CONFESSIÓ EVASIÓ FISCAL

Montoro vincula el procés al cas Pujol

Retreu a l’expresident que s’enriquís a costa de l’Estat mentre defensava la independència i aposta per la via penal per arribar “fins al final”

L’objectiu de la compareixença de Montoro al Congrés era donar detalls de les investigacions sobre la confessió de frau a Hisenda de Pujol, però es va convertir en una excusa del govern de Mariano Rajoy per carregar contra el procés a Catalunya a menys de deu dies de la Diada. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va oblidar ahir els casos de corrupció dins del PP, la majoria dels quals vinculats també a episodis d’impagament d’impostos i evasió de capitals, i no va escatimar crítiques contra l’expresident de la Generalitat, alhora que retreia a l’oposició els seus atacs “tebis”. “No parlem d’una investigació més, sinó la d’un baluard del nacionalisme català que, en els últims temps i mentre l’Agència Tributària investigava la seva fortuna familiar, s’ha reconvertit també, sorprenentment, en un adalil de l’independentisme”, va dir el ministre a la comissió d’hisenda de la cambra baixa.

El govern espanyol està decidit a arribar “fins al final” en aquest assumpte, i també a treure’n tot el suc polític. Amb tota la intenció política va afirmar que “hi ha nacionalismes que radicalitzen els discursos pretenent llançar polsos a l’Estat mentre es lucren i en treuen partit”. Per això va anunciar que l’Estat es personarà contra Pujol perquè la investigació també tingui recorregut per la via judicial. Escull així la via penal “per 30 anys de clandestinitat fiscal” de l’expresident. “No podem descartar que s’hagin comès un o més delictes”, va apuntar, després de defensar que la confessió del 25 de juliol trencava el secret tributari i de confirmar que Pujol no es va acollir a l’última amnistia fiscal, la del 2012.

La resta de detalls sobre la investigació van ser mínims. Montoro no va justificar per què l’Agencia Tributària no va demanar informació fiscal dels Pujol a l’estranger fins a finals del 2012, després del primera Diada independentista massiva, les eleccions anticipades i el refredament total CiU-PP. Es va limitar a informar que van fer requeriments d’informació fiscal als Estats Units, Suïssa, el Regne Unit, Holanda, l’Argentina, Mèxic i Luxemburg mesos després de l’aprovació de l’amnistia.

D’acord amb la informació publicada dilluns per l’ARA, Rajoy ja coneixia els draps bruts de l’expresident Pujol abans d’arribar a la Moncloa, el desembre del 2011, però no hauria fet cap pas per denunciar-ho. Sí que hauria enviat Alícia Sánchez-Camacho al dinar de La Camarga amb l’exnòvia del fill gran de Pujol per contrastar algunes informacions.

De fet, Montoro va admetre ahir que entre el 2000 i el 2002, quan era ministre d’Hisenda de José María Aznar, van investigar els Pujol. Però van arribar fins als “límits judicials” en aquell moment “perquè es va entendre que no hi havia cas”, es va justificar. El PP governava amb majoria absoluta, però CiU li donava suport esperant contrapartides en la línia de les del Pacte del Majestic (1996-2000) i que mai van arribar.

Dotze anys després, i amb el 9-N marcat en vermell en l’agenda, Hisenda s’apunta el mèrit d’haver “acorralat” l’expresident. Montoro està “convençut” que Pujol està reaccionant a les investigacions amb una estratègia condemnada al fracàs. “Si algú com el senyor Pujol creia que demanant perdó públicament podria començar de cap i de nou, s’equivocava de ple”, va dir.

El contrast amb el cas Bárcenas

Les declaracions de Montoro no podien ser més diferents de les del gener del 2013, quan va comparèixer a la mateixa comissió per explicar-se pel cas Bárcenas. Llavors no va ser fins al torn de rèplica que va negar que l’extresorer del PP s’hagués acollit a l'amnistia fiscal -ahir va fer-ho en el discurs inicial, de gairebé una hora- i en cap moment va pronunciar el seu nom. En lloc d’això va referir-se diversos moments al “debat públic” que tenia lloc a Espanya a través de declaracions que “falsejaven el procés”.

Vuit mesos després, Rajoy també es negava a fer judicis de valor sobre el cas Bárcenas al Congrés. “No em correspon a mi, ni al govern [central], ni a aquesta cambra, sinó als jutges, establir la veritat sobre les insídies de Bárcenas”, va defensar.

Ahir el ministre Montoro, en canvi, no es va estar d’assenyalar que es tractava “d’un dels casos més greus de frau fiscal, en termes qualitatius, coneguts a Espanya”. Poc després només faria servir el gran escàndol de corrupció al PP per justificar que donés detalls confidencials dels cas Pujol d’acord amb la llei general tributària. Tots els partits de l’oposició li van retreure aquest gest.

El portaveu adjunt de CiU al Congrés, Pere Macias, de CDC, va remarcar el “to gens contundent” de Montoro amb el cas Bárcenas i va demanar que no utilitzés el cas Pujol. En una intervenció en què es va partir el temps amb el diputat d’Unió Josep Sánchez Llibre -un gest gens usual de CiU al Congrés-, Macias va considerar “temerari” que el ministre digués què havia de fer el Parlament. Montoro havia proposat una comissió d’investigació i es va declarar disposat a nodrir-la d’informació.

Macias estava indignat, i la indignació no era més baixa al Govern. Després de la reunió del consell executiu, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, va considerar que el PP fa servir “eines d’Estat” per “perseguir adversaris” amb “interessos partidistes”, en referència a la vinculació entre el cas Pujol i el procés. Homs va deslligar una cosa de l’altra: “El procés farà el seu curs, perquè és de la gent, ha arrelat i té gran capacitat de mobilització”, va afirmar, fent vots perquè la confessió no faci baixar la temperatura amb el 9-N a la vista.

Des del PSOE el diputat Pedro Saura també va criticar Montoro per haver creat “una passarel·la” per als grans defraudadors. Saura, com el portaveu d’ICV, Joan Coscubiela, va emplaçar el ministre a investigar tot el frau i aclarir l’origen del regularitzat. La diputada d’ERC Teresa Jordà va indicar que Pujol ha de pagar, però també la resta de defraudadors, i no només l’expresident “per catalanista”.

Rajoy llima diferències amb Andorra i hi viatjarà a finals d’any

Mariano Rajoy es convertirà en el primer president de l’estat espanyol que farà un viatge oficial a Andorra. La Moncloa ha respost així a la visita d’ahir del cap de govern del principat, Antoni Martí, enmig de l’estira-i-arronsa perquè el país dels Pirineus col·labori amb informacions del cas Pujol. L’executiu espanyol va recordar la setmana passada a l’andorrà que té l’“obligació” de compartir dades si vol acostar-se a la Unió Europea. Ahir Rajoy va oferir suport a Martí perquè Andorra obtingui el ple accés al mercat interior comunitari, i Andorra es va comprometre a donar suport a la candidatura d’Espanya al Consell de Seguretat de l’ONU. Per ara la justícia andorrana ha accedit a facilitar les dades però ja ha avançat que no serviran per jutjar el frau fiscal. Caldrà veure quins són els següents passos amb la informació del cas Pujol.

Més continguts de

El + vist

El + comentat