L'era del postureig?

Barcelona"Hi ha algú que hagi anat a un festival i no hagi penjat una foto de la polsereta?" És un dels missatges de @Postureo_, un compte de Twitter amb gairebé 300.000 seguidors que parodia la tendència a les xarxes socials de compartir cada segon de les nostres vides, amb una especial menció a les postes de sol, els gintònics amb el mar de fons, els peus sobre la sorra i els selfies fent morrets, tot endolcit amb un filtre toaster o un desenfocament estratègic.

Aquesta mateixa setmana, el Termcat, el Centre de Terminologia de la Llengua Catalana, ha acceptat la paraula postureig, que defineix com "l'actitud de mostrar un comportament o uns gustos determinats, generalment a les xarxes socials, amb la intenció de fer-se veure".

Només unes dies abans, el Termcat ja havia incorporat el mot autofoto com a traducció catalana del famós selfie, paraula de l'any segons el diccionari britànic Oxford, i un hàbit -fotografiar-se a un mateix amb el mòbil i compartir la imatge- que cada dia posen en pràctica desenes de famosos i milers d'usuaris anònims a les xarxes socials.

"Exhibir-se, mostrar-se, fer-se veure... cada vegada són més les actituds i els comportaments que en el context de les xarxes socials adquireixen noves dimensions sociològiques i per als quals calen denominacions per fer-hi referència", expliquen des del Termcat.

Segons el doctor Carlos Ruiz, professor d'ètica de la comunicació a la Universitat Ramon Llull, ens estem convertint, efectivament, en "una societat del postureig", en què l'objectiu principal és "fer-se veure". Esclar que n'hi ha que utilitzen les xarxes socials amb fins cognitius, però la majoria, diu, les fan servir per "exhibir-se i mostrar les seves emocions: és la societat de la vanitat".

Més seductor que la realitat

El perill de l'exhibició contínua, opina, és que ens acabem considerant personatges d'una representació. "La representació és més seductora que la realitat", assenyala. La prova és que, si ho haguéssim de jutjar per les fotografies de perfil de Facebook, per exemple, la mitjana de la població probablement semblaria molt més atractiva que al carrer. "A la realitat també tens possibilitats d'aparentar el que no ets, però és més fàcil entrar en contradiccions".

Un dels altres problemes que Ruiz veu en el fet de reduir-nos a meres imatges és que ens acabem "distanciant moralment dels altres" i erosionem així la seva dignitat.

A les xarxes socials, indica, se'ns permeten coses que no faríem a la vida real. Un exemple és el fenomen que des de fa uns mesos té lloc a YouTube, on noies preadolescents de nou a tretze anys pengen vídeos preguntant als altres usuaris si són guapes o lletges. El 70% dels comentaris que reben són negatius. Probablement, al carrer elles no farien aquest tipus de preguntes, ni la gent contestaria amb comentaris com "Hauries de suïcidar-te" o "Sembles un cadàver amb maquillatge".

"Hem de civilitzar el ciberespai", comenta Ruiz, que subratlla que les xarxes socials s'estan convertint en un camp de batalla on el combat es lliura per l'atenció, cada vegada més difícil d'aconseguir. Per això, diu, sovint es cau en el parany de creure que "tot el que és tecnològicament possible és lícit".

Ionquis de la imatge

En països com els Estats Units i el Regne Unit, el postureig es comença a conèixer com a braggie ( derivat de la paraula brag, "presumir"), que afegeix un component més al "fer-se veure".Un braggie, recull el diari Daily Mail, és una fotografia publicada a les xarxes socials amb l'únic objectiu específic de despertar l'enveja als amics. Una enquesta de l'agència Hotels.com -duta a terme per OnePoll- a 2.000 turistes britànics, que publicava el mateix Daily Mail, arribava a la conclusió que 5,4 milions d'anglesos penjaven fotos de les seves vacances al cap de deu minuts d'haver arribat al destí, la majoria, amb l'objectiu de presumir.

Els braggies més populars eren les fotografies a la piscina, a la platja o al paisatge del voltant (43%), els còctels (12%) i els selfies fent morros (3%), entre altres imatges com ara "Jo amb ulleres de sol", "Jo en banyador" o el definitiu "El meu llit".

"Si ho fotografiem tot ens acabarem convertint en ionquis de la imatge", comenta Ruiz, i evoca la imatge del típic turista enganxat les 24 hores a la càmera: "Ja ho ha fotografiat tot, però la pregunta és: «Vostè què ha vist?»", rebla el professor.

En definitiva, reflexiona Ruiz, tot just estem començant a conviure amb la xarxa 2.0 -deu anys no són res en la història de la humanitat- , una tecnologia intel·lectual que, com la impremta, té la capacitat de transformar la societat per complet. "La impremta va portar la modernitat: encara no sabem què ens portarà la xarxa 2.0", conclou el professor.