PERSPECTIVES DAVANT EL 9-N

L'encaix a la UE faria variar un 10% el resultat de la consulta

Determinats escenaris poden fer decantar els votants indecisos
JORDI MUÑOZ
JORDI MUÑOZ Professor de ciència política a la Universitat de Barcelona

Les enquestes que publiquen les institucions i els mitjans de comunicació ens van donant informació sobre quin seria el possible resultat d'una consulta sobre la independència. Ara bé: en el temps que passarà des d'ara fins que els catalans vagin efectivament a votar sobre la qüestió, l'escenari polític pot canviar en diversos sentits. Per exemple, l'Estat podria fer una oferta per millorar l'autogovern, o podria tancar-se en banda. Les institucions europees podrien fer oficial la seva intenció d'excloure totalment un nou estat català o, per contra, podrien comprometre's amb una solució transitòria que fes el procés fins a la plena integració tan poc costós com fos possible. Les perspectives econòmiques per al nou estat podrien ser més optimistes o més pessimistes. L'amenaça sobre el futur del català dins d'Espanya podria fer-se més intensa o més suau. I el sobiranisme podria donar plenes garanties que el castellà tindria un estatus d'oficialitat a la Catalunya independent o, per contra, donar indicacions del contrari.

Cadascuna d'aquestes situacions de ben segur tindria conseqüències sobre el resultat. Hi ha una part de l'electorat que votarà a favor o en contra de la independència passi el que passi, però la franja central, que pot ser decisiva, pot canviar d'opinió en funció d'aquests escenaris. Fins a quin punt cadascuna d'aquestes situacions pot impactar en les perspectives d'èxit de l'opció independentista? Per aproximar-s'hi, el Centre d'Estudis d'Opinió ha encarregat una enquesta poc habitual: administrada per internet i amb metodologia experimental.

Variables per decantar la balança

Els resultats mostren un escenari volàtil, en què el factor europeu es revela com una de les claus de volta: si les institucions comunitàries es comprometessin amb una solució per l'encaix de Catalunya a la UE, el sí obtindria fins a 10 punts més que en un escenari en què l'exclusió completa estigués garantida.

L'actitud de l'Estat també pot fer variar la posició d'una part de l'electorat: el sí recolliria un 7% més de suport davant d'un tancament complet a tota negociació que en un escenari en què fes una contraoferta de més autogovern i un pacte fiscal. Així mateix, una situació d'amenaça per al català fa pujar fins a 9 punts el suport a la independència respecte d'un context en què el català tingués el seu futur garantit a dins de l'Estat.

De la mateixa manera, l'estudi indica que, si el sobiranisme garanteix l'oficialitat del castellà en una futura Catalunya independent, obtindria gairebé 7 punts més de suport a les urnes que si l'electorat percep que la independència aniria en detriment dels drets lingüístics dels castellanoparlants. Finalment, les perspectives econòmiques associades amb la independència també podrien fer variar el resultat: el sí obté 5 punts més de suport si són positives que si fossin pessimistes.

El que podem concloure d'aquest exercici demoscòpic, doncs, és que el resultat d'un referèndum no està fixat per endavant, i que en el procés polític que viurem els pròxims mesos a Catalunya hi ha molts factors en joc que podrien fer decantar la balança cap a un costat o cap a l'altre. S'acosten dies intensos.

Enquesta experimental i realitzada per internet

Les enquestes per internet no són del tot representatives de la població, ja que els segments que no hi tenen accés -part de la gent gran i de població amb menys estudis- no hi són representats. Per això no són instruments útils per saber quin percentatge de suport tindria del cert la independència. Pel format i cost, però, resulten útils per fer recerques de caràcter experimental en què els enquestats són assignats a grups de tractament diversos. Així, cada enquestat ha respost a la pregunta sobre la independència en funció d'un escenari determinat. Com que l'assignació als escenaris és aleatòria, podem comparar directament els percentatges de suport en cada cas. El que és interessant d'aquesta enquesta, doncs, més que no les xifres absolutes, són les diferències que hi ha entre els diferents escenaris.

Més continguts de