L'obsessió d'Alberto es diu Ada: recull de 'carícies' en set dies de campanya

BarcelonaL'obsessió política d'Alberto Fernández Díaz (PP) en aquestes eleccions municipals té nom de dona. I no, no és Carina Mejías, l'alcaldable de C's que va ser regidora amb ell. De fet, Carina Mejías és com si no existís, i tot i que també és habitual que Fernández Díaz critiqui el suport a la independència de l'alcaldable de CiU, Xavier Trias, reserva la major part de la seva ironia i els seus famosos jocs de paraules per a Ada Colau, la candidata de Barcelona en Comú.

Colau té la virtut de concentrar, segons el prisma del candidat popular, tots els mals que es poden trobar en la política catalana recent: el suport d'ICV i de Podem, el llegat dels dos tripartits d'esquerres a la Generalitat, el recolzament a moviments antisistema i, fins i tot, la suposada admiració pel govern veneçolà i altres executius d'esquerres de l'Amèrica Llatina. Per això, dia rere dia, aprofita per deixar anar algun dard. De fet, en només set dies de campanya ja en són un bon grapat, tot i que Colau ha rebutjat fins ara el cos a cos i no ha volgut entrar a respondre aquestes desqualificacions.

El recull d'inventives del candidat popular comença a ser destacable, i va començar fins i tot abans que arrenqués la campanya, criticant Colau per "antisistema" o per lidera una candidatura que podria dir-se "Barcelona en comunista". De fet, sobre el suport del líder de Podem, Pablo Iglesias, i la seva cabellera, va crear el tàndem "Colau-Coletas" com a dues cares de la mateixa moneda. A tots dos es va dirigir des del districte de Nou Barris el mateix dia que Iglesias desembarcava a Barcelona: "Tienen un discurso maduro, no por sensato sino per venezolano". Va dir-ho en castellà, una exigència del guió perquè el missatge quadrés amb el nom del president veneçolà.

Alberto Fernández, però, no s'ha limitat a un dia concret i no ha perdut cap ocasió per buscar la confrontació. La publicació del vídeo d'Ada Colau en una protesta durant la campanya del 2007 en un acte d'ICV-EUiA per reclamar polítiques d'habitatge va donar-li especial munició i el dia del debat organitzat per Catalunya Ràdio i TV3 no va perdre l'ocasió de burxar-la: "La veig molt vermella però disfressada de 'V' no", li va dir.

"Si Ada Colau hagués viscut a Segòvia a l'època dels romans, l'aqüeducte mai s'hauria construït", va considerar ahir, en alertar sobre la suposada negativa a tot de Barcelona en Comú. Tampoc ha defallit en la crítica a les propostes de la candidata: "Que li digui als seus amics antisistema que si no cremen contenidors no caldran mai antiavalots", va opinar quan Colau va proposar la reducció progressiva del nombre d'agents antiavalots de la Guàrdia Urbana. "Si continua així el següent pas serà tornar a l'economia del bescanvi", va respondre el dia que Colau va parlar de la creació d'una moneda local.

En l'acte d'aquest dijous organitzat entre la Cambra de Comerç de Barcelona i el diari ARA, Fernández Díaz hi ha tornat. "No veig una alcaldessa amb K" de radical, ha dit. Aquesta vegada, però, ha acceptat que Colau podia tenir certa raó amb els seus discursos en relació amb l'habitatge com a activitat de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), malgrat la poca consistència o la "demagògia".

Més que el silenci de Barcelona en Comú, que ha identificat a Trias com l'enemic a batre i evita polemitzar amb el PP, sorprèn que fins i tot Fernández Díaz aprofités l'agressió a un militant de CiU per culpar Iglesias i Colau de teixir el seu discurs "des de l'odi i la confrontació". "Que no substitueixi el discurs de la lluita de classes comunista pel de l'odi social de Pablo Iglesias i Podem", li va demanar diumenge passat. Seguirà el PP amb aquesta estratègia? Acabarà tornant-se Colau? La campanya arriba demà a l'equador i, per tant, hi ha temps de sobres per saber-ho.