Shayk reparteix amor salvatge per a Desigual

BarcelonaNo és un àngel de Victoria's Secret, però la seva presència és igual d'imponent. Irina Shayk va ser la protagonista absoluta de la divertida desfilada de Desigual, que ahir tancava la segona jornada del 080. La top russa va ser tot somriures a l'hora de defensar Why?, la col·lecció de tardor-hivern 2014-2015 de la firma catalana, que convida a treure l'amor salvatge per la moda que tots portem a dins. Faldilles amples, pantalons bombatxos, bruses florals, vestits cenyits i abrics que barregen estampats inspirats en el desert del Gobi i l'Amazònia. Aquesta és la fórmula amb la qual Desigual vol enamorar les dones, amb un estil molt ètnic i colors lligats a la natura.

TCN i Sita Murt també van omplir de públic les grades i van asseure polítics i famosos al front row, a l'estil de Desigual. La firma de Toton Comella va presentar una col·lecció d'inspiració marinera en què van destacar els abrics i els pantalons, tallats en diversos estils i estampats, sobretot de quadres, que també apareixien en la línia de llenceria. Sita Murt -que desfilava a Barcelona després d'una llarga etapa a la passarel·la madrilenya- va demostrar que domina el punt i que té molt d'ofici. El seu va ser un retorn càlid -en tots els sentits-, amb peces minimalistes i ultrafemenines, de les que donen resultat dia i nit.

El risc creatiu, però, el vam copsar en altres desfilades. Brain&Beast, guanyadors de l'edició anterior, van mantenir el llistó alt amb una col·lecció inspirada en una nit romàntica en la qual no van faltar samarretes estampades amb cors que explotaven i pantalons i faldilles fetes a partir de texans reciclats. Van arriscar amb peces de feltre molt arquitectòniques, desconstruint la camiseria clàssica i combinant estampats felins i colors primaris. En resum: es diverteixen i ens diverteixen.

Manuel Bolaño també es va inspirar en l'amor, però des d'un prisma més parisenc i setanter. Domina el patronatge i, per extensió, la silueta femenina. Per això Bolaño va donar volum on va voler: des d'una llaçada XXL a l'alçada del pit d'un vestit midi a les espatlles d'una jaqueta o a la cintura d'un pantaló-flor. Teixits exquisits, detalls d'artesà i colors vibrants van fer la resta.

Toc inspirat en Jim Jarmusch

La desfilada del dissenyador Selim de Somavilla va ser un intens viatge de la foscor a la llum. Downton va començar amb els models vestits de negre, amb uns looks que recordaven la Tilda Swinton de Los límites del control de Jim Jarmusch, però en versió masculina. Sense abandonar el fil de western retrofuturista, jaquetes, camises i pantalons (i algun vestit llarg per a dona) es van il·luminar progressivament en una paleta de colors grisos, blaus, ocres i morats, que incorporaven estampats de rombes i també d'espiga, les dues figures clau d'una col·lecció brillant que jugava amb les textures.

La dissenyadora Natalie Capell, en canvi, no va abandonar el negre a Un somni, una col·lecció evolutiva que va incorporar diverses capes de vellut i abrics de llana estil quimono per anar més enllà dels eteris vestits de tul decorats amb delicats brodats al pit o a l'esquena. I Krizia Robustella, per la seva banda, fidel a l'esport deluxe, va proposar un après-ski de tipus avantguardista, amb dessuadores, granotes, pantalons de xandall i leggings d'estampats geomètrics, ratlles i motius d'esquiador. Una proposta excèntrica i arriscada, que no deixa mai indiferent. I això és bo.