Vuit de cada deu càncers de mama es curen

Barcelona.Una de cada nou dones desenvoluparà càncer de mama al llarg de la seva vida. És el càncer més freqüent entre les dones a Catalunya, i al món. La bona notícia és que ja es curen el 82% dels casos al nostre país. "Estem als mateixos nivells que Europa, no per sota", explica Miguel Gil, oncòleg mèdic de l'Institut Català d'Oncologia (ICO). La prevalença ha augmentat, però la mortalitat segueix disminuint.

El càncer de mama no és una sola malaltia sinó que inclou, com a mínim, diversos subtipus: el HER2 positiu, que representa al voltant d'un 15% dels casos, el triple negatiu, que en representa un 15% més, i el més comú, el càncer de mama amb receptors hormonals positius (anomenats luminals) A o B, que representa el 70% dels casos.

Avui dia aproximadament la meitat de les dones diagnosticades amb càncer de mama han de rebre tractament amb quimioteràpia. Però aquest percentatge es pot reduir en el futur amb eines d'anàlisi genètiques, el que s'anomena plataforma de gens , que permet a través d'una anàlisi genètica d'un tros del tumor de cada pacient identificar la seva agressivitat i decidir si es poden estalviar el tractament amb quimioteràpia o si amb altres tractaments, com l'hormonoteràpia amb antiestrògens, la cirurgia o la radioteràpia, n'hi ha prou.

Actualment al mercat hi ha dues plataformes de gens i totes dues han demostrat la seva validesa. "Una plataforma ens ajuda a fer un test per analitzar els gens de cada tumor i saber si en cada cas el tractament amb quimioteràpia serà efectiu o si en canvi podem optar per un tractament extern, com la radioteràpia o l'hormonal", assenyala Gil, que ahir va participar juntament amb altres experts de l'ICO i de l'Hospital de Bellvitge en una jornada sobre els efectes secundaris dels tractaments, coincidint amb la celebració del Dia Mundial Contra el Càncer de Mama, que se celebra demà.

Les plataformes de gens analitzen els diversos gens implicats en la progressió de la malaltia i ajuden a identificar si un tumor és d'alt risc i si respondrà a la quimioteràpia o no. Aquesta eina s'utilitza en dones amb tumors d'entre 1 i 3 centímetres, que no tinguin afectats els ganglis i que responguin a tractaments hormonals. La tècnica ja s'aplica a aproximadament el 10% de les pacients tractades a través de l'ICO, però aquest percentatge es podria duplicar, ja que el pas següent, segons Gil, és estendre-la a dones amb tumors més grans i en casos amb ganglis positius. "De totes maneres, un comitè multidisciplinari ha de valorar si l'ús de la plataforma de gens està indicat per la relació cost-efectivitat", explica Gil, ja que aquesta és una eina cara, que costa entre 2.600 i 2.800 euros, deu vegades més que la valoració estàndard que fa un patòleg.

Menys costos

Actualment la decisió de si una pacient se sotmet a quimioteràpia o no es pren en funció de diverses variables, com ara la mida del tumor o la presència de cèl·lules tumorals en els ganglis de les axil·les, és a dir, si el càncer està estès. "Però aquestes dades no sempre són suficients", assenyala Gil. Diversos estudis indiquen que, en molts casos, la quimioteràpia no aporta un benefici afegit. "De cada 100 pacients amb tumors de 2 centímetres o més petits, receptors hormonals positius i ganglis axil·lars nets, 85 se la podrien estalviar. De la resta, 7 o 8 igualment no superaran la malaltia, i les altres 7 o 8 sí que se salven gràcies a aquest tractament, de manera que estem tractant 100 pacients amb quimioteràpia per salvar-ne 7 o 8", explica Gil. El repte és "saber distingir quines són les que s'ho poden estalviar". I això és el que pot fer l'anàlisi genètica.

El cribatge amb plataformes de gens es va incorporar a finals del 2011 a la sanitat privada i a principis del 2012 a la sanitat pública. El 47% de les primeres 34 pacients que van ser analitzades a l'Hospital de Bellvitge es van estalviar la quimioteràpia i també els seus efectes secundaris i la seva toxicitat. Aquest és el principal avantatge, "però també es redueixen baixes laborals, desplaçaments i cost sanitari", diu Gil. Segons aquest oncòleg, la inversió en les plataformes de gens es pot recuperar "en l'estalvi en medicaments de quimioteràpia, en les baixes i en les hores de metges i infermeres".

Detecció precoç i mamografies

Els oncòlegs atribueixen el descens de la mortalitat en les pacients de càncer de mama a la millora dels tractaments, cada cop més personalitzats -tot i que el repte és que encara ho siguin més- i al diagnòstic precoç. En aquest sentit, Gil destaca la importància del cribatge a través de les mamografies i de les visites regulars al ginecòleg.

Segons un estudi del 2010 de l'AECC Catalunya contra el Càncer, un 14,6% de les dones catalanes de la franja en què es recomana fer-se mamografies periòdiques no se'n van fer cap entre el 2008 i el 2010, una taxa per sota de la mitjana estatal. Les mamografies són una de les proves de cribatge més polèmiques, ja que també poden tenir "efectes adversos". Es detecten falsos positius, hi ha un sobrediagnòstic i, per tant, un sobretractament i, segons el departament de Salut, s'haurien de fer cada dos anys en dones de 50 a 69 anys, i no anualment com es fa en alguns centres privats. I en dones menors de 50 anys sense factors de risc de càncer de mama no es recomana fer-se mamografies rutinàries, ja que "no se n'han demostrat els beneficis", explica el departament de Salut en el marc del projecte Essencial, una iniciativa que identifica pràctiques clíniques de poc valor i promou recomanacions per evitar-les. Salut recorda que la mamografia no és una prova totalment innòcua. És una radiografia i, malgrat que les radiacions són en dosis molt baixes, a la llarga, són acumulatives.