DIETARIVV

15 de setembre: "Es comença a parlar massa de violència. A mig camí entre el debat democràtic..."

…i el conflicte violent hi ha sempre una estació: la de la violència verbal. No és encara violència explícita, però ja no és debat democràtic. En aquesta estació només hi ha paraules i imatges, però remeten ja a la violència. Sovint prenen la forma d’amenaça. Poden prendre també la de profecia. La violència a la qual es crida es presenta com a legítima, de vegades fins i tot com a legal, sempre com a necessària i reactiva: la culpa és de qui la rep més que de qui proposa. En el procés català s’està començant a visitar massa aquesta estació. Algú hauria d’anar apuntant aquests episodis perquè no són anecdòtics, siguin quins siguin els autors. No ho és la piulada del PP del Masnou que proposa aturar el president Mas amb pistoles o serres mecàniques. No ho és la crida de l’extrema dreta a armar-se i rebentar el Parlament. No ho són les amenaces disfressades que culpen el president Mas de tot el que pot arribar a passar abans que no passi (amb la mateixa lògica amb què es culpa les noies amb minifaldilla de les violacions). Cal debat democràtic. Hem d’evitar que passi a l’estació de la violència verbal. Perquè quan hi passa de vegades ja no s’hi atura.

El + vist

El + comentat