PAREU MÀQUINES

La reforma fiscal (o el sermó de la muntanya)

(I Jesús de Natzaret pujà a la muntanya, i digué: “Benaurades les reformes fiscals, perquè amb l’empatx de números que comporten poden ser explicades de tantes maneres com diaris hi ha al quiosc del Senyor”. I, així, Montoro en presentà una i trobà que, efectivament, la meitat dels diaris l’hi compraren i l’altra meitat se’n distanciaren.) Comencem per les capçaleres espanyoles. Tres vots favorables. El de La Razón, esclar, que obria amb “Baixen els impostos” i ho completava amb vuit subtítols, cadascun més eufòric que l’anterior. O l’ Abc, que tot i reconèixer en un subtítol que el ministre eludia “donar la lletra petita d’aspectes conflictius”, assegurava que la rebaixa mitjana seria del 12,5%. El País titulava: “El govern abaixa els impostos i arrisca la retallada de dèficit”, també en positiu, perquè el lector percep de manera molt concreta què vol dir abaixar impostos i, en canvi, la retallada del dèficit és una noció més llunyana. L’únic contrapunt a Madrid el posava El Mundo : “Rendes mitjanes i altes pagaran més que amb el PSOE fins al 2016”, una manera molt diferent d’explicar-ho, com es veu. A Catalunya el resultat era també de tres a un, però a la inversa. Els crítics eren El Punt Avui (“Reforma fiscal contra corrent”), l’ARA (“La rebaixa fiscal serà mínima en els salaris mitjans”) i, sobretot, El Periódico (el més dur, amb “Reforma trampa”). El yin dins del yang, o a l’inrevés, era La Vanguardia, amb un títol que aprovava Montoro: “La reforma fiscal se centra en les rendes mitjanes i baixes”. (...I Montoro pensà que, havent reduït només els impostos la meitat del que els van apujar, encara havia estat prou de sort d’aconseguir quatre portades positives.)

El + vist

El + comentat