El cas dels espies obliga Zaragoza a deixar la direcció del PSOE

Madrid / Barcelona.La pressió creixent per l'escàndol de l'espionatge polític lligat a Método 3 va cobrar-se ahir una nova víctima. Després que al juny dimitís el convergent Xavier Martorell com a cap de presons de la Generalitat, ahir el socialista José Zaragoza, també client habitual de l'agència de detectius, va veure's forçat a plegar com a membre de la direcció federal del PSOE. Dilluns es va aixecar el secret de sumari del cas Método 3, especialment comprometedor per a l'exsecretari d'organització del PSC, que apareix citat com la persona que presumptament estaria al darrere de la gravació secreta d'un dinar de la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, amb l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola. Zaragoza també hauria avalat un seguiment a l'alcalde de Badalona, el popular Xavier García Albiol.

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, havia anunciat que no mouria fitxa mentre la justícia no actués contra Zaragoza, que per ara no figura com a imputat en el cas. Va ser el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, qui va passar primer a l'acció. En una entrevista a la Cadena Ser a primera hora, va etzibar que "això de l'espionatge polític" és "repugnant" i va passar la pilota al PSC. Rubalcaba va advertir que, si es confirmessin les informacions que lliguen Zaragoza amb Método 3, la direcció del PSC hauria de "prendre decisions".

L'advertiment de Rubalcaba al matí es va traduir en fets a la tarda. Un cop va transcendir que l'encara diputat del PSC a Madrid abandonava la seva plaça al comitè federal del PSOE, fonts pròximes a Rubalcaba van negar que la defenestració de Zaragoza fos deguda a les pressions del líder del PSOE, "molt escrupolós" amb el respecte a l'autonomia del PSC. Admetien, però, que Navarro i ell havien "intercanviat opinions" sobre el mal que fa als socialistes aquest escàndol.

Un perfil pròxim a Chacón

No és cap secret que Zaragoza mai ha estat ben vist per la cúpula del PSOE, entre altres coses perquè se'l vincula a Carme Chacón, gran rival interna de Rubalcaba. De fet, ja es va aprofitar la polèmica pel vot diferenciat del PSC, en un debat al Congrés sobre el dret a decidir, per fer-lo fora de la direcció del grup parlamentari. La cadira catalana va quedar buida fins que, al juliol, després de superar les diferències entre els dos partits, va ser ocupada pel diputat Francesc Vallès.

El PSC no es va prodigar a donar explicacions. Fonts del partit consultades per l'ARA van negar que la decisió de castigar Zaragoza fos imposada per Pere Navarro. El primer secretari del PSC va parlar amb Rubalcaba i es va decidir "de mutu acord" apartar el dirigent més influent en l'època de José Montilla al capdavant del partit.

Després que transcendís la seva marxa, Zaragoza va emetre un concís comunicat de dues frases. Una és per donar a entendre que la decisió surt d'ell mateix -cap referència a les pressions internes rebudes- amb la voluntat de "no perjudicar" els seus. L'altra afirmació que fa és encara més significativa. Zaragoza es ratifica en tot el que ha dit fins ara -feia mesos que estava desaparegut sense fer declaracions sobre Método 3- i subratlla: "En el període en què he estat secretari d'organització del PSC mai he utilitzat cap instrument il·legal com a mitjà per desenvolupar la meva actuació política". Una sentència mesurada fins al mil·límetre.

Quina lectura es desprèn de les seves paraules? L'afer que més l'esquitxa és haver pagat suposadament per la gravació del restaurant La Camarga. Si cap de les dues comensals d'aquell dinar del 2010 sabia que les estaven enregistrant, l'acció seria delictiva. Però si la hipòtesi que Camacho n'estava al corrent -com fan córrer els detectius- fos certa, la gravació ja no seria "il·legal". I Zaragoza defensa justament que mai ha utilitzat cap eina fora de la llei.

Zaragoza deixa la direcció del PSOE, però no el seu escó al Congrés. Això li permet ser aforat i allargar els tràmits per executar una eventual imputació.