UPyD reclama 6 anys i mig de presó pel boicot a Rosa Díez
La defensa dels cinc joves imputats pels actes del 2010 sosté que no van cometre cap delicte i el fiscal limita la pena a un màxim de quatre mesos i mig de presó
BarcelonaProvocació a l’odi i la violència contra grups, impedir el legítim ús de la llibertat de reunió, coacció i desordres públics. Aquests són els quatre delictes pels quals avui UPyD demanarà sis anys i mig de presó per a cinc joves que van participar en el boicot d’una conferència que havia de fer la seva líder, Rosa Díez, el 3 de març del 2010 a la UAB. Desenes d’estudiants volien impedir-la amb crits, i ho van aconseguir en part, ja que finalment la va fer amb retard en una sala alternativa i amb agents de seguretat que impedien que hi entressin activistes.
Aquest matí, quatre anys després dels fets, començarà a Sabadell el judici. El fiscal, però, només identifica un dels quatre delictes que denuncia UPyD, el de desordres públics, i reclama quatre mesos i mig de presó o deu de pena-multa.
La jornada es preveu llarga, ja que s’hi visualitzaran alguns dels vídeos dels fets que es van gravar i, a més, hi ha citats fins a 19 testimonis. Paradoxalment, no hi serà Rosa Díez, perquè cap de les parts l’ha requerit. Per contra, sí que està citat el llavors degà de la Facultat de Sociologia, Salvador Cardús, que aquell dia va acabar cobert de pintura vermella llançada pels activistes.
La defensa sosté que, tot i que “van haver-hi actituds que es podria dir que van ser delictives”, no les van protagonitzar cap dels joves imputats, que haurien assistit pacíficament a la protesta. També considera que “les acusacions són desmesurades” i que “UPyD pretén treure’n un rèdit polític”. Al seu torn, el sindicat d’estudiants SEPC considera “legítima” la protesta i crida a “seguir plantant cara als partits de l’espanyolisme més ranci”. L’Ajuntament de Cerdanyola, a més, es va solidaritzar amb els encausats amb l’única abstenció del PP.
Per contra, l’advocat i portaveu d’UPyD a Catalunya, Ramon de Veciana, veu adequada la denúncia, ja que “els actes van ser greus”. “Hi ha la consciència que aquestes accions són lleus i molts cops no es denuncien”, insisteix, un motiu pel qual crida a dur-les sempre a judici.
