CANVI DE CICLE
Política 11/10/2013

CDC ja avalua els riscos de col·lisió amb Duran

Dirigents del partit analitzen escenaris de futur a dos anys vista en una reunió secreta amb quadres locals

Roger Mateos
4 min
Josep Antoni Duran i Lleida, a Washington, ahir, entre l'ambaixador espanyol i el president de la comissió d'exteriors del Senat dels Estats Units.

BarcelonaCinc de la tarda del diumenge 6 d'octubre. A l'Hotel Campus de Bellaterra s'hi acostumen a celebrar les reunions del consell nacional de Convergència, però aquest cop la convocatòria és especial. La cúpula del partit ha citat una quarantena de càrrecs locals -presidents de federacions territorials, alcaldes i caps de files en capitals de comarca i municipis grans- amb un objectiu principal: analitzar els escenaris per als pròxims dos anys i copsar l'opinió dels quadres locals. "Els dos anys més decisius de la història recent de Catalunya", descriu un dels dirigents.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El secretari d'organització, Josep Rull, i el vicesecretari general de coordinació institucional, Lluís Corominas, comencen delimitant la discussió amb un plantejament directe: el procés cap a l'estat propi "ja no té alternativa". El xoc amb l'Estat sembla ineludible i, per tant, caldrà cordar-se el cinturó. Alguns alcaldes, segons diverses fonts consultades per l'ARA, posen de manifest les dificultats amb què es troben per capejar el temporal de la crisi i demanen que cessin les retallades.

Hi ha neguit per les finances municipals, però els presents a la reunió extraordinària es conjuren per ajudar a empènyer el procés sobiranista. Tots fan pinya amb el relat nacional del partit, davant l'evidència que Mariano Rajoy ha dinamitat en un parell de setmanes els rails de les terceres vies, enviant senyals de rebuig a la consulta, tancant la porta a una reforma de la Constitució i barrant el pas a un finançament singular com defensa el PP català.

Nacionalisme "social"

A la trobada de Bellaterra, on s'aprofita per preparar els continguts de la convenció municipal que celebrarà el partit en els primers mesos del 2014, bona part dels quadres insisteixen en dos aspectes: el projecte nacional ha d'estar "amarat de contingut social" i cal enarborar la bandera d'un "nacionalisme cívic" i transversal, adaptat a les característiques de cada territori.

Inevitablement, en el transcurs de les més de tres hores de reunió, afloren les divergències amb els socis de federació. Les topades reiterades amb Josep Antoni Duran i Lleida en l'últim any han tensat com mai les costures de la federació. Diversos càrrecs deixen constància de la seva preocupació pel "desgast" que pateix CiU pel fet que Duran abanderi un discurs propi sobre la tercera via que sovint grinyola amb els posicionaments de CDC.

"La polifonia dins de CiU al voltant del procés genera neguit", admet un dirigent. Hi ha la percepció que cada cop que Duran transmet "dubtes" sobre l'estratègia sobiranista s'accelera la fuga de votants que no s'acaben de refiar del full de ruta d'Artur Mas. I això explicaria, en part, el fet que ERC hagi atrapat la federació a les enquestes. Un detall del sondeig publicat ahir pel CEO -fins a un 21,5% dels electors que van triar la papereta de CiU en les últimes eleccions ara votarien Esquerra- abonaria aquesta tesi.

Es deixa constància, segons diverses fonts, de "l'enuig" amb Duran per haver situat la tercera via al bell mig dels focus, just la setmana en què Mas afrontava el debat de política general al Parlament. Tant Rull com Corominas van sortir a replicar el líder d'Unió, i fins i tot ho va fer el president de la Generalitat en seu parlamentària, on va donar per enterrats tots els intents de pactar amb l'Estat una via intermèdia.

El fantasma de la ruptura

I sorgeix la pregunta: ¿aquesta tibantor interna aboca la federació a la ruptura? No és aquest el desig del partit, que considera que convé conservar la marca CiU fins al final del trajecte cap a l'estat propi. Però per ara l'únic compromís tàcit entre Mas i Duran és arribar junts a la consulta. Davant un eventual referèndum o unes eleccions plebiscitàries, no està garantida la unitat. Fonts de la direcció confien, però, a atreure el màxim dirigent d'Unió cap a les tesis independentistes.

Duran, de viatge oficial als Estats Units com a president de la comissió d'exteriors al Congrés, assegurava ahir que "ningú" li ha preguntat per l'auge sobiranista, però alertava que si l'Estat s'atrinxera en el no a tot "carregarà de raó els que creuen que l'única alternativa és la independència". A CDC, però, i a l'espera que Duran aclareixi el seu futur -ha admès que el seu lideratge a Unió té "data de caducitat"-, molts vaticinen un pols creixent.

A diferència d'anys enrere, quan molts càrrecs territorials apostaven per trencar, per desavinences en la confecció de llistes electorals, ara el diagnòstic convergent és que les bases i el món local democristians estaran al costat del procés, fins i tot si cal anar a unes plebiscitàries i a una declaració unilateral d'independència. Més d'un dels reunits diumenge reconeix en privat que no es pot descartar cap escenari, tampoc el de concórrer separats a les municipals del 2015, però si Duran es desmarca del procés "potser el que es trencarà no serà CiU, sinó Unió". Una nova col·lisió amb Duran ja "no fa por", asseguren, perquè Unió hi tindria "més a perdre". No obstant, el govern de Mas quedaria malparat. I el procés, possiblement també.

El cost de la consulta, "inferior" al d'uns comicis

El Govern calcula que el cost de celebrar una consulta d'autodeterminació quedaria "molt per sota" del d'unes eleccions ordinàries al Parlament. El cost d'uns comicis, segons fonts governamentals, se situa a l'entorn dels 30 milions d'euros. A l'espera d'una estimació més exacta, la xifra que caldria invertir en una consulta seria, en tot cas, "menys de la meitat" de la d'unes eleccions, és a dir, no arribaria als 15 milions. Sigui quina sigui, la quantitat haurà de veure's reflectida al projecte de pressupostos que el Govern presentarà el 29 d'octubre. Els diners serviran per sufragar les urnes i l'organització dels "punts de participació" on els ciutadans podran exercir el seu dret a vot. L'executiu estudia permetre les votacions presencials -amb urna- tot un cap de setmana, mentre que l'opció de votar electrònicament podria allargar-se durant una setmana sencera. La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha donat ordres de tenir-ho tot a punt perquè, si finalment es troba el marc legal que ho faci possible, es pugui celebrar la consulta sobiranista l'any vinent, informa l'agència Efe. El Parlament haurà de fixar, abans de finals d'any, la data, la pregunta i la via legal de la consulta del 2014. El veto del govern espanyol, però, pot acabar impedint-ne la convocatòria.

stats