SEGURETAT

Lliçons pendents d’Horta de Sant Joan: qui mana en un incendi

Comandaments dels bombers mostren el seu malestar per la indefinició jeràrquica

El 21 de juliol del 2009 cinc bombers del GRAF Lleida van quedar atrapats en l’incendi d’Horta de Sant Joan. L’únic supervivent va ser el bomber Josep Pallàs, que va patir cremades al 70% del cos. Aquella tragèdia, desgranada als jutjats i a la comissió d’investigació del Parlament, va evidenciar que existien llacunes en la coordinació dels serveis d’emergències, així com indefinició a l’hora d’establir les responsabilitats en l’operatiu. Carles Font, Delta 0, era el cap de guàrdia en aquell incendi i personifica el debat obert en aquell moment sobre la responsabilitat de l’operatiu del foc d’Horta de Sant Joan. Cinc anys després, aquell exemple d’indefinició -els jutges van apuntar que hi va haver “descoordinació” en l’operatiu- continua sense haver-se solucionat. “En situacions d’emergències, s’ha de saber qui mana en pocs segons. L’incendi d’Horta de Sant Joan va posar de manifest un desajust. I aquella disfunció no s’ha corregit”, exposa un comandament dels bombers que prefereix mantenir l’anonimat.

De fet, diversos comandaments dels bombers i sindicats consultats per l’ARA plantegen esmenes al model d’organització del cos i al seu desplegament territorial, però també detallen indefinicions jeràrquiques, que continuen creant tensions al cos. Ho demostra el fet que en una reunió per plantejar l’inici de l’última campanya forestal -convocada a la primavera i presidida per Ramon Parés, director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments-, diversos comandaments van decidir abandonar la sessió per fer visible la seva protesta. Amb aquella plantada reclamaven un model organitzatiu de futur -que permeti superar la descoordinació evidenciada al foc d’Horta de Sant Joan- i la resolució d’aspectes formals que consideren de capital importància: insten Interior a ajustar el decret de guàrdia per clarificar la jerarquia en cas d’emergència i, per tant, la responsabilitat última al territori en cas d’incendi. “Demanen un pas que els aporti seguretat jurídica, com s’ha d’actuar i qui n’és el responsable”, apunta un altre subinspector. Sis mesos després, la plantada ha tingut conseqüències, tot i que només parcials.

Dubtes no resolts

El decret 103/1998 -derogat parcialment pel decret 243/2007- desplega la llei 5/1994 de regulació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments de Catalunya. “Fa quatre anys que estem demanant què passa amb el decret. I no s’arregla”, afegeixen els comandaments consultats, que admeten que difícilment el problema estarà resolt per a la pròxima campanya forestal. Tanmateix, en una reunió del 19 de novembre entre la direcció general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments i els sindicats que representen el cos, es va apuntar la possibilitat que el decret de guàrdia pugui desencallar-se abans de la pròxima campanya forestal. Els sindicats van reclamar disposar de l’esborrany del decret un cop els serveis jurídics d’Interior n’hagin fet l’informe preceptiu.

El cos de Bombers de la Generalitat s’estructura per categories professionals: l’escala superior, que comprèn la categoria d’inspector; l’executiva, que inclou la categoria de subinspector; la tècnica, que agrupa els oficials, sergents, caporals i bombers de primera, i l’escala bàsica, que comprèn la categoria de bomber. Paral·lelament, els bombers tenen una jerarquia de funcionament que inclou des del subdirector general operatiu fins al subcap de guàrdia, passant pel cap de regió o el cap de guàrdia. Passa, però, que un cap de regió -amb un rang superior- pot tenir la categoria de subinspector i que determinats caps de guàrdia tenen la categoria d’inspectors. Els comandaments que repetidament han traslladat la queixa per la indefinició jeràrquica apunten que, en una situació límit, la responsabilitat sobre l’operatiu d’emergències pot generar dubtes. “Continuem en aquesta indefinició. A la zona de Tarragona, on van passar els fets d’Horta de Sant Joan, encara hi ha una situació poc clara”, afegeixen els bombers.

Consultada per l’ARA, la conselleria d’Interior remet a una circular de la direcció general firmada el 22 de juny del 2010. La circular, que complementa el decret de guàrdia del 2007, determina el nivell de comandament necessari segons la gravetat de l’emergència. Portaveus d’Interior subratllen que el cap d’intervenció és el màxim comandament que és al lloc de l’emergència i, segons la gravetat de la situació, aquesta funció la pot assumir des del cap de sortida fins al subdirector general operatiu.

El + vist

El + comentat