La construcció del cementiri nuclear es torna a enverinar

BarcelonaLa construcció del cementiri nuclear s'ha tornat a enverinar amb el canvi de govern a Castella-la Manxa. El govern central del PP va decidir, només arribar al poder l'any 2011, que el lloc designat per guardar els residus nuclears de tot l'Estat havia de ser Villar de Cañas (Conca), una decisió política que va tenir molt a veure amb les majories polítiques que manaven a cada territori en aquell moment i que comptava amb el vistiplau de la llavors presidenta castellanomanxega, María Dolores de Cospedal. Ara, amb el retorn dels socialistes i el nomenament d'Emiliano García-Page, l'acord previ s'ha dinamitat i amenaça d'acabar als tribunals, un altre cop.

Villar de Cañas havia sigut la quarta millor opció en l'informe tècnic que l'anterior govern del PSOE havia encarregat als experts per analitzar els vuit candidats que es van postular per acollir la polèmica instal·lació. Per davant se situaven Zarra (Vall de Cofrents), Ascó (Ribera d'Ebre) i Yebra (Guadalajara), per aquest ordre, però finalment l'executiu de Mariano Rajoy va anunciar l'elecció de Villar de Cañas. Encara pitjor nota havien obtingut els dos municipis que s'havien postulat a Valladolid, un de Palència i un altre de Càceres.

El municipi d'Ascó va situar-se des del principi entre els candidats més ben valorats. La proximitat de tres reactors nuclears, la presència de ferrocarril i l'aposta decidida del municipi el van catapultar a les enquestes. En un acte el maig del 2010, el Consell General de Cambres de Catalunya, Foment del Treball i el Col·legi d'Enginyers Industrials van avalar la seva candidatura, i fins tot el president d'ENRESA, l'empresa pública que gestiona els residus nuclears a l'Estat –l'energia nuclear és competència central exclusiva–, va assegurar que Ascó era la millor candidatura. Esclar que l'oposició també va ser contundent, agrupada entorn de la Coordinadora Anticementiri Nuclear (CANC). De fet, el Parlament de Catalunya va votar fins a tres resolucions contràries a acollir la instal·lació, els anys 2008, 2010 i 2011. Sempre van rebre el suport de CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA, tot i que l'alcalde d'Ascó, Rafel Vidal, fos de CiU. La federació va obrir-li un expedient informatiu quan va anunciar que es postulava per construir la sitja però, a la pràctica, va quedar en res i, de fet, va repetir com a candidat a les eleccions municipals de 2011, que va tornar a guanyar. Aquella decisió de postular-se, presa en un ple molt tens celebrat el gener del 2010, va comptar amb el vot a favor dels quatre regidors de CiU, dos dels quatre que tenia Independents d'Ascó –van dividir-se en aquesta votació– i un altre del PSC.

Ara, després dels últims comicis, les majories han canviat. Governa Josep Maria Buixeda, d'Independents d'Ascó, amb quatre regidors als quals dóna suport un regidor d'ERC. CiU, per la seva banda, va repetir resultats mantenint els quatre representants que tenia. Fonts de l'Ajuntament han explicat aquest dijous a l'ARA que no tenen "res a afegir" sobre la polèmica que reviu ara. Malgrat que l'anterior consistori portés als tribunals, juntament amb Yebra, l'elecció de Villar de Cañas. El maig del 2014 aquest recurs va arribar al Tribunal Suprem (TS), que va donar la raó a la candidatura de Conca i va desestimar els recuros dels altres candidats que havien perdut la cursa. "És una guerra que no tenim aquí ara mateix", asseguren ara des d'Ascó. "No mourem res ni presentarem cap recurs" perquè és un tema que han de solucionar entre el govern central i la la Junta de Castella-la Manxa, afegeixen.

El cert és que la història és antiga, tan antiga com els 11 anys que han transcorregut des que el Congrés dels Diputats va aprovar la necessitat de construir una sitja nuclear a Espanya, que va designar amb el nom de magatzem temporal centralitzat (ATC, per les seves sigles en castellà). La necessitat rau en el fet que a l'Estat hi ha vuit reactors nuclears –tres d'ells a Catalunya– que fa dècades que operen, i cada cop que han de canviar l'urani que utilitzen en el seu funcionament generen uns residus que s'han de guardar en algun lloc. A la pràctica, a El Cabril (Còrdova) ja existeix una instal·lació d'aquest tipus, i a Guadalajara hi ha dos magatzems a l'aire lliure. Des del maig de 2013 també Ascó compta amb la seva instal·lació perquè la piscina on guardava el combustible gastat es va quedar petita. Encara més enllà, des que l'any 1989 Vandellòs I va patir un incendi que va obligar a desmantellar la central, els residus que es van extreure allà els custodia França de forma temporal. L'acord de cessió implicava que, fins que no tornin a l'Estat, des del gener de 2011 Espanya paga al voltant de 60.000 euros al dia a França per aquesta cessió.

Ara, el govern castellanomanxec està decidit a fer la guerra per l'elecció de Villar de Cañas. Tot i que al municipi estan encantats per les oportunitats de negoci que es generarien –es calcula una inversió propera a 700 milions d'euros durant els propers cinc anys i la creació de 300 llocs de treball estables un cop el magatzem funcioni–, un informe del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) apunta que els terrenys de la zona no són els més idonis i caldria una inversió molt superior per assegurar la zona del tot. El govern de García-Page ha anunciat diverses iniciatives per aturar el cementiri nuclear: vol ampliar la zona de protecció de les aus associada a la llacuna del Hito, incloent així els terrenys on s'hauria de construir el magatzem, però també està revisant el permís que va donar Cospedal amb el seu govern ja en funcions, a corre-cuita, i potser contravenint alguns tràmits legals. El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ha respost dient que no construir la sitja implicaria haver d'apujar el rebut de la llum un 30% més, mentre que el de Justícia, Rafael Catalá, ha deixat entreveure que el govern central podria declarar l'obra d'interès general i urgent per saltar-se el veto de Castella-la Manxa. Potser aquest mateix divendres al consell de ministres.

El CSN, malgrat les deficiències observades pels geòlegs, ha donat el seu primer vistiplau al projecte, encara no definitiu, per a la construcció a Villar de Cañas. Hi van votar a favor els dos consellers nomenats pel PP, un del PSOE i un de CiU, mentre que s'hi va oposar l'exministra socialista Cristina Narbona. En qualsevol cas, l'executiu espanyol vol deixar aquest tema enllestit abans de les eleccions, cosa que l'anterior executiu de José Luis Rodríguez Zapatero no va ser capaç de fer per la impopularitat de la mesura i l'oposició dels governs autonòmics. Onze anys després de la decisió primera, i especialment després dels quatre anys perduts durant el govern de Cospedal, en què no s'han fet les passes ni els estudis necessaris per blindar Villar de Cañas, la polèmica reviu i torna a enverinar-se. Castella-la Manxa ja ha avisat que, si se'ls imposa la instal·lació, ho portaran als jutjats de tot arreu, inclosos els europeus. Mentrestant, les centrals nuclears segueixen funcionant i acumulant residus que, fins que els avenços tecnològics no ho impedeixin, mantindran la seva radioactivitat durant milers d'anys.