Els separatistes catalans aconsegueixen una gran manifestació, però el referèndum és més difícil

Dimecres centenars de milers d'independentistes catalans es van agafar de la mà per formar una cadena humana de 400 quilòmetres i fer així pressió a favor de la seva causa, però els espera un repte organitzatiu més difícil: obtenir el suport necessari per organitzar un referèndum de secessió. [...]

El govern català calcula que 1.600.000 persones es van situar al llarg de carreteres, platges i carrers per formar la cadena, que es va desplegar des dels contraforts dels Pirineus fins al mar Mediterrani. Els helicòpters de les televisions sobrevolaven el recorregut i, si hi havia algun forat, no semblava gaire perceptible a les seqüències de vídeo. A Barcelona l'ambient era festiu. [...] Els manifestants, vestits amb els colors groc i vermell de la bandera catalana, arribaven amb un missatge per a Madrid. Una noia portava un cartell que deia "Catalunya no és Espanya".

Fa molt que Catalunya, la regió més rica i industrialitzada d'Espanya, afirma que el govern central discrimina la seva llengua i cultura, alhora que recapta un volum d'ingressos fiscals molt més elevat que els diners retornats en inversions. La dolorosa recessió que viu Espanya ha intensificat els conflictes sobre l'escassetat de recursos i ha atiat les flames del secessionisme.

[...] La setmana passada, en una entrevista radiofònica, va semblar que Mas es desdeia del compromís de convocar la consulta l'any vinent, al·legant que no esperava que el govern central l'autoritzés, i plantejava la possibilitat de convocar unes eleccions el 2016 que també permetrien als votants pronunciar-se sobre la independència i tindrien la força d'un referèndum.

Els comentaris de Mas van provocar les queixes dels membres del segon partit més important del Parlament de Catalunya, Esquerra Republicana (ERC), que té un historial en defensa de la independència més llarg que no pas la Convergència i Unió (CiU) de Mas, una força més moderada. Totes dues formacions van forjar una aliança política de conveniència -que inclou el compromís conjunt de convocar el referèndum- després que, en les eleccions del novembre passat, ERC veiés com augmentava el seu nombre d'escons, mentre que CiU en perdia.

Davant les crítiques del moviment independentista, Mas es va retractar i va afirmar que el referèndum tindria lloc el 2014 "sí o sí". [...] Parlar d'un ajornament és un sacrilegi per als independentistes. "Normalment la història l'escriuen els que saben aprofitar les finestres d'oportunitat abans no es tanquin", afirmava Elisenda Paluzie i Hernández, independentista i professora d'economia a la Universitat de Barcelona.

Altres analistes assenyalen que, tot i que Artur Mas ha intentat enfilar-se a l'onada independentista, no controla aquest moviment, que és força dispers.

"Aquest moviment sempre ha estat més aviat cosa de la gent que no dels polítics", diu Joan Serra, portaveu de l'Assemblea Nacional Catalana, la principal de les 14 entitats ciutadanes que han organitzat la cadena. Defineix la protesta de dimecres com "una prova de força" i una demostració de capacitat d'organització. Els independentistes van dissenyar una aplicació de mòbil per mantenir informats els participants i van desplegar drones per fer fotografies. [...]

A Madrid, on el moviment independentista es veu amb recel, la televisió estatal va oferir una cobertura superficial de la cadena humana. Va presentar imatges en directe dels manifestants al llarg de la cadena durant uns quatre minuts, quan es van agafar les mans, i després va tallar amb una informació borsària i una notícia sobre la commemoració de l'11-S a Nova York. L'11 de setembre de l'any passat els independentistes van criticar durament la televisió estatal perquè va emetre la informació sobre una manifestació d'aproximadament un milió de catalans com a cinquena notícia del dia.

En un incident a Madrid, uns 15 manifestants contraris a l'independentisme van irrompre en una delegació cultural catalana cridant "Catalunya és Espanya". [...].

Alguns catalans que s'oposen a la independència han dit que seria un error donar massa importància a l'acte de dimecres. Els manifestants són "una minoria hipermobilitzada", i els mitjans de comunicació catalans favorables a la independència amplifiquen la seva veu, afirma Joaquim Coll, historiador de la Universitat de Barcelona. Diu que el sentiment contrari a Madrid sorgit a Catalunya com a reacció davant la llarga recessió econòmica espanyola es pot comparar amb el sentiment contrari als immigrants i a l'euro que ha aparegut en altres països europeus castigats per la crisi.