Diumenge és el millor vespre televisiu de la setmana: el 30 minuts, El convidat, Salvados, El objetivo, Viajando con Chester... Depenent del dia convida més un programa que els altres a ser vist, però és un tipus de televisió més elaborada, en què (cadascú en el seu àmbit) es busca un espectador més reflexiu i predisposat a fer l’esforç d’escoltar.
Abans-d’ahir a Viajando con Chester Risto Mejide es va marcar l’objectiu de “ressuscitar Carod-Rovira”. Així ho va advertir el publicista. En aquesta tercera temporada Mejide no ha perdut el seu ego, que l’empeny a fer unes entradetes del programa retòriques i carrinclones (com li agrada escoltar-se ell mateix!), però a l’hora de fer entrevistes sembla que ha començat a pensar més en el contingut de la conversa que no en la necessitat d’exhibir-se als altres en aquesta tessitura.
L’entrevista que li va fer a Carod-Rovira va ser molt interessant. Atrapava sobretot perquè va aconseguir focalitzar les preguntes en els detalls. I això genera respostes més plenes de contingut, diferents, i es desperta la curiositat de l’audiència. Començar la conversa amb la reunió que Carod va mantenir amb ETA va contribuir, sens dubte, a crear expectatives. Unes preguntes que el mateix espectador es feia sobre aquest fet descobries sobre la marxa com Mejide els hi anava traslladant. El sofà amb el pont del Diable com a paisatge de fons permetia una dosi extra de sentit de l’humor subliminar molt encertat. Mejide semblava interessat a treure-li de sobre la fama de malvat i proscrit de la política, i se’n va sortir. El to de l’exdirigent d’ERC també ho va afavorir. Va tenir l’oportunitat d’explicar-se i d’oferir matisos en el diàleg. Risto Mejide el va burxar en qüestions independentistes declarant-se equidistant a qualsevol dels extrems del sí i el no, i Carod-Rovira no va afluixar en cap moment en la contundència de les seves conviccions. Però la discussió no va resultar en cap moment ni incòmoda ni tensa. Al contrari, Mejide va provocar un exercici engrescador de memòria gràcies a la tele. Es revisava la llavor política del que s’està vivint ara i com ha evolucionat l’independentisme des del punt de vista social.
Tot i que Carod-Rovira va deixar ben clar des d’un principi que ell no se sentia ni mort ni un cadàver polític, Mejide va aconseguir la resurrecció del personatge. Ressuscitar televisivament permet treure teranyines a tabús i conviccions del passat que, amb ulls d’ara, es viuen i es parlen amb molta més normalitat.
