El Maresme, epicentre de les preferents

MataróLes manifestacions contra Caixa Laietana han estat habituals durant el 2013 als carrers de Mataró. I entre els indignats hi havia una forta presència de persones grans. No és estrany, perquè a la capital del Maresme, seu de la centenària entitat d'estalvis, és on s'ha registrat un nombre més alt d'afectats per l'estafa de les preferents. Segons dades de l'Ajuntament de Mataró, s'hi han donat més de 6.000 casos, que afecten prop de 15.000 persones. Gent gran i amb pocs estudis que es van refiar de la seva caixa "de tota la vida". Un 90% dels estafats per les preferents a Mataró són clients de l'antiga Caixa Laietana. L'entitat, amb un fort arrelament al territori, va utilitzar la seva influència i confiança entre els mataronins per col·locar-los uns productes financers que haurien d'haver estar reservats a inversors qualificats. Les conseqüències: un drama econòmic, social i personal per a milers de persones que han vist com perdien els estalvis de tota una vida.

Avui els afectats celebren que els exdirectius de Caixa Laietana hagin de respondre davant el jutge, que els prendrà declaració "en qualitat d'imputats" per un presumpte delicte d'estafa, com va revelar ahir l'ARA. Un petit consol per compensar dos anys de patiment que encara no s'ha acabat per als que estan pendents de judici o del procés d'arbitratge. Com Carme Ponte, que va ser de les primeres a portar el cas a judici, el 20 de novembre, i que encara no ha rebut la sentència. La Carme, de 87 anys, s'alegra "que ara als responsables els passi això, però és que han estafat la gent més gran".

Com la Carme, molts altres van acceptar productes sense arribar-ne a conèixer els detalls ni els riscos: "A mi em van trucar per dir-me que les meves llibretes no eren vàlides i que me'n feien de noves. Quan vaig voler treure els diners em van dir que els tenia bloquejats fins a l'any 2023. A la meva edat!".

Un 72,4% dels afectats a Mataró tenen més de 60 anys i la mitjana d'edat és de 63. Les dades demostren que hi havia molta gent amb pocs estudis: un 30,6% no van anar mai a l'escola i un 41,8% no van acabar la primària. El 62,2% són pensionistes i estan jubilats, mentre que el 37,8% estan en edat de treballar, però gairebé la meitat estan a l'atur.

Doble engany

A Mataró, el cas ha tingut un caràcter especial, perquè els afectats de Caixa Laietana han estat víctimes d'un doble engany. El primer, quan van adquirir preferents pensant que eren dipòsits a termini fix. El segon va arribar amb el procés d'absorció de Caixa Laietana per part de Bankia, moment en què l'entitat va pressionar els seus clients perquè canviessin les preferents per accions sense valor; amb l'agreujant, a més, que els mecanismes d'arbitratge acordats entre el PP i el PSOE deixaven fora els afectats que haguessin canviat les preferents per accions, que eren la gran majoria.

A Mataró es va formar la plataforma ciutadana Estafabanca, que ha assessorat i vetllat pels interessos dels afectats i ha pressionat de forma activa a entitats i administracions. La plataforma ha trobat un bon aliat en l'Ajuntament de Mataró. L'alcalde, Joan Mora (CiU), que governa en minoria, ha liderat un front comú de totes les forces polítiques municipals per portar les reivindicacions dels estafats a diverses instàncies, inclòs el Congrés dels Diputats. Així es va aconseguir que els afectats de Bankia que havien canviat les preferents per accions poguessin optar finalment per la via de l'arbitratge.

Aquesta no ha estat l'única mesura impulsada des de Mataró. L'Ajuntament ha creat una comissió específica, ha obert una oficina municipal d'informació i orientació per al procés d'arbitratge, i ha posat en marxa -amb la Fundació Hospital- un programa de suport emocional als estafats. El setembre passat es va obrir a la ciutat un jutjat de primera instància per atendre únicament casos de preferents i deute subordinat. Justícia calcula que a finals d'any s'hi hauran fet uns 70 judicis.

Joaquima Pagès ha triat la via judicial en comptes de l'arbitratge. Clienta de tota la vida de la Laietana, la Joaquima i el seu marit no van desconfiar quan els responsables de la seva oficina els van recomanar que destinessin els seus estalvis, que en part van obtenir d'un premi de loteria, a uns productes que els van vendre com a termini fix. Quan es va quedar vídua, va intentar recuperar els diners, però va topar amb la dura realitat de les preferents. Va decidir posar el cas en mans d'un advocat, ha anat a judici i confia que la sentència li sigui favorable.

Andreu Roig, en canvi, ha optat per l'arbitratge i se n'ha sortit a l'hora de recuperar els 6.000 euros que va estar a punt de perdre amb les participacions preferents. "Eren uns diners heretats d'un tiet. La meva mare em va aconsellar que els destinés a un termini fix, com que el que ella tenia a Caixa Laietana". I, com la seva mare, l'Andreu també va ser víctima de l'engany.

A principis del 2013, la plataforma Estafabanca va fer públic un cens que permetia fer un retrat robot dels afectats a Mataró. Un 89,2% són clients de Caixa Laietana, reconvertida en Bankia. De la resta, un 5,4% tenien els diners a CatalunyaCaixa, un 4,1% a La Caixa, i un 1,4% al Banc Popular. De mitjana, els diners invertits són uns 31.600 euros per família, cosa que representa un 74,6% dels seus estalvis.

Per a molts, a més, els diners havien de ser l'oxigen que els ajudés a passar la crisi. És el cas de la Isabel, de 74 anys, que comptava amb els estalvis de tota la vida per ajudar el seu fill a l'atur. "Jo no jugo a la borsa ni res d'això, jo vaig contractar un termini a un any del 3%, res de grans interessos com altres", explica.

Hi ha casos, com el de Nicolàs López, que no encaixa amb el perfil del jubilat amb poca formació. Al contrari, ell i la seva dona són més joves i tenen carrera, però ni així van poder evitar que els col·loquessin unes obligacions subordinades com si fossin un termini fix. "Si mai has desconfiat del teu banc, per què has de suposar que t'enganyaran?", es pregunta.

Institució intocable durant dècades, l'engany ha trencat tabús i ja són pocs els mataronins que no gosin criticar obertament Caixa Laietana. El primer, l'alcalde, que ha titllat de "lladres" i ha denunciat la gestió "immoral" de l'entitat. Mora, que ahir es vamostrar satisfet per la imputació de set exdirectius de Caixa Laietana, reclama "una recuperació econòmica i moral" perquè "els causants de l'espoli de l'entitat paguin pel que van fer".

La desaparició d'un motor econòmic

Caixa Laietana, institució arrelada -i temuda- a la ciutat de Mataró, hauria d'haver celebrat el seu 150è aniversari al febrer, pocs mesos després que Bankia retirés el rètol de grans dimensions que, des de feia dècades, presidia la Torre Maresme, un dels blocs de pisos més alts de la ciutat (vegeu la foto principal). Però la festa s'ha convertit en funeral. L'escàndol de les preferents va esclatar poc abans que l'entitat, llavors un dels principals motors econòmics de la ciutat i la comarca, anés a parar a Bankia. La fusió, venuda com la salvació de l'entitat, va ser l'inici de la fi. El novembre del 2012 dimitia el seu últim president, Josep Ibern, i poc després quedava cessat el consell d'administració de l'entitat.

Un punt final ordenat pel govern espanyol, que va obligar els bancs nacionalitzats a convertir-se en fundacions. A més, el Parlament va instar les entitats com la Laietana, sense control sobre el negoci financer, a convertir-se en fundacions especials per preservar l'obra social. Així, aquest 2013 ha nascut la Fundació Iluro, hereva de l'obra social i que avui gestiona les joies rescatades del naufragi: l'Ateneu, la biblioteca popular i la casa modernista Coll i Regàs, entre les més destacades.