SETMANA DE L’EDUCACIÓ INICI DE CURS
Dossier 14/09/2014

Manual per esquivar la llei Wert

El curs comença demà amb una Lomce gairebé imperceptible a les aules catalanes

Elisabet Escriche
6 min
Manual per esquivar la llei Wert

BarcelonaEls alumnes de primer, tercer i cinquè de primària es convertiran en els primers a veure com la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) entra a les seves aules el curs 2014-2015, que comença demà. A Catalunya ho farà de manera molt diluïda; de fet, gairebé inexistent. Només se’n farà un “compliment formal i administratiu” perquè l’estudiant no es trobi amb cap entrebanc a l’hora d’aconseguir la seva titulació acadèmica, tal com va deixar clar la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, durant la roda premsa de presentació del nou curs escolar.

L’elaboració de l’estratègia del Govern per esquivar la Lomce ha sigut llarga i s’ha donat a conèixer amb comptagotes. Una de les claus, com ha reconegut la mateixa consellera, va ser aconseguir dilatar al màxim el calendari d’aplicació de la nova llei educativa, que no es desenvoluparà en la seva totalitat fins al curs 2017-2018. Però no ha sigut l’única. Mantenir el model d’immersió lingüística (que fa 30 anys que funciona) i el mateix material didàctic que el curs passat, i blindar els consells escolars per evitar que perdin tot el pes o no aplicar la nova FP bàsica (que també s’hauria de posar en marxa aquest curs i que està dirigida a estudiants que tinguin com a mínim 14 anys i que hagin suspès l’ESO), són algunes de les altres claus.

Els directors de les 2.300 escoles de primària públiques i concertades catalanes han rebut les últimes instruccions per minimitzar la llei Wert aquest mateix setembre. El manual el signa la directora general d’Educació Infantil i Primària, Carme Ortoll, i detalla els serrells administratius que el professorat haurà de seguir a partir de demà.

Un futur incert

Com s’aconseguirà evitar la Lomce el curs 2015-2016? La resposta actualment és una incògnita fins i tot per a Ensenyament. “Seguirem una altra estratègia”, és l’únic que es limita a dir Rigau. El que és evident és que el camí serà molt més complicat perquè la llei Wert amenaça amb la seva primera avaluació als alumnes de sisè de primària (tot i que no tindrà efectes acadèmics). La prova serà comuna a tot l’Estat i les preguntes es basaran en el contingut de les assignatures troncals que dicta la Lomce, un fet que dificulta, i molt, que es mantingui la llei d’educació de Catalunya (LEC), tal com s’ha aconseguit aquest curs. Ensenyament, però, espera que els recursos presentats contra la llei Wert davant el Tribunal Constitucional i la consulta sobiranista prevista per al 9 de novembre acabin amb aquesta cursa a contracorrent. Si les dues opcions no donen els resultats que s’esperen, encara hi ha una tercera via: que el PP no obtingui majoria absoluta en les eleccions generals vinents i que l’oposició compleixi amb el compromís de derogar la Lomce, tal com va assegurar que faria quan els populars van imposar la nova normativa. Davant de tantes opcions, doncs, tot apunta que la llei que capitaneja el ministre José Ignacio Wert neix amb data de caducitat.

El català es mantindrà com a llengua vehicular

La llei Wert divideix les assignatures en troncals (han d’ocupar un mínim d’un 50% de l’horari lectiu), específiques (amb un màxim d’un 50%) i les de lliure configuració autonòmica, que no tenen assignat cap temps mínim. En aquest últim grup és on es relega el català. Per mantenir l’actual model d’immersió i el mateix currículum, Ensenyament ha creat un nou àmbit lingüístic de 1.050 hores, en el qual hi ha inclosos el català i el castellà. Serà el professorat qui decidirà quin temps dedicarà a cada llengua. En el mateix àmbit s’inclou la principal llengua estrangera que fa el centre, sobre la qual sí que s’especifica que s’han de fer 420 hores.

Medi natural i medi social s’estudiaran conjuntament

Les assignatures de coneixements del medi natural i del medi social i cultural es podran seguir estudiant conjuntament com fins ara, tot i que la llei Wert les separa. Totes dues s’han inclòs aquest curs en un àmbit que Ensenyament ha batejat del medi. Les instruccions, però, deixen clar que s’hauran “d’avaluar per separat” a primer, tercer i cinquè. Aquest és un dels punts que la consellera va qualificar com a “compliments administratius” perquè els alumnes puguin obtenir el títol de primària. En total, s’impartiran 630 hores de l’àmbit del medi.

Música i plàstica continuaran sent obligatòries

La direcció general d’Educació Infantil i Primària també manté les àrees d’educació visual i plàstica i de música i dansa com a “obligatòries en tots els cursos de l’etapa”. Inicialment, la llei Wert volia prescindir de les dues matèries, però a l’últim minut el ministeri d’Educació va decidir mantenir-les. Els centres catalans destinaran a l’àrea el mateix nombre d’hores que el curs passat, un total de 525, que és també el mateix temps que hi ha d’esbarjo. Alhora, s’incorpora la nova àrea d’educació en valors socials i cívics o de religió, en funció de l’elecció dels pares o tutors legals dels alumnes i a la qual es destinaran 315 hores.

Educació en valors, l’alternativa a la religió

Educació en valors socials i cívics és l’assignatura que ha creat Ensenyament com a alternativa a religió. Té com a objectiu que els alumnes “aprenguin a valorar”. Per aconseguir-ho, l’assignatura es divideix en quatre blocs: aprendre a ser i a pensar, aprendre a actuar de manera autònoma i coherent, aprendre a conviure i aprendre a ser ciutadans responsables en un món global. La intenció de la conselleria de Rigau és que la matèria sigui transversal a totes les àrees. El centres van rebre el contingut de l’assignatura divendres i, per tant, no han tingut temps per preparar-la.

Avaluació diagnòstica a tercer de primària

Es farà una avaluació diagnòstica als alumnes de tercer de primària, concretament durant la primera setmana del maig. En aquestes proves s’avaluaran les comprensions oral i lectora i l’expressió oral i escrita, tant de català com de castellà, i la competència matemàtica. “Les proves tenen un caràcter informatiu, formatiu i orientador i no tenen efecte en l’expedient acadèmic”, segons detalla la instrucció de la directora general d’Educació Infantil i Primària. Els alumnes de sisè de primària, que aquest curs no estan afectats per la llei Wert, faran les proves de competències bàsiques que cada any fa la conselleria de Rigau.

Petites modificacions en les notes finals de curs

Fins ara, en l’acta d’avaluació de cada alumne només es posaven les notes per cicles. Amb l’entrada en vigor de la llei Wert, Ensenyament ha demanat al professorat que també anoti la qualificació de final de curs dels alumnes de primer, tercer i cinquè. Pel que fa als consells escolars, per evitar la pèrdua de poder que preveu la Lomce, el Govern ha aprovat una resolució amb caràcter transitori en què s’especifica que aquests òrgans hauran d’emetre un informe perceptiu abans que el centre aprovi el projecte educatiu. L’informe, però, no serà vinculant.

Es mantindran els llibres del curs passat

Les instruccions del departament d’Ensenyament deixen clar que “es poden utilitzar” els mateixos llibres de text, quaderns i material de suport del curs anterior. “Si un centre decideix canviar-los cal que es tingui en compte que han d’incorporar el treball competencial dels diferents àmbits del currículum”, adverteix la conselleria. Aquesta va ser una de les primeres mesures que va anunciar Rigau per diluir la Lomce. El departament també demana “més que mai” que els centres garanteixin el treball dels equips docents per mantenir la coordinació pedagògica, la de les actuacions d’atenció a la diversitat i la dels processos d’avaluació.

La nova FP catalana substituirà la de la Lomce

La llei Wert també preveu que a partir d’aquest curs s’apliqui la polèmica FP bàsica. Es redirigirien a aquesta branca educativa els alumnes de com a mínim 14 anys que tinguin dificultats per aprovar l’ESO. El ministeri ho veu com una eina per reduir el fracàs escolar i Ensenyament com un desprestigi cap a la FP. Tot i que són els centres els que decideixen si cal oferir aquesta formació, les instruccions del Govern és que desenvolupin la nova FP catalana. És similar als programes de qualificació professional inicial (PQPI) que es feien fins ara, però amb una relació més estreta amb les empreses.

Cap petició per fer l’escolarització en castellà

El departament d’Ensenyament assegura que el ministeri d’Educació no ha rebut cap sol·licitud perquè un alumne sigui escolaritzat íntegrament en castellà. La llei Wert preveu el pagament amb diners públics d’una plaça a una escola privada -quantificada en més de 6.000 euros- si la conselleria de Rigau no garanteix l’educació en aquesta llengua a l’alumne que ho demani a un centre públic. El ministeri d’Educació ha esquivat respondre a l’ARA si hi ha cap alumne que ho hagi sol·licitat. Es dóna la paradoxa que a Catalunya no hi ha cap centre escolar ni públic ni concertat ni privat que ofereixi tota l’educació en castellà.

Les revàlides: el gran temor d’Ensenyament

La mateixa consellera Rigau ha reconegut que l’espasa de Dàmocles de la llei Wert són les revàlides, ja que estaran basades en els continguts de les matèries troncals de la Lomce, i, per tant, per aprovar-les en els centres catalans s’hauria d’estudiar el temari que imposa la reforma educativa del ministre José Ignacio Wert. A més, les proves es prepararan des de Madrid. En total, se’n faran dues: al final de l’ESO i de batxillerat. L’alumne no passarà de cicle si no les aprova. Les dues primeres revàlides s’implantaran el curs 2017-2018, el primer en què es desplegarà el 100% de la Lomce. Aquest examen en l’últim curs de batxillerat suposarà l’eliminació de les actuals proves de selectivitat, que es fan al juny i al setembre, per accedir a una carrera universitària. A part de les revàlides, també es faran proves d’avaluació, que no tindran efectes acadèmics, a tercer i sisè de primària.

stats