de l'aurora: quan Mussolini va criticar els romanesos arran d'un crim comès a Itàlia (va afirmar que per als romanesos "trencar la llei" havia esdevingut "un estil de vida"), els cinc eurodiputats d'aquesta nacionalitat van abandonar l'ITS, que va esdevenir inviable en perdre escons.

Una internacional d'ultranacionalistes. En síntesi, les dificultats per vertebrar un grup d'extrema dreta a Estrasburg són grans i van més enllà de quin sigui l'eventual lideratge. D'una banda, perquè conformar-lo implica unir col·lectius que, per definició, són ultranacionalistes, i sovint hi ha litigis o interessos territorials que dificulten la interlocució entre ells. De l'altra, hi ha una ultradreta defensora d'estats nació (com el lepenisme) i una altra d'ètnica (com la Lliga Nord o Interès Flamenc). També troben posicionaments oposats en qüestions d'agenda política (assumir el matrimoni homosexual o bé oposar-s'hi) i divergències ideològiques rellevants (missatges de caràcter antisemita conviuen amb altres d'islamòfobs i proisraelians).

Tot i així, l'any vinent la "internacional d'ultranacionalistes" pot quallar si s'adopta un programa de mínims que el pugui subscriure un ampli ventall de partits, ja que els sondejos auguren una presència important de la ultradreta a l'hemicicle (a França aplegaria el 24% dels vots). Paradoxalment, si el duet Le Pen-Wilders forma grup a Estrasburg, la UE subvencionarà activitat política adreçada a enderrocar-la.