Campanya per instar els bisbes catalans a donar suport al 9-N

Cristians de base reclamen a l’episcopat un posicionament “explícit” a favor de la consulta

La signatura del decret que convoca els catalans a decidir el seu futur va fixar dissabte el trajecte cap a la consulta sobiranista del 9-N, un trajecte ple d’obstacles, tal com evidencia la reacció exprés del govern espanyol. En paral·lel al debat polític i a les reaccions judicials, moltes institucions que configuren la societat civil han expressat el seu posicionament en defensa del dret a decidir, amb l’objectiu d’aportar musculatura al procés. L’episcopat català encara no ho ha fet de manera explícita. Per això col·lectius de cristians de base han iniciat una campanya per reclamar el suport públic dels bisbes al 9-N.

La iniciativa, vehiculada per l’entitat Església Plural però oberta a altres entitats cristianes i socials, es basa en un document que insta els titulars de la diòcesis a formular un pronunciament clar en defensa de la consulta. El document, al qual ha tingut accés l’ARA, arribarà en els pròxims dies als bisbes de cada diòcesi, així com als bisbes emèrits, i també serà divulgat a les xarxes per rebre suport ciutadà. “Els bisbes de Catalunya no poden restar en silenci, han de fer un pas endavant i posar-se un cop més al costat del seu poble”, detalla el text.

Els impulsors de la campanya argumenten que l’episcopat català sempre s’ha manifestat d’una manera clara en defensa dels drets del poble de Catalunya i reclamen el mateix compromís amb el moment polític que ara viu el país. En la petició als bisbes s’enumeren diversos exemples de la història recent del país en què els titulars de les diòcesis han fet sentir la seva veu. El 1979, quan es discutia l’Estatut de Sau, l’episcopat va emetre una nota per esvair qualsevol dubte sobre la condició de nació de Catalunya. Del 1985 data el text pastoral Arrels cristianes de Catalunya, en el qual es reiterava la condició de nació i el dret de Catalunya a governar-se, un pronunciament escrit quan Espanya vivia una ofensiva recentralitzadora.

Un gest de sintonia amb el país

I el 2011, després de la sentència del Tribunal Constitucional que laminava l’Estatut, els bisbes van publicar un altre document pastoral, Al servei del nostre poble, que reafirmava la vigència del text subscrit ara fa un quart de segle. “En aquell moment la veu dels bisbes de Catalunya va llançar un missatge clar al conjunt de la ciutadania que l’Església també compartia aquella decepció”, relata l’argumentari de la campanya. Els cristians de base demanen un gest que sintonitzi amb l’anhel del dret a decidir. El document també insta els bisbes a animar “els fidels a participar” en la consulta i a tranquil·litzar els ciutadans que “encara poden dubtar de la moralitat d’exercir aquest dret fonamental”.

L’episcopat ha esquivat fins ara un missatge conjunt sobre el 9-N i les preguntes han rebut com a resposta la validesa del document pastoral subscrit el 2011. Hi ha hagut valoracions individuals. El bisbe de Solsona, Xavier Novell, va defensar el dret a decidir i la legalitat de la consulta en una carta parroquial aquest setembre. I el bisbe de Girona, Francesc Pardo, va formular una reflexió semblant dies més tard.

El relleu de Sistach, vinculat al procés

El Vaticà no afrontarà el relleu del cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, fins que no s’aclareixi l’escenari polític català. Fonts vaticanes apunten que, un cop se sàpiga què passa a Catalunya després del 9-N, la successió de Sistach agafarà velocitat de creuer. I el mes de febrer s’endevina com a possible data límit per a la designació del successor de l’arquebisbe de Barcelona. L’ARA va publicar diumenge que qui estaria més ben situat per rellevar Martínez Sistach és l’actual bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan Enric Vives.

Més continguts de