Sebastià Piera, una història del segle XX

HI HA BIOGRAFIES que de tan intenses semblen inventades i que donarien per a una dotzena de pel·lícules. És el que em va passar fa anys quan va caure a les meues mans El soldat de Pandora. Una biografia del segle XX (Proa, 1998), la increïble història del comunista Sebastià Piera relatada per l’historiador Ricard Vinyes. Piera va morir dissabte passat als 97 anys a Ajaccio, Còrsega.

A grans trets la seua història va així. Neix el 1917 a Santa Maria de Meià (la Noguera). De jove entra a militar al PSUC. Lluita amb els republicans a la Guerra Civil. És rescatat del camp de refugiats de Sant Cebrià de Rosselló per l’URSS. Participa en la defensa de Moscou. L’envien al Caucas a instruir els treballadors dels pous de petroli sobre com els havien de volar si els alemanys superaven el Volga a Stalingrad. Se li encomana la missió secreta de matar el cap de la División Azul, Esteban Infantes, i el gauletier alemany als països bàltics, Von Rheitel. S’inflitra amb un comando en territori nazi i, quan està a punt de complir la missió, l’Exèrcit Roig avança 50 quilòmetres i els alemanys es retiren. Acabada la guerra entra a Catalunya per reconstruir el PSUC. És capturat i torturat durant un mes pel comissari Creix. No delata ningú. Entra a la presó. En surt. El tornen a capturar. S’escapa i va a França. Allà els comunistes l’acusen de ser un espia (no entenen com és que els franquistes no l’han matat). El govern francès el deporta a Còrsega i reté durant uns mesos el seu fill. Allà refà la seua vida. Continua lligat al PSUC però trenca amb el PCE en l’època d’Anguita perquè Anguita no entén el fet català. El 2004 rep la Creu de Sant Jordi i el 2010 ICV li ret un homenatge.

El company d’ El País Francesc Valls li va fer el 1998 una entrevista amb un titular excepcional: “M’ha fet patir més la desconfiança que la tortura”.