El PSC s’entrebanca amb UPyD al Congrés

BarcelonaRosa Díez va exhibir ahir, un cop més, habilitat política en aconseguir sumar el PSOE i els 14 diputats del PSC, a més del PP, al rebuig al pla “secessionista” català, el primer pronunciament explícit del Congrés en aquest sentit. L’acceptació, a última hora, d’una esmena del PSOE va decantar el vot a favor dels socialistes, que apostaven fins llavors per l’abstenció per no participar en la confrontació atiada per UPyD. Un canvi de criteri que va irritar els crítics del PSC i, aquest cop, també destacats oficialistes.

Els socialistes catalans tenien coll avall fins poc abans de la votació que esquivarien la moció “trampa” -així l’anomenaven ahir des de la cúpula del PSC- amb una abstenció. No comptaven que Díez, en un gir tàctic, acceptaria la seva esmena per eliminar una referència implícita a les sentències contra la immersió lingüística. El cas és que va sortir-se amb la seva. La inclusió de l’esmena va fer canviar de parer la direcció del PSOE, que va ordenar el vot a favor als seus diputats, inclosos els 14 del PSC. No pas sense dificultats.

La moció, que també rebutja la declaració de sobirania, es va aprovar amb 272 vots del PP, el PSOE-PSC i UPyD (el 86% dels 326 diputats que van participar en la votació). Els 43 de CiU, el PNB, IU-ICV, ERC i Amaiur hi van votar en contra. Alfonso Guerra es va abstenir per error.

“He sentit vergonya”

“He sentit vergonya”, confessava ahir a l’ARA un membre del grup socialista al Congrés després de votar amb UPyD i el PP. L’aprovació del text “no aporta res ni al PSC ni al PSOE”, opinava. Aquest era el sentiment general ja no només entre els crítics, que van explicitar públicament el seu descontentament, sinó també en amplis sectors oficialistes “incòmodes” amb “l’agressivitat” de Díez contra el procés català.

Així ho reconeixia ahir a l’ARA el vicesecretari d’acció política del PSC, Antonio Balmón, que, a diferència dels crítics, sí que considerava que l’esmena del PSOE havia aconseguit “moderar” el text inicial d’UPyD fins a fer-lo assumible amb la tesi de la cúpula del partit. Els dirigents del corrent crític Avancem van explicitar el seu malestar via Twitter, com també ho va fer l’exconseller i ara diputat al Parlament Xavier Sabaté, que va “reafirmar” el seu compromís amb el “dret a decidir” i la “voluntat de participar del moviment cívic pro consulta”.

No era l’únic oficialista desconcertat, però sí l’únic que ho va explicitar públicament. Mentre el diputat i líder d’Avancem Joan Ignasi Elena i la diputada Marina Geli lamentaven el que van considerar un nou incompliment del programa, el portaveu parlamentari, Maurici Lucena, va defensar la votació amb UPyD i el PP per “coherència” programàtica: “Diem no al pla sobiranista de CiU i ERC i no a les consultes no acordades i no legals”.

Alfredo Pérez Rubalcaba va comprometre’s abans de la votació amb Pere Navarro -dimecres i dijous va ser a Madrid- a no tornar a fer seguidisme d’UPyD amb l’afer català, segons fonts del PSC. Just després de la votació van comparèixer davant la premsa Rubalcaba i el coordinador dels diputats del PSC a Madrid, Albert Soler, per anunciar que no tornaran a votar cap proposta relacionada amb el contenciós català sense diàleg previ. “Els problemes no se solucionen dient no, no i no, sinó proposant solucions”, va dir Rubalcaba, que va reivindicar que la mà del PSOE havia esmenat un text que era una “agressió” i un “insult” a Catalunya. Durant l’estada a Madrid, Navarro va encadenar trobades amb sectors empresarials i de la societat civil per demanar-los “ajuda” per fer moure el PP davant un contenciós polític català.

Qui semblava que no s’immutés pel rebuig del Congrés al procés era Artur Mas. Catalunya “se’n pot sortir” tot i les majories en contra a Madrid, va assegurar.