"Catalunya ha de ser independent?": l'opció dels experts

Barcelona"Catalunya hauria de ser un país independent?" Una fórmula ben clara, neutra i sense cap ambigüitat. Aquesta podria ser la pregunta de la consulta d'autodeterminació a Catalunya, a criteri del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), que ahir va lliurar el seu primer informe al Govern d'Artur Mas. En 220 folis, deu capítols i quatre annexos, el document, titulat La consulta sobre el futur polític de Catalunya i elaborat pels experts que formen l'organisme assessor, desbrossa els camins jurídics que han de permetre als catalans exercir el dret a decidir en aquesta mateixa legislatura.

La legitimitat del procés

La nació catalana té dret a decidir en una consulta democràtica

A banda de recordar que, segons les dades demoscòpiques més recents, prop d'un 75% dels catalans defensen poder decidir a les urnes el seu futur col·lectiu, l'informe desgrana un seguit d'arguments que legitimen la consulta. N'hi ha un d'històric: Catalunya és una "realitat nacional diferenciada" amb voluntat de ser. Però, a més, els acadèmics destaquen els principis democràtics que fonamenten la reivindicació d'una consulta amb plena cobertura legal.

Les vies legals

Esprémer les lleis catalanes i provar sort amb les espanyoles

El CATN posa l'èmfasi en la necessitat d'esprémer els procediments previstos en l'ordenament jurídic per fer possible la consulta, perquè quedi clar que l'Estat, en tot cas, la veta per motius polítics i no de legalitat. Però aconsella no eternitzar el procés esgotant, una rere l'altra, totes les vies possibles. Proposa començar aplicant o bé la llei catalana de referèndums aprovada pel tripartit o bé la llei de consultes populars que el Parlament preveu tenir enllestida a la tardor. Són les vies que donarien "més celeritat i més protagonisme" a les institucions catalanes, que tindrien així més poder per fixar l'orientació de la pregunta. Abans convindria crear una Sindicatura Electoral catalana, per tutelar el procés i no deixar-lo en mans de la Junta Electoral espanyola.

En segon terme, els experts suggereixen treure suc de la Constitució, invocant l'article 92 -que regula els referèndums-, o el 150.2, per traspassar-ne la competència. No existeix, segons l'informe, cap disposició del dret internacional a què la Generalitat es pugui acollir per convocar una consulta. No obstant això, els estats i organitzacions internacionals podrien reconèixer la consulta i legitimar-ne el resultat.

La pregunta

Una qüestió clara, directa i neutra, que no porti a confusions

Claredat i neutralitat. Aquests són els dos principis que ha de respectar la pregunta de la consulta. Els ciutadans han de ser interpel·lats sense ambigüitats, amb una qüestió fàcil d'entendre que no indueixi cap de les respostes. Un cop estudiats els precedents al món, el CATN destaca la idoneïtat de la fórmula triada pel referèndum escocès de l'any vinent: "¿Escòcia hauria de ser un país independent?" L'informe evita concretar el redactat que hauria de tenir la pregunta catalana, però sí que en dóna totes les pistes: la fórmula "més apropiada" seria una "pregunta directa sobre el vot favorable o no que Catalunya esdevingui un estat independent". Per reforçar la seva constitucionalitat, s'hi podria afegir una breu clàusula per explicitar que el procés es farà "d'acord amb les vies legals pertinents".

Els experts esmenten així mateix altres alternatives no tan directes, amb preguntes i respostes més complexes que permetrien, per exemple, escollir entre el manteniment de l'actual statu quo -com pretenen el PP i Ciutadans-, un model federal -com proposa el PSC-, un estat confederal -com suggereix Unió- o la independència. Però el CATN hi troba pegues: el fraccionament dels resultats dificultaria molt l'acció posterior a emprendre. A més, no aconsella preguntar sobre un "estat propi", per les diferents lectures que amaga l'expressió.

La data

Segon semestre del 2014, si pot ser abans que Escòcia

El Consell Assessor no es mulla amb una data específica, però sí que acota el període més convenient per celebrar la consulta. Atès que l'acord d'estabilitat entre CiU i ERC preveu fer-la l'any vinent, es diu quin seria el millor moment: la segona meitat del 2014. L'informe hi aprofundeix. Els escocesos es pronunciaran sobre la seva independència el 18 de setembre i, per evitar que el resultat -tots els sondejos vaticinen una derrota del sí- condicioni el vot a Catalunya, es recomana convocar la consulta abans d'aquesta data o esperar fins al desembre, quan s'hagin "esvaït" els efectes contaminants d'Escòcia. També desaconsellen fer coincidir la consulta amb l'Onze de Setembre perquè es vulneraria el principi de neutralitat. Les europees del 25 de maig també condicionarien la data d'un eventual referèndum, que no es podria celebrar fins transcorreguts tres mesos.

Majories suficients

No cal imposar-se mínims de participació ni de vots favorables

Serà de ben segur un dels debats que més bulliran a l'hora de plantejar una consulta: ¿cal que el sí guanyi amb un marge excepcionalment ampli o n'hi ha prou amb la meitat més un dels vots? A parer del CATN, no seria una bona idea exigir-se un percentatge de majoria reforçada, perquè en cas que el sí es quedés a unes dècimes d'un llindar hipotètic del 55% dels vots, es generaria una situació política gairebé explosiva, amb una victòria sobiranista molt àmplia però insuficient. L'informe tampoc veu adequat fixar un mínim necessari de participació, perquè podria desencadenar l'efecte pervers de comptar totes les abstencions com a vots pel no.

Què passa si guanya el sí?

S'ha d'obrir un procés negociador entre la Generalitat i l'Estat

En cas que vencés el no a la independència, el procés es frenaria -com a mínim per un temps "raonable"-, però res no impediria tirar endavant altres projectes per ampliar l'autogovern. La cosa canviaria si les urnes referendessin l'opció secessionista. La Generalitat, apunta l'informe, hauria d'iniciar un procés negociador amb l'Estat, acompanyant-lo si pot ser d'una mediació internacional, a través de les Nacions Unides o la Unió Europea. També seria el moment de sol·licitar l'admissió de Catalunya com a nou soci de la Unió Europea. L'Estat estaria "obligat" a obrir una reforma constitucional o una negociació directa. Si s'hi negués, per raons purament "polítiques i no jurídiques", caldria internacionalitzar el conficte, mirant de trobar suports.

Plebiscitàries: el pla B

Programes electorals pel sí o pel no, la millor de les alternatives

La bel·ligerància estatal amb el dret a decidir obliga a preguntar-se quines alternatives tindria Catalunya per poder expressar-se a les urnes. Els experts descarten una consulta informal sense garanties legals impulsada per la societat civil, perquè seria presa fàcil per a qualsevol campanya de desprestigi. Sí que troba "adients" unes eleccions al Parlament en clau plebiscitària, on els partits del sí es presentin amb el compromís explícit d'impulsar la independència en cas d'obtenir majoria. El president de la Generalitat tindria potestat per convocar-les com unes eleccions normals i el resultat tindria una connotació històrica. Permetria conèixer amb "simplicitat i rapidesa" la voluntat del poble.

Declaració unilateral

Proclamació d'independència al Parlament si s'esgoten les vies

És un dels aspectes més controvertits del text dels experts. I malgrat això el CATN es mulla de debò: les declaracions unilaterals d'independència "no són contràries al dret internacional si són el resultat d'un pronunciament democràtic portat a terme en un context pacífic". No és una opció prevista en l'ordenament jurídic vigent a Espanya, però estaria carregada de "legitimitat política" si fos conseqüència d'unes plebiscitàries guanyades per les forces del sí. Fins i tot seria legítima sense uns comicis previs, si l'Estat dinamités les altres vies. Un dels procediments adequats seria presentar-la com a proposició de llei "urgent", per agilitzar els tràmits.

Estat: resposta implacable

Vetos, recursos, escapçament de l'autonomia o accions penals

En una primera fase, per torpedinar el procés, el govern espanyol en tindria prou negant-se a autoritzar un referèndum o presentant recurs d'inconstitucionalitat contra la llei catalana de consultes. Però si la Generalitat no afluixa i pren camins alternatius s'arribarà a un xoc institucional sense precedents en democràcia. Tot i tenir arguments molt "febles", l'executiu central podria brandar l'article 155 de la carta magna i escapçar l'autonomia catalana. En el cas extrem d'una declaració unilateral, podria estar temptat d'emprendre accions penals contra els màxims dirigents catalans. La batalla política està servida.